dilluns, d’abril 28, 2014

A Wasseypur, la venjança s'hereta


"Mentre hi hagi aquestes putes pel·lícules, hi continuarà havent idiotes". És l'explosiva i irreverent declaració d'intencions d'Anurag Kashyap, director de la sensacional "Gangs of Wasseypur". Són cinc hores de cinema en majúscules, dividits en dues parts. Aquesta frase la pronuncia un dels protagonistes, mentre un grup d'indis veu per la típica pel·lícula de Bollywood.

Està clar que, en el cinema indi, hi ha un abans i un després, d'aquesta brutal història explicada per Kashyap. Podríem dir que la vida és allò que passa entre venjança i venjança, generació darrere generació. La primera part es va estrenar divendres; i la segona arribarà a les cartelleres el dia 2 de maig. Són de visió obligada i, d'aquí a ben poc, pel·lícules de culte! L'origen d'aquesta disputa entre famílies cal buscar-lo en l'any 1941, entre Sultana Daku i Shahid Kan, dos lladres de trens, de bandes diferents. Quan en Sultana descobreix que en els assalts en Shahid es fa passar per ell, l'expulsa de Wasseypur. O se'n va o el mata. No li dóna cap més opció. En pantalla, l'enfrontament entre clans s'allarga fins a l'any 2004, però se'ns planteja com etern. Mentre hi hagi un Daku i un Kan vius, seguirà corrent la sang.

La primera part és més difícil de seguir que la segona, perquè els salts en el temps són constants; amb un munt de protagonistes que apareixen i desapareixen. Em quedo amb el sanguinari Sardar Kan, a qui dóna vida Manoj Bajpayee. Ell protagonitza les millors escenes d'acció d'aquests 159 minuts inicials. En Sardar és el primer que embogeix amb la venjança, convertint-la en filosofia de vida. Però, a banda dels Kan i dels Daku, hi ha una tercera família implicada. Es tracta dels Singh. Durant molts anys, intenten veure-ho tot des de la barrera, però van ser ells, a través d'en Ramadhir, els que ordenen el primer dels assassinats.

"GANGS OF WASSEYPUR. PART 2"

No és que em vulgui posicionar a favor dels Kan, però són els que porten el pes d'aquesta sanguinolenta lluita entre nissagues. A la segona part, 157 minuts més, Faizal és un bon relleu per al seu pare. Inicialment, té un altre tarannà, però la situació també l'acaba engolint. La pel·lícula deixa molt clar que la pobresa i la corrupció, sobretot en la política, són l'avantsala dels delictes i dels crims. Al final, es tracta de matar per poder viure.

Aquesta segona part és molt millor que la primera, amb un estil que segur que aplaudiria el gran Quentin Tarantino, si és que no ho ha fet ja. La penúltima escena la podria haver firmat perfectament ell. Estem davant d'una pel·lícula que té coses de western i de comèdia, amb un planter d'actors excepcional. Hi destaca Nawazuddin Siddiqui, que ens dibuixa un Faizal amb molts dubtes. Les drogues no el deixen pensar amb massa claredat, però imposa la seva llei per allà on passa. També tenen molta importància els personatges femenins, amb uns ulls que parlen, sempre amb el somriure a la boca. Són dones que han hagut de patir molt, sobretot les dues d'en Sardar Kan, amb les que va tenir cinc fills.

A "Gangs of Wasseypur II" pràcticament no hi ha salts temporals; i s'agraeix. Dos dels germans petits d'en Faizal, en Perpendicular i en Definite, agafen molt pes en els últims minuts. Són encara més perillosos que ell, i no tenen res a perdre. Quan tot t'importa un rave, et tornes imprevisible. Les dues últimes escenes -a la penúltima m'hi referia abans- ja formaran part, per sempre, de la meva particular història del cinema. Feia molt de temps que no veia res amb tanta qualitat. Ja hi ha qui diu que aquesta pel·lícula és la versió índia d'"El Padrino". De fet, en un moment d'aquesta segona part, un personatge li diu a un altre: "Ets l'autèntic Padrí". Brutal!

"SI CREUS EN MI, ET SORPRENDRÈ"

Sí; l'Anna Vives no para ni un moment. Després de crear la tipologia Anna, amb què he escrit aquest text*, acaba de publicar el llibre "Si creus en mi et sorprendré", al costat de l'escriptor Francesc Miralles. És de Columna i té 174 pàgines.  Ho diu el subtítol: "El món és ple de somnis per complir: persegueix el teu".

L'Anna i en Francesc converteixen el llibre en una mena de diccionari, perquè els capítols estan dividits de la "A" d'Anna a la "Z" de Zas! Ens expliquen, per exemple, que tots som discapacitats, però alhora capaços de tot. l'Anna reconeix que hi ha coses que li costen un munt; són les que formen el seu Himàlaia particular. Això sí, amb el suport de la seva família i dels seus amics pot pujar qualsevol muntanya, encara que li costi més que a altres persones: "Cada vegada que creiem que una cosa és impossible alcem una muntanya alta davant nostre. Però un cop comencem a fer camí, el cim ja no es veu tan alt ni el camí tan costerut. En trepitjar el cim, riem de la por que teníem abans de començar".

"Si creus en mi, et sorprendré" és un llibre ple d'optimisme i d'amor, sobretot de l'Anna cap als seus pares i els seus germans, amb en Marc al capdavant. L'Anna ens explica l'experiència frustrada de treballar en un supermercat i la il·lusió que li va fer incorporar-se al projecte empresarial de la família, on va crear aquesta bonica tipografia. Ella és "la noia de la lletra preciosa". També deixa constància del suport que li han donat alguns esportistes, amb Jorge Lorenzo, Andrés Iniesta i killian Jornet al capdavant. Un altre punt que té molt pes en el llibre és la gala del Català de l'Any, de la qual l'Anna en va ser una de les tres grans finalistes. Ella ho té clar: cal oblidar-se dels límits i mirar sempre endavant. Pot ser més fàcil del que sembla en un primer moment. Doncs som-hi!

*Crec que per veure aquest post amb la lletra de l'Anna, has de tenir la seva tipologia descarregada a l'ordinador.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: