dimecres, de març 28, 2007

Comentari: 'Eragon'. Nota: 5'8


Res de nou

2006 / Estats Units / 99 minuts / Acció – Fantàstic / Director: Stefen Fangmeier / Intèrprets: Edward Speleers, Jeremy Irons, Sienna Guillory, John Malkovich, Robert Carlyle, Djimon Hounsou, Gary Lewis, Joss Stone / En un bosc de Alagaësia, un jove granger conegut com Eragon descobreix una gran i bonica pedra blava. Intenta canviar-la per menjar, però carnisser no la vol. Sap perfectament que l'ha trobada en terres del Rei que els té atemorits. Al final, la gema resulta ser un ou, del qual neix un drac, animal que s'havia extingit feia molts anys.

No he llegit el llibre de Cristopher Paolini, escrit amb només 15 anys (ara en té 23), però la pel·lícula és força fluixa, tot i que compleix el seu objectiu: passa ràpid i entretén. 'Eragon' és el primer títol de la triologia de Paolini. La novel·la, que es va publicar al 2003, va ser un èxit mundial de vendes. Va estar 87 setmanes consecutives en la llista de 'best-sellers' del New York Times. Només als Estats Units es van vendre dos milions i mig d'exemplars. Després de veure la primera pel·lícula, la veritat és que no tinc massa ganes de veure les altres dues, si és que s'arriben a estrenar.

És una pena que Stefen Fangmeier no hagi fet una pel·lícula millor, sobretot tenint en compte que comptava amb un repartiment de luxe. John Malkovich fa de Galvatorix, el rei traïdor i tirà. Un irreconeixible Robert Carlay dóna vida a Durza, un 'avampirat' bruixot que dirigeix l'exèrcit de Galvatorix. Jeremy Irons és en Brom, el guia d'Eragon. Un jove i desconegut Edward Speelers, de només 19 anys, encarna al jove genet de dragons. La guapíssima Sienna Guillory és l'Arya, l'encarregada de fer arribar l'ou al noi. El seu personatge té un aire, i crec que no casual, amb la Princesa Arwen del 'Senyor dels Anells', interpretat per Liv Tyler. Eragon és humà, i no un elf, però també s'assembla força al Legolas (Orlando Bloom) de la triologia de Peter Jackson, basada en l'excel·lent obra de JRR Tolkien. Tots dos son rossos, joves, arquers..

De fet, tota la pel·lícula recorda el 'Senyor dels Anells', tot i la presència d'un drac. L'ambientació de totes dues és similar, com la carecterització dels 'úrculos' (molt propera a la dels orcos) i la fesonomia del drag, que té alguns trets del trol gegant. Menys mitjans i menys extres, però amb un objectiu comú: crear un clima sinistre i de marginalitat per exemplificar la lluita entre el bé i el mal, entre la decència i l'opressió.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Com que no he llegit el llibre, tinc alguns dubtes sobre l'argument. Com s'ho va fer Galvatorix per matar tots els dracs menys el seu? Per què maltracta al seu fill? Com va arribar l'ou a mans de la Princesa Arya? Són només tres preguntes, però en podria fer moltes més. Crec que el director intenta explicar moltes coses en poc temps. Que el drag llegeixi el pensament de l'Eragon és força curiós, però queda clar que un i altre s'havien de comunicar d'alguna manera. Com era d'esperar, el jove genet acaba amb Durza, provocant l'ira de Galvatorix, que en aquest primer capítol té un paper anecdòtic. El final, totalment obert, ho deixa tot preparat per a la segona entrega. No tinc cap presa per veure-la.

Cap comentari: