dilluns, de desembre 07, 2015

"Vidas frágiles, noches oscuras" (Hiromi Kawakami)


“Vidas frágiles, noches oscuras” és el cinquè llibre que llegeixo d’Hiromi Kawakami (Tòquio, 1958). Abans de començar a escriure, va estudiar Ciències Naturals i va donar classes de Biologia. La traducció al castellà és de Marina Bornas Montaña. Té 173 pàgines i està publicat per Acantilado. M’ha semblat més “físic” i menys “profund” que els anteriors; ara intentaré explicar per què. Com sempre, tot gira al voltant de les relacions humanes.

Més “físic” perquè aquest cop tot és molt visceral. Algunes parelles estan més enganxades pel sexe que per l’amor, que queda en un segon pla, força ocult. És el cas de l’Haruna, que s’entén regularment amb tres homes: l’Endo, en Satoru i en Yukio. Són històries basades en la carn, sense compromisos de cap tipus. Es dóna la circumstància que en Yukio és el marit de la Lili, la millor amiga de l’Haruna, des que eren unes nenes. Se’n va al llit amb ell des de poc després que li presentés. I diria que no se’n penedeix gens ni mica. Els tres volten els 35 anys.

La Lili sap que en Yukio i l’Haruna s’entenen, però tampoc li dóna massa importància. Ella també té una relació paral·lela. És un noi més jove que ella i es diu Akira. Ni l’estima a ell ni al seu marit. No té massa clar que vol fer en aquesta vida, com la resta de personatges d’aquestes històries entrellaçades. Com deia abans, el llibre és més “físic” i menys “profund”. Ho dic perquè no hi ha aquell enamorament tan sensual i característic que pul·lula per les seves obres anteriors. El que no varia és que tothom està molt perdut, sense una sortida clara. Kawakami segueix utilitzant un to tranquil i despreocupat, relativitzant-ho tot.

Com que el llibre és curt, tampoc no pot aturar-se massa temps en explicar segons quines coses. Encara que sigui de passada, això sí, tracta l’absentisme escolar i la violència de gènere. La Lili no estima a en Yukio. En Yukio no estima l’Haruna. L’Haruna no estima ni a l’Endo ni en Satoru. L’Akira estima a la Lili? O tampoc? Per acabar-ho d’adobar, l’Akira i en Satoru són germans. En Satoru diria que sí que estima a l’Haruna, per qui acaba perdent el cap. Tot passa en el Japó actual, on tothom està més per la feina que per qualsevol altra cosa.

“En realidad, Yukio pensaba que las cosas no solían ocurrir de golpe y porrazo. Se compadecía de su compañero, pero estaba convencido de que la relación tenía que haber dado alguna señal que presagiara su inminente fracaso. De hecho, en las cuatro relaciones anteriores de Yukio, al final iban apareciendo constantes indicios aquí i allá, como truenos lejanos de la tormenta que se avecina. Los indicios del fracaso existen. Es cuestión de cerrar los ojos a la realidad o mantenerlos bien abiertos. Partiendo de la teoría de Yukio, según la cual lo que no se manifiesta no existe, es importante fijarse atentamente tanto en lo visible como en lo invisible. Es bastante difícil distinguir ambas cosas, pero es imprescindible para llevar una vida equilibrada”.

Bona setmana a totes i a tots.

Jordi_Sanuy

Manazuru. Una història d’amor
Abandonarse a la pasión
Algo que brilla como el mar
El cielo es azul, la tierra blanca

Cap comentari: