dimecres, de juny 13, 2007

Comentari: 'Diamante de sangre'. Nota: 6'5


Suspens constant a Sierra Leona

2006 / EEUU / 138 minuts / Aventures / Director: Eduard Zwick / Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Jennifer Connelly, Djimon Hounsou, Arnold Vosloo, David Harewood, Caruso Kuypers, Michael Sheen, Basil Wallace / Any 1999. Sierra Leona. La nació pateix una terrible guerra civil. En Danny Archer és un mercenari sudafricà. En Solomon Vandy (Hounsou), un pescador de Mende. Mentre és a la presó, l’Archer (Di Caprio) s’assabenta que en Solomon va ser separat de la seva família per treballar en una mina de diamants. Un dia va amagar un extraordinari diamant de color rosa que, cas de recuperar-lo, podria canviar-li la vida. Amb el suport de la Maddy Bowen, una guapíssima periodista nordamericana, els dos homes emprenen un viatge per territori rebel a la recerca d’aquest ‘diamant de sang’.

‘Diamante de Sangre’ és una gran pel·lícula d’aventures. Res més. Si l’Edward Zwick buscava alguna cosa més, no ho ha aconseguit. La venda il·legal de pedres precioses és una cosa seriosa i, pel meu gust, se’ns explica des d’un punt de vista massa frívol. Li falta rigor i credibilitat. La trobada entre el Danny Archer i la periodista Maddy Bowen és massa forçada, com la relació que, ràpidament, s’estableix entre ells. No cola. Tant en Leonardo DiCaprio, genial a ‘infiltrados’ (2006); com la Jennifer Connelly, brutal a ‘Réquiem por sueño (2000), están correctes. Per mí, el millor en Djimon Hounsou, espectacular en el paper de Solom Vandy, el musculat pescador a qui separen de la seva família per força. Entre d’altres pel·lícules, i amb papers molt més secundaris, a Honsou l’hem pogut veure a ‘Gladiator’ (2000) i a ‘Eragon’ (2006).

L’última aventura de Edward Zwick, director de la insuperable ‘Tiempos de gloria’ (1989), és molt bona visualment, amb dosis de suspens constant i molt d’espectacle. Les escenes de tiroteig dins de la ciutat són insuperables, hiperrealistes del primer a l’últim instant. Imatges enregistrades amb la càmara a la espatlla, completament brutals. Igual que les de l’arribada dels 4x4 dels rebels, beguts i armats, que massacren totes les poblacions per allà on passen. Exèrcits de nens, seperats de les seves famílies, i ensinistrats per matar. Van tan col·locats, en tots els sentits, que no coneixen ni el seu pare. El fill d’en Solmon, que no ha de tenir més d’onze o dotze anys, n’és el clar exemple. Passa d’anar a estudiar a l’escola a matar tot allò que es mou. Quina llàstima.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)


He disfrutat molt amb ‘Diamante de Sangre’, amb els tiroteigs, amb les imatges dels presoners buscant diamants, amb les lluites en plena natura... Però no m’ha convençut ni l’argument (excessivament linial i sense sorpreses) ni, sobretot, el final, que està en discordança amb la resta de la pel·lícula. No pot ser que en Danny Archer, obsessionat amb el diamant rosa des d’un primer moment, el deixi escapar així com així. És més, ajuda al Solmon a fugir amb el seu fill. Com és que s’ha tornat bo de cop? Volia guanyar el Premi Nobel de la Pau? En cas contrari, no s’entén. Per què tantes molèsties? Li dóna el diamant (que de fet ja era seu), li facilita el transport i li proporciona els contactes per vendre el 'pedrot'. Costa de creure, no? Està a punt de morir, es veritat, però la metamorfosi és massa ràpida.

Tampoc no entenc que els grans magnats dels diamants negociin les compres en persona, al mig del carrer, amb llums i taquígrafs. I tampoc no veig clar que la Maddy Bowen pugui publicar un article carregant-se als traficants de dimants amb plena impunitat, sense conseqüències per ella ni pels seus. Se salten tots els controls, amb propines i soborns diversos, i no poden callar de cop a una jove periodista... per guapa que sigui? No sé, no sé. No la fan callar a ella ni al Solmon que arriba amb el diamant a la mà i marxa tan tranquil·lament. Ni el segueixen, ni el pressionen, ni l'increpen... Estem parlant d'un conte de fades? Oi que no? Doncs ja està.

En resum, si ‘Diamante de Sangre’ hagués tingut una mica més de rigor hauria estat la bomba. Passa molt bé, és fa curta, tot i el seu extens metratge, però et quedes una mica buit. Ni les lletres del final, explicant com està actualment el contraband de pedres precioses, serveix per donar-li credibilitat, per aconseguir que la pel·lícula es faci 'gran'. Recomano veure-la, però com una pel·lícula d’aventures de qualitat. Si es possible, passant per alt l’argument, intentant no pensar-hi massa. Si és així, t’ho passaràs pipa.

3 comentaris:

Sonia ha dit...

Hola Jordi, jo l'he vist recentment i comparteixo amb tu alguns aspectes. La trobada si, es forçada. Però l'argument pel meu gust no es tan fluix, i diria que està en la linia del jardinero fiel, babel, o sometimes in april, el rera fons es que moltes vegades occident oblida de mirar.
Di caprio es cert, esta prou convincent, i a mi nomes m'ha agradat en comptades ocasions (atrapame, infiltrados i aquesta)
Un plaer compartir impressions.
Salutacions.

Bombero ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jordicine ha dit...

Estic d'acord. Di Caprio està bé. De les 'pelis' que dius, per mi, la millor és 'El Jardinero fiel'. Fins aviat, Sònia. Gràcies per passar per aquí.