diumenge, d’octubre 28, 2012

'Argo': Si vols enganyar algú, fes-ho bé!


Que una pel·lícula estigui basada en fets reals és bo i dolent alhora. Bo perquè li dóna credibilitat i dolent perquè, si coneixes la història, saps com acaba. No és el cas d''Argo', dirigida magistralment per Ben Affleck. Estava al cas de l'assalt de l'ambaixada dels Estats Units a Teheran, el 1979, però no del rescat dels sis diplomàtics refugiats a casa de l'ambaixador canadenc.

'Argo' es convertirà en un dels títols imprescindibles del 2012. Explica un capítol molt important de les relacions entre els EEUU i el Canadà i, alhora, fa una divertida caricatura del cinema de Hollywood, capaç de vendre qualsevol producte, per dolent que sembli a primera vista. Affleck ha rodat una pel·lícula amb suspens, intriga i humor, tot en la seva justa mesura. L'últim quart d'hora, amb una tensió sense límits, és dels que no s'obliden. Per posar-li un "però" diria que, un cop està resolt el rescat -bé o malament-, no era necessari allargar el final. Potser les informacions complementàries sobraven.

Els iranians pretenien que els americans els entreguessin el Sha Mohammad Reza Pahlevi, que s'estava tractant d'un càncer als EEUU. Havia de tornar per pagar pels seus crims. No tenia dret de ser protegit d'aquella manera. Per això assalten l'embaixada a Teherán. 'Argo' se centra en els diplomàtics que es van escapar  i en l'operació de rescat, a càrrec de la CIA, amb l'agent Tony Mendez al capdavant. Affleck no fa un mal paper, però m'agrada molt més com a director . Després d'estudiar diverses possibilitats, decideixen fer veure que roden una pel·lícula a Teheran. Els iranians no han de descobrir que els sis refugiats formen part de l'equip de rodatge, que busca localitzacions.

A nivell interpretatiu, em quedo amb John Goodman i Alan Arkin, que donen vida al caracteritzador i al director de cinema que, per donar credibilitat al projecte de Mendez, intenten promocionar-lo a Hollywood, on a vegades tot es buit i superficial. Només existeix el que surt als diaris. Per tant, cal un guió, l'storyboard, el cartell de la pel·lícula... Si s'ha d'enganyar a tothom, cal fer-ho de la millor manera possible. "Argo" és el títol, per cert. Els sis actors que interpreten als diplomàtics també ho fan de fàbula. A més a més, la seva semblança amb els protagonistes reals -que ens ensenyen al final de la pel·lícula- és molt i molt gran. En definitiva, dues hores de cinema del de veritat, de gran qualitat tècnica i amb una narració tremendament intel·ligent.

'RUBY SPARKS'

Els directors de 'Little Miss Sunshine' han tornat amb 'Ruby Sparks',  una altra comèdia romàntica. No està malament, tot i que la història de l'escriptor en plena crisi creativa s'ha repetit molt en el cinema contemporani. Em quedo amb 'Adaptation. (El ladrón de orquídeas)'. El principal protagonista és en Calvin Weir-Fields. Va triomfar amb la seva primera novel·la, deu anys enrera, quan era joveníssim, i no ha escrit res més.

En Calvin, interpretat per Paul Dano, és molt tímid i li costa un munt relacionar-se amb les dones, tot i que més d'una, potser per aprofitar-se del seu èxit, li dóna ràpidament el telèfon. Ell un dia, recomanat pel seu psiquiatre, decideix comprar-se un gos. Potser seria una bona manera de conèixer a algú sense males intencions, però l'animal té més por que ell. Tot canvia quan s'enamora de Ruby Sparks, la protagonista del seu pròxim llibre. A ella li dóna vida, i mai millor dit, la guapa Zoe Kazan.

'Ruby Sparks', amb uns diàlegs força interessants, és una bona reflexió sobre la por i les inseguretats en un món, el dels sentiments i el de les relacions personals, que el protagonista no domina gens bé. Està un nivell per sota, però per a mi aquesta pel·lícula de Jonathan Dayton i Valerie Faris té algunes semblances amb '(500) días juntos'. Ideal per passar una hora i tres quarts sense pensar massa. El típic títol que és perfecte per veure en DVD.

'EL RASTRE DE L'OCELL'

Diuen que la ment humana és indesxifrable i que, si som capaços d'enganyar-nos a nosaltres mateixos, ho tenim més aviat fàcil per aixecar la camisa als altres. També comenten que les misèries i les decepcions viscudes quan s'és petit, en edat de formació, són un llast que s'arrossega més que qualsevol altra cosa. I si no que li preguntin a l'assassí de 'El rastre de l'ocell', escrit per l'alemanty Max Bentow (Berlín, 1966).

Es tracta d'una novel·la negra vibrant, amb tres protagonistes principals molt ben dibuixats. El primer és el detectiu berlinès Nils Trojan, separat, amb una filla i amb importants atacs d'ansietat. La segona és la seva psicòloga, Jana Michaels. De moment, només se'n cuida de la seva ment, però queda clar que a ell li agradaria que s'ocupés de més coses seves. I el tercer en discòrdia és l'assassí, del qual no diré absolutament res.

No diré res d'ell, però sí de què fa. La seva targeta de visita és un petit ocell, un pinsan borroner, que deixa lliure a casa de la futura víctima. Les mata, els afaita el cap i els posa l'ocell mort -i sense plomes- dins de la panxa, després de fer-los un petit forat. Que ens pretén dir aquest psicòpata sense ànima? En Nils cada cop hi és més a prop, però aquest sempre li va un pas endavant. És un llibre àgil, amb frases curtes i directes i molt de diàleg. L'ha publicat l'editorial Empúries i té 296 pàgines. Es llegeix d'una tirada.

"La mà d’ell va palpar el petit ésser viu ofegat a la butxaca. Va tancar el puny. Es va sentir un cruixit lleu. La sang calenta li corria per la pell. Llavors es va treure la mà de la butxaca i va oferir a la noia l’ocell espremut:
-És per a tu.
Ella va esbatanar els ulls.
Aviat la mà d’ell va ser sobre la cara de la noia. Hi havia plomes pertot arreu. Fins i tot se n’hi va enganxar una a la galta.
-Val més que te’n vagis -va balbucejar la noia.
Ell es va limitar a somriure.
-Sinó, cridaré
Crida va pensar ell, crida".


SIS ANYS DE PARANOIA 68

No m’ho puc creure ni jo. Però ja fa sis anys que va néixer ‘Paranoia 68’. Sis anys de llibres i pel·lícules. No és que sigui massa amant dels números i de les estadístiques, però potser sí que puc aprofitar per fer una miqueta de balanç. Són 210 llibres referenciats i 618 pel·lícules, una mitjana de 35 i 103 a l’any. No hi ha temps per més.

A dia d’avui, he fet 645 entrades, amb pràcticament 15 mil comentaris; 14.463 per ser exactes. Acabo amb una última dada. El bloc ha rebut més d’un quart de milió de visites, 256.645 quann estava escrivint aquest text. I ja està. L’únic que vull fer és agrair-vos a totes i a tots els que heu passat per aquí al llarg d’aquests sis anys i esperar que ho seguiu fent. Amb moltes i molts, l’amistat ha deixat de ser virtual per convertir-se en real com la vida mateixa. De moment, encara tinc ganes de continuar escrivint, conscient, però, que algun dia tot s’acaba.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

19 comentaris:

Crític de Cine ha dit...

Tinc les dues pel·lis pendents. Espero treure-les de la llista de pendents en breus. Ja les comentaré. Merci per les recomanacions.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

6 anys? Enhorabona!! encara no atrapes a la gloriosa antiguitat del meu bloc, però no està pas malament xD

LU ha dit...

Para empezar, FELICIDADES por los 6 años. Es que lo del blog engancha, je je je. Mi tartaruga está en breve de cumple, pero es un pelín más joven.

Me apunto el libro, tiene muy buena pinta.

Biquiños

rits ha dit...

Moltíssimes felicitats!!!! 6 anys de blog!!! i que no pari, eh! què és això que algun dia s'acaba?? Bé, sé que tens raó, xò mentre hi hagi ganes, ja sigui amb més força o més esporàdicament, el blog pot estar viu. Moltes gràcies a tu!

Tinc moltes ganes de veure Argo. Darrerament les pelis d'espies les trobo molt fluixes, i que tb és interessant el duel que pot tenir amb Skyfall. La segona, no la coneixia i, més enllà de l'argument, m'han sobtat moltes de les reflexions que desprens. Me la miraré, segur (això si, segurament en dvd).

El llibre... quasi que no! x cert, deu n'hi dó de la biblioteca que has construit!

TRoyaNa ha dit...

Jordicine,
hui no parlaré de cinema,només vull felicitar-te pel blog i el seu aniversari.És un plaer seguir-te i compartir tantes impressions sobre cinema.Per a mi has segut i ets un referent obligatori,m´he fiat i mai m´he empenedit de seguir el teu criteri.
Hem pogut estar més o menys en desacord(més coincidíem que divergíem)però sempre ha segut interessant el diàleg,per descomptat.

Llarga vida blogger amic Jordi,malgrat tot té un fi,mentre segui un plaer escriure i compartir,per ací seguirem;)

Bsts

maria ha dit...

6 anys ja?Ostres si que passa ràpid el temps.^-^
Tinc moltes ganes d'anar a veure Argo. Evitaré buscar la història original, almenys fins que hagi acabat de veure-la.
La resta me'ls apunto per noves propostes. Felicitats de nou. Salut i cinema!

Anònim ha dit...

Jordi, ¡felicidades por esos seis años y por las muchas entradas y amigos!. Espero que, al menos, sigas otros seis años más poniéndonos al día de cine.
De ambas películas he leído comentarios y estoy deseando ver la primera Argo, en la que Ben Aflleck, -mal actor para mi gusto- se convierte en un gran director.
Te animo a seguir adelante y te mando un beso

Marion ha dit...

Felicitats pels sis anys de bloc i enhorabona per la feina feta durant tot aquest temps.
M'agrada molt el cinema i Paranoia 69 em va enganxar des del primer dia.
De totes maneres, tot i que mai t'he fet un comentari sobre cap llibre, m'apassiona molt més la literatura. Per ara encara no hem coincidit en cap títol, però també t'haig de dir que, des que et segueixo, he vist que en llegeixes molts de novel.la negra, gènere que a mi mai m'ha acabat d'enganxar.
En posts més antics he vist que sí que coincidim en algun títol, autor i opinió, així que només és qüestió de temps que et pugui deixar la meva (humil) opinió literària.
Fins aviat!

Jordicine ha dit...

Merci a tu, ALBERT. Una abraçada.

A poc a poc, PONS007 ;)

Biquiños, LU.

Tot s’acaba, RITS. Però no sabem quan. Ja em diràs que t’han semblat les pelis. La biblioteca creix, sí. Un petó.

Igualment, TROYANA. Ja saps que el teu és un dels meus blocs de referència. I sempre es bo discrepar una miqueta, oi? Llarga vida blogger, clar que sí. Un petó.

Molt ràpid, MARIA. ‘Argo’ m’ha encantat. Salut i cinema!

Vamos a intentarlo, CAMY. Te gustará ‘Argo’, seguro. Un beso y gracias por pasarte por aquí.

Me n’alegro, MARION. No és que m’agradi més la novel·la negra, miro de llegir una miqueta de tot. Humils opinions? Com les meves! Jo sempre dic que no faig crítica, només comento. Tothom qui publica té el meu respecte, perquè jo no tinc cap llibre... encara. Em pot agradar o no, però no critico res. Un petó i fins aviat.

CDS ha dit...

Buen blog.

rits ha dit...

Acabo d'arribar de veure "Argo" i tal i com em pensava, m'ha agradat força. Al ppi l'he trobat una miqueta lenta xò després va agafant un ritme, com dius, trepidant el darrer quart d'hora. A mi si que m'ha agradat els desenllaços de després, de forma pausada, com acaben tots i alguns m'ha fet pensar força (ostres, què difícil fer un comentari sense spoilers!). Molt bona recomenació!

Mario Salazar ha dit...

Argo la veré en esta semana, the town me gustó bastante y más las criticas alabando su ingenio en esta nueva se hace infaltable, ya esta entre las favoritas al oscar. Ruby spark también me interesa, me gusta la joven actriz. Abrazos.

Jordicine ha dit...

Gracias, CDS. Pasaré por el tuyo para ver de qué escribes. Un abrazo.

Jajaja. Tens tota la raó. Això dels spoilers és molt complicat, RITS. A mi em va agradar moltíssim! La seva història personal, aviam com ho explico, potser no calia lligar-la. Té molt poc pes a la pel·lícula, no? Avui toca '360' amb Anthony Hopkins i Jude Low i Rachel Weisz; i diumenge crec que aniré a veure 'El lladre de paraules'. Bon cap de setmana.

Pues ya nos contarás, MARIO SALAZAR. Tus opiniones siempre son muy interesantes. Saludos.

BEATRIZ ha dit...

Oh, no, Que no se acabe Jordi, muchas felicidades por tus seis años de entrega.

Ya he escuchado otros comentarios favorables a cerca de "Fargo" y me interesa, pues aunque no me gusta mucho Ben Afleck como actor, como director se ha superado mucho y merece crédito.

El libro puede ser una buena opción. Mientras leía el fragmento que pusiste, se me hizo un nudo en el estómago, qué aterrador que alguien te regale algo muerto, más aun que sea recién hecho...pff!

Jordi, espero que pases un lindo fin de semana.

Crític de cine ha dit...

Doncs ja he posat fil a l'agulla i he vist les dues. I m'han encantat!!
'Argo', perquè demostra que Affleck és un gran director (es podria dedicar només a aquesta tasca) i 'Ruby Sparks', perquè ha aconseguit que recomani una pel·lícula romàntica!
Ara tinc pendent 'Skyfall' i això que tinc moltíssimes ganes de veure!!

Jordicine ha dit...

Gracias por tus palabras, BEATRIZ. Y sí, 'Argo' es una grandísima película. Un beso.

Me n'alegro de coincidir, ALBERT. 'Skyfall' també està francament bé. Una abraçada i fins aviat.

ANGELS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Àngels ha dit...

Moltíssimes felicitats Jordi!!! Sis anys ... Encara que entro poc al blog, quan ho faig vaig directament als llibres i vull donar-te les gràcies per les bones estones que he passat llegint alguns d'ells motivada pels teus comentaris. El proper crec que serà el d'en Martí Gironell, escriptor que fa uns anys vaig descobrir gràcies a tu. Et desitjo almenys sis anys més de camí al blog. Petons!!! Àngels

Jordicine ha dit...

Moltes gràcies, ÀNGELS. Aviam si quedem un dia. Em fa molta ilu veure't per aquí. L'altra dia em va dir en Pau que va veure al teu fill, molt gran, al camp de l'Atlètic. Fins aviat. Un petó.