dissabte, d’octubre 17, 2026

Malaveïna (Martí Gironell)

Fa olor d'herbes remeieres i presenta una paleta de colors infinita, gràcies a les plantes i flors que creixen a Peralada. "Malaveïna", de Martí Gironell (Besalú, 1971), ens explica com els comtes d'aquest municipi de l'Alt Empordà dissenyen els seus jardins per convertir-los en un referent cultural del País. A prop hi viu la dona que dona títol al llibre, que coneix els secrets que la natura amaga. Hi ha qui l'acusa bruixa, però quan la necessiten van a buscar-la.

Des del començament, en Martí humanitza a Antoni Rocabertí, que es va posar al capdavant del comtat després de la mort del seu pare. Era un home il·lustrat i filantrop que, a més dels jardins, també va crear una escola gratuïta d'arts i oficis en el mateix recinte del castell. La història de la 'construcció' de la nova Peralada s'enllaça amb la llegenda de la Malaveïna. Aquesta fetillera és un dels vincles d'unió entre l'Antoni i l'Alba, la filla dels masovers, que viuen a Garriguella. La seva és una història d'amor impossible perquè un i altra són de classes socials molt diferents. En Martí ens parla de ciència i superstició, de creences populars, i també del sentiment antifrancès. Hi ha un grupuscle que no veu de bon ull que darrere dels jardins hi hagi François Duvillers.

"Malaveïna" també té gust de vi. De fet, Peralada en comercialitza un de negre amb aquest nom, que s'ha pogut tastar en algunes de les presentacions del llibre. L'Antoni Rocabartí, de salut delicada, sempre es va interessar per les arts ocultes i tenia una biblioteca amb diversos llibres prohibits. Sabia diferenciar perfectament entre la saviesa i allò que alguns definien com a bruixeria. Un cop més, en Martí ens dona a conèixer un fet històric amb rigorositat i emoció. Els seus personatges estan molt ben construïts i transmeten sentiments forts. Com ja ha fet en títols anteriors, reivindica el poder de les dones -algunes perseguides pel seu coneixement- i de la natura, amb els boscos de l'Empordà de protagonistes. Tot amb un català acurat i un final de premi. Molt recomanable.

"La Malaveïna era una dona petita i rabassuda que quan es girava tapava el sol. Mirava amb uns ulls estremidorament blaus, captivadors, i sovint pertorbava qualsevol que gosava aguantar-li la mirada més estona del compte. Tenia una veu plena i unes mans cosides de penellons i d’esgarrinxades, les marques que testimoniaven la seva feina al bosc requisant a la mare natura arrels, plantes i flors que després tenien la capacitat prodigiosa de curar. Els seus cabells eren d’un color gris perla especial, perquè quan li tocava el sol la cabellera, com per art de màgia, li agafava un to suau i llustrós de blanc trencat amb una subtil brillantor iridescent. Deien que rondava els cent anys, però conservava l’energia d’un sagal". 


@Jordi_Sanuy

diumenge, d’octubre 04, 2026

Paranoia 68 supera els dos milions de visites

Paranoia 68 ha superat els DOS MILIONS de visites. En el moment d'escriure aquest post, eren exactament 2.039.306. El mes de setembre hi van passar 116.738 persones. Queda clar que el blog va com un tro! El dia 31 d'octubre Paranoia 68 farà vint anys. Al llarg d'aquest temps, ja he referenciat 1.188 llibres. Gràcies a totes i tots els que passeu per aquí. Seguim.

dissabte, d’octubre 03, 2026

Fer cantar els arbres (Jordi Campoy Boada)

Hi ha decisions que no són fàcils de prendre i que poden allargar-se en el temps mentre la vida passa. Un dia algú em van dir que "el dubte és la resposta". No es bo resoldre les coses a correcuita. Abans cal sospesar totes i cadascuna de les opcions. Deixar que s'esvaeixin les incerteses. De la primera a l'última. Tallar un avet roig de més de cinc-cents anys? No m'estranya gens que la Carlota l'hi hagi de donar una i mil voltes abans d'emetre el seu veredicte...

La Carlota, que té setanta anys i s'està traient el carnet de conduir, és lutier, com el seu avi, el seu pare i el seu tiet. Amb la fusta de l'arbre de la discòrdia en faria el millor violoncel del món. Ella és la protagonista de "Fer cantar els arbres", el tercer llibre de Jordi Campoy Boada (Sabadell, 1970). És el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la d'aquest any. Té 381 pàgines i l'ha publicat Columna. Les altres dues són "La noia del violoncel" (2019) i "La cantant de fado" (2021). En Jordi, productor musical, pianista i compositor, ha tornat a escollir l'ART (la seva paraula preferida de tres lletres) per combinar-la amb la de quatre (AMOR) i regalar-nos una història preciosa sobre el pas del temps i el sentit de la vida.

La mare de la Carlota va morir per culpa d'un tros de fusta. Ella coneix una part del pentagrama, però mai ningú li ha llegit la partitura sencera. Li falta la clau i una mica de tonalitat perquè ni el seu pare ni el seu tiet han volgut explicar-li els detalls. "Fer cantar els arbres" té una banda sonora plena de sacrificis, silencis, dubtes i somnis trencats; i també de ferides difícils de guarir. L'autor ens fa arribar la informació amb calma, deixant obertes diverses opcions, que no es resolen fins al final. És un llibre amb ànima, que està treballat com la fusta, robust i tendre a la vegada. Les peripècies de la Carlota i de la tieta Elvira -un gran personatge- es combinen amb les d'en Juan/Leonardo, un lutier jueu de Salamanca, que va viure molts anys enrere. Tot quadra a la perfecció.

"Diuen que les cançons ja estan totes escrites. I que només fa falta que algú talli un abre, en faci un instrument i tingui prou talent per interpretar-les.

-Penso que el violí, d'alguna manera, ja és dins de l'arbre.

-Classe de filosofia a les -mira el rellotge- vuit i cinc del vespre?

El meu professor d'autoescola diu que dono massa voltes a les coses, que haig de deixar que tot arribi de manera natural, sense entrebancs. Però a mi, que he passat mitja vida entrebancant-me, se'm fa difícil deixar que transcorri tot sense posar-hi cullerada".

LA GALA DELS PRUDENCI BERTRANA


El bon amic Jordi Campoy Boada va rebre el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la el dia 16 de setembre, a l'Auditori Palau de Congressos de Girona, ple a vessar. La Maribel i jo vam, tenir la sort de poder-lo acompanyar i viure-ho en directe. L'ocasió s'ho mereixia. Va fer un discurs espectacular, dedicat a la seva mare i al seu pare, que ja no hi són. Abans, un recitador havia llegit les primeres pàgines del seu llibre. Una tarda-nit rodona, amb sopar inclòs. El divendres 30 d'octubre presentarem "Fer cantar els arbres" a la llibreria Finestres de Palamós. Hi esteu convidats.

@Jordi_Sanuy