dilluns, de maig 21, 2012

Units per la pèrdua i la desesperació


Sóc dels que penso que la professió de mestre ha de ser vocacional. M'imagino que les persones de la meva edat -vaig néixer al 68- vam tenir la sort d'estudiar amb mestres implicats i, sobretot, no engolits pel sistema. Tant podien donar-te una abraçada com un calbot, sense que fossin qüestionats per tot i per tothom. No se'ls mirava amb lupa, com es fa ara.

Amb això no vull dir que els mestres d'avui siguin pitjors, només faltaria! El que intento explicar és que l'engranatge educatiu se'ls menja. Aquesta reflexió la faig després de veure 'Monsieur Lazhar', de Philippe Falardeu. Va representar Canadà en la darrera edició dels Oscar. El seu protagonista és un mestre de primària, d'origen argelià, que troba feina en una escola francòfona del Canadà. Arriba en un moment complicat perquè la seva predecessora... No ho explicaré. L'interpreta, sensacionalment, Mohamed Fellag.

'Monsieur Lazhar' és una cinta sensible, que reflexiona sobre un sistema educatiu que acaba anul·lant als bons professors. Paperassa, normes, psicòlegs i, potser, poca 'humanitat'? No donaré dades que espatllin la pel·lícula als que encara no l'han vista, però és vital descobrir per què desapareix la professora i com viuen l'adéu els seus alumnes. Per sort de les nenes i nens, i és una opinió molt personal, qui s'encarrega de substituir-la és el professor Lazhar. En aquesta vida, s'ha de parlar, s'ha d'actuar amb naturalitat i no donar mai res per sabut.

EDUCACIÓ I EMIGRACIÓ

Per un costat el sistema educatiu i, de l'altre, l'emigració perquè Lazhar arriba d'Argèlia, on un grup d'inte-gristes ha matat a tota la seva família. Intentarà superar el seu dol, en un país estranger i sense papers, ajudant a uns nens que, desgraciadament, acaben de perdre un referent molt proper; una mestra que intentava donar-los l'amor que potser, i dic potser, no els l'oferien els seus propis pares.

Salvant les diferències, aquesta pel·lícula està en la línia del cinema de compromís educatiu aportat, per exemple, per 'Hoy empieza todo' (1999), de Bertrand Tavernier, 'La clase' (2008), de Laurent Cantet o, en l'extrem oposat, i també molt interessant, de 'La ola', (2008), de Dennis Gansel. Per a mi, 'Monsieur Lazhar' és un dels grans títols de la cartellera actual.

'LLIBERTAT' (JONATHAN FRANZEN)

Teòricament tots nosaltres som lliures. I dic teòricament perquè, per molt lliures que siguem, si tenim el cap clar, abans d'actuar, mesurem com poden afectar les nostres decisions sobre les persones o coses que tenim a prop. Són lliures la Patty, en Walter i en Richard, els protagonistes de 'Llibertat'? Doncs a la seva manera sí, potser en Richard més que als altres dos. 'Llibertat' està escrit per Jonathan Franzen (Chicago, 1959) i publicat per Columna.

En Walter i en Richard són amics des de l'institut. Tenen una relació viciada. S'estimen moltíssim, però rivalitzen i competeixen en tot. Fins i tot per la Patty. En Walter l'estima. És un caprici pel Richard? Sigui com sigui, ella, una bona jugadora de bàsquet, s'acaba casant amb en Walter, un advocat ecologista. El seu amic és un roquer egoista, immadur i faldiller. El llibre 812 pàgines i és un retrat perfecte d'una societat malalta i corrumpuda com la nostra.

Per sobre de tot, 'Llibertat' ens parla dels problemes del matrimoni, de les relacions entre pares i fills -sempre complicades-, de l'amistat i també de les depressions. És fàcil caure en una quan t'has passat la vida dedicada en cos i esperit als teus fills, creixen, et quedes sola a casa i te n'adones que l'únic que et queda es un forat molt gran a dins. Res més. La Patty és depressiva, però també en Richard. No tant, és veritat, però mai acaba d'assumir el seu èxit en el món del rock. Li agrada triomfar, però només en petits cercles. És allò de pensar que una cançó, un producte, és bona o bo mentre només la poden gaudir uns quants. Quan es popularitza la qualitat és la mateixa, però ja no mola tant.

I què dir d'en Walter que, en moltes fases de la vida, estima més als ocells que les persones. Tots tres, i un munt de personatges secundaris, com els fills de la Patty i en Walter, ens parlen de les seves temptacions i dels límits de la llibertat. En definitiva, es tracta d'un llibre profund -d'aquells que s'ha de llegir amb molta atenció- que ens parla de la societat nordamericana actual, tot i que podria ser vàlid a qualsevol dels nostres països. Una tragicomèdia que t'atrapa des del primer moment, amb uns personatges propers i molt ben construïts. Una delícia.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

34 comentaris:

mar ha dit...

Jordi m'agrada tot el què expliques avui...
El llibre l'he tingut a les mans vàries vegades però l'he deixat per quan tingui temps per llegir i tu em confirmes que cal estar atenta en llegir-lo... el continuaré deixant per més endavant doncs!
I la peli no la coneixia però em toca de ben a prop i me l'apunto com a indispensable!

Moltes gràcies per les recomanacions d'avui!
Petons i bona setmana!

PULGACROFT ha dit...

Interesantísima la entrada tanto por la película como por el libro.
La película es una de las que quiero ver en breve, las películas que van de profesores y alumnos siempre me interesan y por lo que cuentas creo que me gustará seguro.
El libro no lo conocía así que me quedo con la recomendación que siempre se agradece.
Un saludo!
pd. ahhh ya sé de donde viene el 68 de la paranoia jeje...ahora sólo falta la paranoia. (yo soy del 71, de la misma quinta de profes que tú)
;)

rits ha dit...

Estic completament d'acord amb la reflexió que fas. Mestre ha de ser molt complicat i jo no me'n veig gens capaç! xò bé, això podria ser tema d'un post a casa meva i no d'aquí. Encara que m'agrada molt quan fas reflexions fora de les pelis i dels llibres.

M'apunto la pel·lícula, encara que no crec que la vagi a veure al cine. Em cansen una mica les pel·lícules d'aquest estil, tot i que estic d'acord que tan Hoy empieza todo com La ola son grans, grans pel·lícules. De fet, la primera la féiem servir com a part d'una formació a l'associació on pertanyo. Preciosa.

Pel què fa al llibre, m'ha sobtat les primeres frases. Molt, moltíssim, xò no sé si em convé. De moment, em quedo atrapada a la novel·la fantàstica, que aquest any semblo monotemàtica.

BLN ha dit...

Respecte al llibre, i en concret al personatge de Richard, no t'encanta que li agradi fer la feina de paleta, i en especial que arregli la casa de Nameless Lake?

De vegades un gran geni de la música només somnia ser un bon paleta professional!

maria ha dit...

La pel·lícula fa molt bona pinta. Tinc ganes de veure-la.
El llibre em sona molt l'escriptor, però no sé de què.

Descubrepelis ha dit...

Moltes ganes de veure per fi Monsieur Lazhar... :D

El llibre pinta molt bé, feia dies que buscava alguna recomanació per llegir alguna cosa, el teu suggeriment m'ha convençut.

Una abraçada.

Laura T. Marcel ha dit...

Sóc mestra i per descomptat vocacional. Sense aquest ingredient t'asseguro que això no s'aguanta. Però ara ni amb vocació. El sistema no ens deixa fer la feina i ho està tirant tot per terra i la societat tampoc hi ajuda gaire. No sé què ha de passar perquè se n'adonin. Totes aquestes pelis al voltant del sistema educatiu reflexen el que passa a les aules, tal qual. Recordem allò de que la ficció mai supera la realitat. Aniré aveure la pel·lícula amb molt interés.

Bombero ha dit...

Pues parece que todo el mundo está de acuerdo en que la educación no es lo que era. Un abrazote.

Elfreelang ha dit...

Tens raó se'ns menja l'engranatge i la polític disparatada que canvia cada dos per tres normes i currículums i podria fer una llarga llista....et deixo que arribaré tard a la manifestació....avui faig vaga!
m'anoto les teves recomanacions! una abraçada!

Manderly ha dit...

Todavía no la he visto.
Opino lo mismo que tu respecto a la profesión e maestro, pero lamentablemente los vocacionales son los menos. Y según vas avanzando en tus estudios cada vez notas en los profesores menos ganas de transmitir.
Por suerte, hay excepciones... y todos tenemos algún buen recuerdo de aquel profesor que nos impactó en su momento.
Saludos.

Camy ha dit...

Hola Jordi, siempre, o casi siempre últimamente, te digo lo mismo " tomo nota" es verdad, como también es verdad que no tengo tiempo de nada...
He visto y tengo pendiente alguna que otra película interesante y que, en cualquier momento, te comentaré para que también las veas.
Buen finde y largo...

David Amorós ha dit...

No he vist "La ola" però els altres dos referents m'encanten. Sobretot "Hoy empieza todo" una peli que em va fascinar. M'agrada molt "Profesor Lazhar" perque és una manera de fer cine i tractar temes tan subtil que és gairabé vaporosa, entre poètica i suau. trobo que és una molt bona pel.lícula gairabé per tots els públics. Una abraçada.

Jordicine ha dit...

És un llibre llarg i un pèl dens, però molt bo. La pel·lícula m’ha agradat moltíssim, MAR. Petons.

Te gustarán el libro y la película, PULGACROFT. Seguro! Sí, el 68 es mi año de nacimiento y lo de paranoia, pues eso, cosas raras que me pasan por la cabeza. Antes hablaba también de otros temas, no sólo de cine y libros, como ahora. Un abrazo.

Intento anar una miqueta més enllà de la pel·lícula o dels llibres fent una petita reflexió personal, RITS. Només això. El llibre està francament bé. A mi m’agrada llegir una miqueta de tot. Un petó.

M’encanta! És un tio molt contradictori. Li encanta l’èxit i l’odia a la vegada. Ha de tocar terra per poder tornar a tocar el cel, per dir-ho d’alguna manera. Tots els personatges estan molt ben definits. Un petó, BLN.

T’agradarà segur, MARIA. Jo d’aquest autor no he llegit res més. Un petó.

Aviam què et sembla la peli, DESCUBREPELIS. Jo crec que el llibre t’agradarà segur. Una abraçada.

Doncs alguna cosa s’haurà de fer, LAURA T. MARCEL. No ens podem deixar perdre els bons mestres! Tu que ets del sector, ja em diràs que t’ha semblat ‘Monsieur Lazhar’. Un petó.

Pues parece ser que sí, BOMBERO. Un abrazote.

Doncs em sembla molt bé, ELFREELANG. S’ha de protestar quan alguna cosa no t’agrada i ho tens clar. Un petó i fins aviat.

Pues es una pena, MANDERLY. A ver si entre todos logramos darle la vuelta a la situación. Yo, personalmente, guardo buen recuerdo de más de uno y de dos. Saludos.

tetealca ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo. A los maestros o profesores, los padres les han traspasado por comodidad toda la responsabilidad de educación de sus hijos, pero a la vez los han despojado de toda autoridad, y así es muy difícil hacer su trabajo. Y encima los criticamos y si llega el caso hasta les pegamos. Así nos va.
Un abrazo.

Jordicine ha dit...

Suele pasar, CAMY. Te entiendo perfectamente. Espero tus propuestas. Un beso.

Doncs estem completament d'acord, DAVID AMORÓS. No podies fer un resum més exacte! 'Hoy empieza todo' també em va agradar moltíssim. 'La ola' te la recomano. Una abraçada.

Lo vemos exactamente igual. Lo que pasa es que yo, personalmente, los sigo respetando mucho. Para mí siguen teniendo toda la autoridad, TETEALCA. Un abrazo.

Javier Simpson ha dit...

Tema importante el de la educación que ha retratado el cine en muchas ocasiones. Hoy empieza todo es una muy buena película. Se ve bien en ella, y de una manera nada complicada, con qué se enfrenta el profesor. Es lo que dices tú, a veces parece dársele más importancia a la burocracia y las normas que a enseñar sin más, y con interés, por no decir cariño, como se ha hecho siempre. Por supuesto que hay cosas que se pueden mejorar con el tiempo (nuevos métodos, tecnificación de la enseñanza, etc), pero lo básico es lo básico: que un buen maestro enseñe y le ponga dedicación. Otra buena peli francesa que habla de esto es Adiós muchachos, pero ésta centrándose más en el lado del alumno.
De la que hablas en la entrada a parte de tratar el tema de la enseñanza parece que se mete en otro tema, aunque no sé si con profundidad, que suele ser conflictivo: la inmigración. Un cóckail interesante y seguramente explosivo.

La novela Libertad puede estar muy bien.

Un saludo, Jordicine. Muy buena entrada.

Jordicine ha dit...

Hola, JAVIER SIMPSON. A mí el comentario me parece que te ha salido perfecto! Está muy bien escrito. No sé si lo vemos de la misma manera... He borrado el siguiente porque era exactamente igual, palabra por palabra. Me sabe mal que te cueste tanto comentar. Agradezco tu insistencia. :) Ya me dirás qué te parece la película. 'Adiós muchachos' es otra referencia importante, sin duda. Un abrazo y hasta pronto.

Crític de cine ha dit...

Com a mestre, fa un temps que tinc pensat de veure-la. Ara, les ganes són immenses. Gràcies per la crítica; ja et diré quelcom.

Crític de Cine et felicita pel teu bloc i ha decidit atorgar-te el Premi “Liebster”. Si vols veure la llista dels cinc blogs premiats fes una ullada a: http://criticdecine.wordpress.com/

Javier Simpson ha dit...

Puede que sea problema de mi portátil. Los comentarios los suelo hacer desde el sobremesa de casa. Digo yo :-/

Un saludo

Jordicine ha dit...

Doncs espero el teu comentari amb ganes, ALBERT. I moltes gràcies pel premi. Vaig cap al teu bloc ara mateix. Una abraçada.

Gracias, JAVIER SIMPSON. Eres un crack! Un abrazo.

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
la pel.lícula té una pinta increïble.A mesura que t´estava llegint m´estava en recordant d´altres pelis com "Hoy empieza todo"o "La clase",crec que el cinema francès té una sensibilitat especial per a tractar aquestos temes educatius i socials.
Jo també crec que la professió de mestre i també la del educador ha de ser necessàriament vocacional,i crec que tens molta raó quan dius que el sistema se´ls menga.
Només entre tots (també els pares)podem fer que l´educació pública primer siga existint i en segon lloc,funcione cada vegada,millor.
Quan la vega,et diré més coses....
Bsts

Laura Uve ha dit...

Bufff... què puc dir...

Sobre la primera reflexió, estic al centre de l'huracà, és la meva feina. He vist "La Classe" i "La ola". Aquesta última l'he posat diverses vegades a classe i m'encanta. He pensat fer un post...

No he vist Monsieur Lazhar...

La novel.la la tinc comprada i fent cua. La gent que l'ha llegit al meu voltant no m'ha donat bones vibracions malgrat que la vaig comprar molta aviat perquè el seu autor m'agrada molt.

La llegirè aviat.

Ptnssssssss

mundodena ha dit...

Hola!
Ya he usado el traductor y sin problemas.
Muy buen análisis de la película, es cierto que la burocracia está entorpeciendo la función docente, que por mucho que digan los reguladores no es la mera transmisión de valores y conocimientos, sino un acto creativo y muy personal, en el que es necesario involucrarse y el sistema y sobre todo la sociedad cada vez lo permite menos.
Pensamos que sabemos de todo, (coño si en google está todo y yo tengo acceso a google lo sé todo)y es frecuente oir, qué sabrá ese profesor, o incluso, si el profesor te dice tal cosa tú dímelo a mí que se va a enterar.
Lo dice alguien que aunque es un aprendiz ya lleva unos añitos en la docencia.
La tradición francesa es especialmente buena honrando la labor de maestros y profesores, a la ya citada hoy empieza todo, quiero recordar, ser y tener y la clase. Aquí en España además de pelis sobre la guerra civil se podría hablar un poco del tema, no vendría mal.
Justo ahora estoy leyendo, y saboreando las correcciones, me está gustando mucho, así que el de libertad caerá pronto.
Un abrazo

Mario Salazar ha dit...

Las nominadas a película extranjera del Oscar siempre las veo, éste año vi todas las que competían por la estatuilla dorada y deje las de lengua no inglesa, dicen que es muy buena, espero verla pronto. El libro lo tengo desde hace tiempo y todavía no lo leo, es fijo, dicen que es el mejor escritor de norteamerica de los últimos años. Un abrazo.

BCNdays ha dit...

A mi també em va agradar la sesibilitat de El profesor Lazhar, potser no és una gran película en majúscules però els encerts de la peli són molts, destaco el triple eix argumental Mort-educació-Inmigració. La nena protagonista em va encantar. Una abraçada!

Deric ha dit...

no sóc de pel·lícules de professors i classes, però he sentit molt bones crítiques i potser m'hi apunto

LU ha dit...

Desde que vi el trailer, tengo ganas de verla. El tema educativo, ahora mismo, es política y decisiones que van a afectar a futuras generaciones, muy muy preocupante, diría yo. Parece que no somos plenamente consciente de la importancia de la educación y nos perdemos en un discurso de economía…

Profesiones vocacionales, hay unas cuantas, pero se va perdiendo ese tipo de valores. Se prima el dinero, el poder adquisitivo, la posición social… Afortunadamente todos conocemos personas que viven su trabajo.

Me han gustado mucho las otras películas que citas con temática educativa, cada una dentro de su propio estilo.

El libro, tiene muy buena pinta. Me lo apunto.

Dos propuestas realmente interesantes.

Biquiños

Jordicine ha dit...

Coincidim, doncs, que la professió de mestre ha de ser vocacional. I també parlem dels mateixos ‘referents’ del cinema francès. Espero la teva opinió. Un petó, TROYANA.

Doncs si veus ‘Monsieur Lazhar’ ja ens diràs, LAURA UVE. El llibre m’ha agradat molt. Petons!

Me alegro de que el traductor funcione bien, MUNDODENA. Gracias por utilizarlo ;) Si no nos involucramos en el sistema, mal vamos. Yo no soy profesor, pero lo veo claro. Y estoy de acuerdo en lo que dices: Internet ha hecho mucho bien, pero hay que saber utilizarlo. No se puede citar la ‘Wikipedia’ como fuente, como hace más de uno. ‘Las correcciones’ no lo he leído todavía. Un abrazo.

Pues ya nos contarás, MARIO SALAZAR. Me interesa tu opinión sobre la película y sobre el libro. Un abrazo.

Estem d’acord, BCNdays. No és una pel·lícula extraordinària, però passa bé i et fa reflexionar. Mort-educació-inmigració, bon triangle, està clar. La nena també ho fa molt bé, com el nen i el mateix Lazhar. Una abraçada.

Aviam si t’agrada, DERIC. Una abraçada.

Lo veo como tú, LU. La educación es igual de importante que el discurso económico... o incluso más. ‘Hoy empieza todo’, La clase’ y ‘La ola’ estaban francamente bien. El libro me ha gustado mucho. Biquiños.

Crític de cine ha dit...

Ja he vist 'Monsieur Lazhar' i és magnífica!!! Gra`cies per la recomanació.

Jordicine ha dit...

Gràcies a tu. M'alegro de coincidir. Una abraçada!

Carme ha dit...

L'acabo de començar i m'ha agradat tot el que en dius. Les primeres pàgines no m'han acabat d'enganxar i ara el tornaré a agafar amb més ganes.

Jordicine ha dit...

Estic amb tu, CARME. Les primeres pàgines costen una miqueta però aviat agafaràs la velocitat de creuer. Una abraçada.

Carme ha dit...

Doncs ja la tinc, gràcies! la teva empenteta, m'ha anat molt bé!

Jordicine ha dit...

Gràcies a tu, CARME. Ja ens diràs. Una abraçada.