dijous, de juliol 05, 2007

Comentari: 'Transformers'. Nota: 6'2


Robots o la noia?

2007 / Estats Units / 144 minuts / Ciència Ficció / Director: Michael Bay / Intèrprets: Shia LaBeouf, Megan Fox, Tyrese Gibson, Jon Voight, John Turturro, Bernie Mac, Josh Duhamel, Rachael Taylor, Kevin Dunn, Amaury Nolasco, Ronnie Sperling, Anthony Anderson / Història sobre una guerra extraterrestre entre dues espècies de robots transformables (els decepticons i els autobots). Uns i altres arriben a la Terra buscant una font d’energia. Els autobots, amb ‘Óptimus Prime’, també lluiten per la ‘guspira de la vida’, però s’han marcat l’objectiu de no fer mal mal als humans. Els decepticons, amb ‘Megatrón’ al capdavant, no tenen Principis. Tot val per assolir el seu objectiu. En Sam Witwicky i la seva amiga Mikaela es troben enmig d’aquesta guerra brutal sense saber per què. El futur del món depèn d’ells. I com diu el lema de la família Witwicky, ‘no hi ha victòria sense sacrifici’.

Visualment, ‘Transformers’ és una passada. Aquesta pel·lícula de Michael Bay marca un nou sostre en el camp dels efectes CGI (Computer Generated Imaginery). És agraïdíssima i passa ràpid, tot i que dura 2 hores i 24 minuts. Les transformacions dels cotxes, camions, avions i altres mitjans de transports en robots és espectacular. De fet, és la gràcia de la pel·lícula, perquè l’argument encara no sé on és. La història és tan absurda que fins i tot és inexistent. ‘Transformers’ és gran, plena de fantasies de cotxes amb testosterona com a carburant. Bay, que fins ara el millor que havia fet era ‘La Roca’ (1996) –i no és un títol per tirar coets- se supera. Serà un dels grans èxits de la temporada.

Megan Fox, que fa de Mikaela, és una ‘bomba’, en tots els sentits. Quan coincideix amb els robots, se’t presenta un gran problema: A qui mires? Els robots són fantàstics, però ella també! Què havia fet fins ara? Res. Només ‘Quiero ser superfamosa’ (2004)... I no tinc la intenció de veure-la, de veritat. Té 21 anyets i molta carrera per davant, segur. És més que una nena maca. El seu company d’aventures és en Shia LeBeouf, que fa cara de trapella. És un bon complement. Amb ells, alguns secundaris d’autèntic luxe, com John Turturro, genial a ‘Barton Fink (1991), dels germans Coen; o Jon Voigth, impressionant a ‘Cowboy de medianoche’ (1969). Noia maca, noi simpàtic, secundaris de luxe, efectes especials impressionats. Què falta per completar una bona pel·lícula? Argument i coherència. Res més.

Els Transformers són unes joguines que es van fer famoses entre 1970 i 1980. Dos anys més tard, Marvel va comprar els drets i en va fer una sèrie de televisió, que es va estrenar el 84. Va ser tot un èxit. Ara, 23 anys després, els decepticons i els autobots han arribat a la gran pantalla; i segur que estem davant d’una nova saga. ‘Ressuscitar-los’ per només una pel·lícula? No crec. Segur que tindrem segones i terceres parts. Els nens, i els que no ho som tant, al·lucinem. Això sí; siguem realistes: és cinema de diumenge a la tarda, de crispetes... de DVD o fins i tot de Digital +. Entra com un tro, però després del soroll no hi ha res.

La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

L’argument? No és massa important, però vaja. Un noi es compra un cotxe (amb l’ajut del seu pare, que li financia la meitat) i resulta que és un Transformer. Involuntàriament, ell i una amiga inesperada (que fins cinc minuts abans no sabia ni que existia) es veuen abocats a una guerra total entre robots. Resulta que l'avi del noi va descobrir el Megatrón, que estava congelat sota terra. I no sé ben bé per què el mapa d'on hi havia la guspira vital va quedar gravada en les seves ulleres, com un reflex, més o menys. Quina tonteria no? Doncs sí. Els dolents i els bons buscant-les, amb els noiets enmig. Guanyen els bons, com no. I el món se salva. En cas contrari no podria estar escrivint això. Ja ja ja.

Per cert, homenatge a la marca de roba 'GStar'. En la part final de la pel·lícula, el noi porta un jersei de màniga llarga d'aquesta marca. Brutal, per cert. I com em va fer veure el meu fill, tos anaven en màniga curta menys ell. Llarga i caputxa inclosa. I la noia, també. Samarrateta, escotada, amb la mateixa marca, aquí petitona, en un raconet. Ella la porta a tota hora. Crec que no es canvia. 'GStar Raw'! D'això se'n diu publicitat. La resta són tonteries.

Cap comentari: