diumenge, d’abril 15, 2007

Comentari: 'Las partículas elementales'. Nota: 6'5


Buscant l'amor veritable

2005 / Festival de Berlín: Millor actor (Moritz Bleibtreu) / 105 minuts / Drama romàntic /Director: Oskar Roehler / Intèrprets: Moritz Bleibtreu, Christian Ulmen, Martina Gedeck, Franka Potente / En Michael i en Bruno són germanastres. La seva mare, excessivament lliberal, prefereix divertir-se a tota hora abans que ocupar-se d'ells. Per aquest motiu, els abandona amb les seves respectives àvies paternes, que són les encarregades de criar-los. En Michael és un introvertit biòleg molecular. En Bruno és esclau de les seves fantasies sexuals. Cap dels dos ha trobat l'amor veritable; de moment.

Actualment, el cinema alemany és sinònim de qualitat. 'Las partículas elementales' no és res de l'altre món, però té coses molt interessants. Potser el millor és la interpretació de Moritz Bleibtreu, senzillament genial i premiada amb justícia al Festival de Berlín. La pel·lícula d'Oskar Roehler està basada en una novel·la de Michael Houellebecq que es va publicar l'any 1998 i que es va convertir en un gran èxit de vendes. La resta d'actors també estan a l'alçada, donant profunditat i creativitat als seus personatges.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

En Michael i en Bruno no saben que l'altre existeix fins que la seva mare, sense previ avís, decideix presentar-los. Aparentment, no tenen res en comú, però, en el fons, tots dos busquen el mateix: l'amor veritable. En Michael s'ha passat la vida estudiant, sense temps per res més. Poc a poc ha anat superant les seves pors personals, la seva inseguretat, per acabar convertint-se en un geni de la biologia molecular. Podríem dir que és un dels pares de la clonació, creador d'una vaca 'cosina-germana' de l'ovella Dolly. No té parella ni n'ha tingut mai. En Bruno és un obsès sexual. Espero no ser dur amb ell fent aquesta afirmació tan radical. És professor, està casat i té un fill, però en l'únic que pensa és en el sexe extramarital. La seva dona no pot avorrir-lo més.

En Bruno peca per excés, en Michael, encara verge, potser per defecte. Un viu per la feina; l'altre la fa servir com a reclam per atreure possibles conquestes. Tots dos descobreixen l'amor passada la trentena. En Michael s'enamora (o potser es reenamora) d'una amiga de la infància, l’Anabelle (Franka Potente). Paral·lelament, en Bruno coneix la Christiane (Martina Gedeck), addicta al sexe com ell. Arriben a la felicitat de la mà, però es queda en un simple miratge. L'Anabelle perd el fill que esperava (en la única relació anb en Michael) i, posteriorment, li han de treure l'úter. La Christiane queda paralítica després de patir una necrosi.

En Michael decideix fer costat a l'Anabelle; i se'n surt. En Bruno també, però massa tard. Quan decideix que vol passar la resta de la vida al costat de la Christiane, ella ja s'ha tirat pel balcó de l'apartament on vivia. Un final dur, tot i que ensucrat mínimament, ja que en Bruno (tancat en un psiquiàtric) acaba creient que la noia no ha mort i que continuarà al seu costat per sempre. Està feliç com un gínjol. De fet, en Bruno s'havia passat mitja vida en aquest tipus d'hospitals, suposadament marcat pel comportament libinidós de la seva mare. Hi ha una escena brutal: les dues parelles juntes a la platja, abans de l’últim ingrés d’en Bruno, gaudint d’un merescut descans. L'Anabelle diu alguna cosa així: ‘que bé que ens ho estem passant els quatre’. Sap que la Christiane és morta, però vol fer costat al seu 'cunyat'. S'ho mereix.

Cap comentari: