dijous, de maig 26, 2016

Fútbol: El juego infinito (Jorge Valdano)


“El dinero que nos gastamos en una entrada nos lo ahorramos en psicólogos”. És una de les sentències de l’argentí Jorge Valdano (Las Parejas, 1955) a “Fútbol: El juego infinito”. Està publicat per Conecta i té 305 pàgines. Qui va ser jugador, entrenador, director esportiu i director general del Madrid reflexiona sobre l’evolució del futbol en els últims vint anys. Al costat de Maradona, va guanyar el Mundial de Mèxic 86.

Valdano ens presenta el futbol com un símbol de la globalització. A través de reaccions com l’emoció, l’anomenat 'Esport Rei' ho iguala quasi tot i tothom. "El fútbol nos saca aspectos del animal que fuimos y esconde al hombre civilizado que se supone que somos", assegura l’autor. Per ell, només quatre jugadors estan per sobre de la resta: Pelé, Di Stéfano, Cruyff i Maradona. Dels actuals, destaca la tirania imposada per Leo Messi i Cristiano Ronaldo, que es necessiten un a l’altre per continuar creixent. A l’argentí li dedica aquesta gran frase: "El mejor Barça fue una gran obra colectiva que un genio como Messi elevó a la condición de obra de arte". Tan ell com el portuguès estan en constant evolució.

El Barça de Luis Enrique és herència viva del de Pep Guardiola, que va reinterpretar el model de futbol total ideat de Johan Cruyff. Diu que "Hay personajes tan llenos de energía y creatividad que ni se nos ocurre pensar que la muerte puede alcanzarlos". Per a ell, Guardiola ha revolucionat el futbol català, espanyol, alemany i fins i tot el mundial. Ara intentarà seguir creixent al Manchester City. En l’altre extrem, hi trobaríem al Cholo Simeone i l’eslògan que l’ha fet famós: “Ir partido a partido”. Valdano també aprofita el llibre per homenatjar a alguns jugadors que considera que han estat o són claus en el futbol espanyol: Raúl, Guti, Casillas, Sergio Ramos i Xavi, de qui diu que "Siempre ha sido como la salud: cuando faltaba, se lo echaba de menos".

PROTEGIR EL TALENT

“Fútbol: El juego infinito” és un llibre molt interessant, àgil i amb un munt de frases potents, com, per exemple “Disfrutar el partido solo por el resultado es como festejar una eyaculación precoz". Valdano, que actualment fa de comentarista esportiu, prefereix el talent a l’entrega, el joc d’atac a la defensa. És per això que demana als àrbitres que protegeixin a jugadors com Messi, Cristiano o Neymar, que són els preferits del públic, els que justifiquen el preu d’una entrada. En la part final del llibre, fa un repàs a les últimes competicions disputades, com la Copa Amèrica i el Mundial. Molt recomanable, sobretot pels afeccionats del futbol. Una visió acurada d’aquest esport i dels seus protagonistes... des de la intel·ligència!

"El reencuentro de Guardiola con el Barça, el día que visitó el Camp Nou con el Bayern, tenía que ser necesariamente especial. Activó un debate muy interesante que enfrenta a entrenadores y jugadores. Haré una pregunta que facilitará el camino: ¿Quién tuvo mayor porcentaje de influencia en aquel Barça de Guardiola, el propio Pep o Messi? Estábamos ante el primer enfrentamiento oficial entre ambos. Un buen día para contestar a la gran pregunta. Y esa noche Messi contestó de manera rotunda. Mi impresión en aquel partido fue que si Messi se cambiaba de camiseta, la eliminatoria cambiaba de dueño. Para mí supuso un alivio, porque siempre pongo a los jugadores por encima de los entrenadores. Sin embargo, como Messi es un genio, la respuesta de aquella noche no vale como norma. Digamos que el mejor Barça fue una gran obra colectiva que un genio como Messi elevó a la condición de obra de arte".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: