dilluns, d’agost 06, 2007

Comentari: 'Love Battlefield'. Nota: 8


Amor en mal estat

2004 / Hong Kong / 92 minuts / Drama – Acció / Director: Soi Cheang / Intèrprets: Eason Chan, Niki Chow, Wang Zhi Wen, Quin Hai Lu, Raymond Wong, Kenny Kwan, Carl Ng / El protagonista està a punt de marxar de viatge a Europa amb la seva nòvia. Però quan va a buscar el cotxe, que ja estava carregat amb les maletes, se n’adona que li han robat. Ella creu que han de marxar igualment; ell està convençut que no. Li diu que ha d’anar a la Policia per denunciar els fets. En principi sembla el més lògic. La parella acaba barallant-se, una baralla insignificant si tenim en compte tot allò que els passarà en les hores següents.

Crec que tinc el ‘verí’ del cinema oriental a la sang. Això pot fer que, de vegades, potser (i dic potser) sobrevalori alguna de les seves pel·lícules; com les alemanyes, que són la meva altra debilitat. Ho dic perquè ‘Love Battlefield’ l’he trobada fantàstica. En alguns moments m'ha recordat una altra pel·lícula que també em va fer vibrar molt, i de quina manera. Em refereixo a ‘Crónicas de un asesino en serie’, títol dirigit per Bong Jonng ho. Aquí ens fa un impressionant ‘truc de màgia’, perquè és capaç d’i nventar-se una gran història del no res. D’un simple robatori (perquè de cotxes tinc clar que se’n substreuen moltíssims cada dia) crea una hora i mitja d’amor i violència al·lucinant. És un gran thriller romàntic.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

El protagonista agafa un taxi per anar a la policia a denunciar que li han près el cotxe. De camí cap a la Comissaria veu el seu monovolum a l’entrada d’una fàbrica, suposadament abandonat. Quina sort, suposo que ha de pensar l’home. Sort? Gens ni mica, us ho asseguro. Quan se n’adona (i aquí està la gràcia de la pel·lícula) ja està segrestat per una banda d’assassins sense escrúpuls, que deixen un reguitzell de morts per allà on passen. Una banda que, entre d’altres coses, es dedica a vendre droga a l’engròs. Quan comença la pel·lícula ja porten un ferit, però desconeixem qui ni per què l’ha disparat. En Eason es veu obligat a fer de conductor i d’infermer, fins al punt que la Policia arriba a creure que és un component més de la banda. Quina creu!

Soi Cheang sap transmetre l’angoixa del protagonista a l’espectador. Des d’un primer moment et poses a la pell de l’infermer, que no sap com reaccionar en un món tan obscur que ni tan sols sabia que existia. Té clar que s’està jugant la vida i els ha d’obeïr fins on faci falta. El seu objectiu és avisar a la seva nòvia (o potser la seva ‘ex’ a aquestes alçades), però no sap com. En més d’una escena, hi ha referències al cinema de Quentin Tarantino i a la seva mítica ‘Reservoir Dogs’. Una de les últimes, quan el cap de la banda encanona amb una pistola a l’infermer, que està mig ajupit, m’ha traslladat automàticament al cinema de l’’enfant terrible’ del cinema nord-americà, que darrerament sempre va de la manera del mexicà Robert Rodríguez.

‘Love Battlefield’ és una pel·lícula pràcticament rodona. Acció, violència (la justa, mai gratuïta) i una bonica història d’amor desesperat. Es deixen perquè no s’entenen, però des d’aquell moment, i amb l’inconvenient del segrest pel mig, intenten recuperar-se al preu que sigui. Tenen moltes diferències, pero no passa res. Amb el temps i una canya ja ho solucionaran. La parella protagonista (interpretada per Eason Chan i Niki Chow) treballa a un gran nivell. Com sempre, però, és recomanable veure ‘Love Battlefield’ en versió original, perquè el doblatge de les pel·lícules orientals, normalment, és força fluix. El final és brutal, amb la mort de la majoria dels protagonistes importants. De la banda de malfactors no queda ningú. Impressionant el delinqüent que mor aixafat a la carretera amb maleta de cocaïna inclosa. La dona del cap, que estava embarassada, s’acaba suïcidant, davant la impossibilitat de superar la mort del seu marit. Assassins, sí, però amb sentiments… cap als seus, està clar.

Dels bons, per dir-ho d’alguna manera, només queda la noia, que aconsegueix sortir del fons del mar, on havia caigut, i no casualment, el seu cotxe. L’infermer aconsegueix treure-la a temps, però ell es queda ‘eternament’ a l’aigua. No té forces per sortir. És un final molt poètic, amb la noia agafant aire un i altre cop, per intentar rascatar-lo… tot i que des d’un primer moment sap que no serà capaç. Quina llàstima. L’escena és exageradíssima, com sol passar en els finals d’aquest tipus de pel·lícules oriental (en això Kim Ki Duk n’és el gran mestre). Jo no sé l’estona que arriben a estar sota l’aigua sense acabar-se de morir; mare meva!

Al final, i mentre es veu la filla acabada de néixer de la parella d’assassins (com i qui la salva?), es veu a la noia recordant el dia que va conèixer a l’infermer. Al bosc, al costat d’un riu i d’arbres d’una bellesa inqüestionable. Unes imatges bucòliques, en tons pastel, que són les mateixes que el director ens mostra en començar la història. Un puntàs. ‘Love Battlefield’ és una petita delícia. Cal veure-la, ja!

Cap comentari: