dilluns, d’abril 13, 2015

"Strappo" (Martí Gironell)


L'escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) segueix apostant per la novel·la històrica, que domina molt bé. El seu últim llibre es titula “Strappo”. Té 320 pàgines, l’ha publicat Ediciones B i està dedicat al seu pare. En aquesta ocasió, recrea l’espoli de les pintures romàniques, transportant-nos a l’any 1919, que és quan Franco Steffanoni aplica la tècnica de l’Strappo per arrencar uns murals de més de mil anys d’antiguitat a Santa Maria del Mur.

Un 99 per cent dels personatges que surten a la novel·la són reals, com l’antiquari Ignacio Pollak, que és qui fa l’encàrrec a Steffanoni, a petició de Lluís Plandiura. Aquest industrial, amant de l’art, estava interessadíssim en els mencionats murals. Aquest episodi és el punt de partida de l’espoli de l’art romànic a les esglésies del Pallars i de la Vall de Boí. Gironell potser no s’acaba de pronunciar obertament, però deixa clar que està en contra d’aquestes vendes. Ell pensa que els murals haurien d’estar exposats en els seus llocs d’origen. Deixa clar, però, que cap legislació les protegia. Podem parlar de robatori? De vendes clandestines? D’enganys? De Mitges veritats? De tot una mica!

En el bàndol dels herois, trobem a Joaquim Folch i Torres i a Ton de Cal Soldat, un dels pocs personatges ficticis, tot i que Cal Soldat existeix. “Strappo” arrenca l’any 1921, a l’Hotel Savoy de Nova York, coincidint amb la subhasta de les pintures romàniques de Santa Maria del Mur, que en l’actualitat són al Museu de Belles Arts de Boston. Al llibre, Gironell retrata els esforços d’uns pocs, davant de la cobdícia de la majoria. Un dels personatges claus de "Strappo” és Mossèn Farràs, rector de Santa Maria del Mur. Permet que s’emportin els murals, però ho fa a canvi d’una contraprestació econòmica, després de consultar-ho amb el Bisbat. Necessitava els pocs diners que li donen, unes set mil pessetes, per arreglar el campanar i altres parts de la seva castigada església.

"TRESORS OBLIDATS DEL ROMÀNIC"

Gironell va començar a pensar en aquesta novel·la fa uns cinc anys, després de llegir una notícia sobre l’exposició “Tresors oblidats del Romànic”, que es va fer al MNAC. Va ser llavors quan va començar a visitar les esglésies romàniques del Pallars i de la Vall de Boi, per documentar-se de primera mà, i poder parlar amb la gent del territori. Com tots els seus llibres, “Strappo” és molt visual. Es nota, i molt, el seu pas pel món de la televisió. El llibre és àgil, ple de diàlegs, i amb uns personatges ben dibuixats. Podria ser, perfectament, un dels més venuts d’aquest Sant Jordi que ja tenim a tocar dels dits. Ho demostra que ja ha sortit la segona edició!

“Steffanoni, deixeble avantatjat del mestre de l’Strappo, Arduino Colasanti, va aplicar la tècnica que havia adquirit durant anys d’aprenentatge i que ara ja dominava a la perfecció. Per arrencar amb precisió els frescos i murals de les parets havia d’aplicar sobre la pintura dues capes de tela de cotó amb cola orgànica que ja duien preparada del taller –el temps era molt valuós com per entretenir-se a preparar la cola blanca- que, un cop seca, quedava adherida a la pintura i permetia arrencar-la de la seva base del mur. Els Arturos es van encarregar de Santa Agnès i Sant Jeroni, als pilars de l’església; i Steffanoni es va concentrar en les pintures de la sala capitular de Tomaso da Modena. Uns moviments precisos i estrebades amb la dosi exacta de delicadesa i fermesa, amb l’ajuda d’una petita escarpa, van fer la resta”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: