diumenge, de setembre 23, 2012

En l'amor, no cal perseguir quimeres!


Començo amb una declaració d'intencions: sóc fan incondicional de Woody Allen que, per a mi, sempre està per sobre de la mitjana del cinema actual. Dit això, 'A Roma amb amor' m'ha agradat. No és la pel·licula de l'any, ni molt menys, però és divertida i molt entretinguda. Surts del cinema amb un somriure als llavis, i això no sempre és fàcil. Recomanable.

El més novedós és tornar a veure actuar a l'hipocondríac Woody Allen, a qui no vèiem en la gran pantalla des de l'any 2006, concretament a 'Scoop'. En aquella pel·lícula moria i, més o menys, tothom va entendre que era el seu darrer paper, que també traspassava com a actor. Doncs no. El geni de Manhattan ha tornat i, de la seva boca, surten els millors gags. Fa de pare jubilat, expromotor musical, que viatja a la Ciutat Eterna per conèixer la família del xicot de la seva filla. I, musicalment, s'enamora del pare, amb veu de tenor. El nou Caruso!

Allen només surt en una de les quatre històries que ens presenta, que no estan lligades entre elles. Això sí, de totes elles es desprenen els mateixos missatges: que la fama és efímera i que moltes vegades, sobretot en el terreny amorós, és millor quedar-nos com estem i, com diria el Rei, no perseguir quimeres. De la resta d'actors em quedo amb una sensacional Ellen Page ('Hard Candy', 2005), que em té el cor robat. En aquesta pel·lícula dóna vida a una actriu, actualment sense paper, que se'n va a Roma, a casa d'una amiga -i del seu xicot-, per intentar oblidar el seu darrer fracàs sentimental. Perill imminent.

Les altres dues històries tenen com a protagonistes Roberto Benigni -un romà normal i corrent que un dia es fa famós sense saber ni perquè-; i Penélope Cruz. La musa de Pedro Almodóvar fa d'una prostituta que, accidentalment, s'ha de fer passar per la dona d'un noi casat que ha viatjat, de províncies a la capital, per conèixer la branca rica de la seva família. L'únic personatge que no m'acaba de quadrar és el d'Alec Baldwin, que crec que fa de consciència del personatge que interpreta un correctíssim Jesse Eisenberg, un actor que m'agrada moltíssim.

En definitiva, 'A Roma amb amor' és una altra pel·lícula coral, amb bons actors i gags molt divertits. No és per morir-se de riure, però passes una bona estona. Les escenes de Fabio Armiliato cantant a la dutxa són sublims, cent per cent Woody Allen. Per cert, no us perdeu el cameo d'Ornella Muti. Rodant-se a la Ciutat Eterna, la mítica actriu italiana (57 anys) no podia faltar en aquesta pel·lícula. No sé si s'ha retocat molt, poc o gens, però continua estant força guapa.

'MATA'LS SUAUMENT'

Cinema negre en estat pur? No. Thriller violent? En part sí. Comèdia d'humor salvatge? És la definició més exacta. Parlo de 'Mata'ls suaument', d'Andrew Dominik, amb Brad Pitt. Tots dos ja van treballar junts a 'El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford' (2007). No sé si és més llarg el títol o la peli, que feia 160 minuts! 'Mata'ls suaument' és imprescindible.

L'argument és més aviat senzill, d'acord, però visualment la pel·lícula és excepcional. L'escena en què Jackie Cogan (Pitt) dispara des del cotxe, per exemple, és molt impactant, com la pallissa que li donen al personatge que interpreta un inflat Ray Liotta, un actor que no m'ha caigut mai bé. En Jackie ha de perseguir i assassinar dos noiets, drogats fins a les celles, que roben els diners d'una partida de pòquer il·legal. Quan hi ha robatoris, no hi ha partides a cap lloc i la Màfia, que viu d'això, se'n ressenteix. Per tant, no hi ha temps per perdre.

Pitt està bé, com sempre. Ha envellit i ser tan guapo ja no li fa mal. Algun avantatge ha de tenir fer-se gran. A 'Mata'ls' suaument té un duel interpretatiu molt interessant amb James Galdonfini ('Los Soprano'), un assassí gros, borratxo i putero. El seu paper és el millor de la pel·lícula. Estafadors, gàngsters patètics i assassins matussers omplen els plànols d'aquesta història de perdedors que, ni intentant-ho cent anys, sortirien dels baixos fons. CINEMA EN MAJÚSCULES. Per cert, robar amb guants de cuina té el seu puntàs.

'MARTES, DESPUÉS DE NAVIDAD'

També és CINEMA EN MAJÚSCULES -quina gran setmana cinematogràfica-, la romanesa 'Martes, después de Navidad'. M'atreviria a dir, sense por d'equivocar-me, que en aquests moments és del millor que hi ha a la cartellera. El seu director, Radu Muntean, ens explica un triangle amorós que sembla real com la vida mateixa. Marit, dona, nena adolescent... i la dentista.

A la dona li sembla que el seu matrimoni va bé i, pel que sembla, ni en somnis podria haver-se imaginat que el seu marit tenia una amant, de la qual està perdudament enamorat. Igual que la pel·lícula de Woody Allen, entre línies potser podem llegir -i dic potser-que, en això de l'amor i la passió, no tot és tan maco com sembla. De vegades, la novetat pot fer-nos perdre el cap, però cal saber on som, d'on venim i, sobretot, cap a on anem.

La pel·lícula no és dura, tot i que Muntean ens l'explica amb una mirada freda i analítica. Tant el matrimoni com l'amant estan sensacionals. Atenció amb la frase que li diu la dona al seu marit quan ho descobreix tot.

'QUE NINGÚ NO ET SALVI LA VIDA' (FLAVIA COMPANY)

Incondicional de Woody Allen, declaració de principis, com deia en començar, i incondicional de l'escriptora Flavia Company (Buenos Aires, 1963). Em va encantar 'L'illa de l'última veritat' i m'ha encantat 'Que ningú no et salvi la vida', la seva última novel·la. Crec que és la que he llegit amb més addicció dels darrers mesos, perquè no m'ha durat ni dos dies. Està publicat per l'Editorial Proa i té 217 pàgines.

El que més m'agrada de la Flavia és que no es perd en frases plenes d'ornaments per allò de fer-se la intel·lectual, amb tot el respecte pels que ho fan. És clara i directa, precisa com un bisturí. I no és fàcil. Com diu el meu amic Martí Gironell, fer-ho fàcil és el més difícil. Hi estic completament d'acord.

'Que ningú no et salvi la vida' és un llibre sobre les relacions interessades, de parella i d'amistat, la dificultat de dir que no, la por a la mort i, sobretot, la recerca del perdó etern. Els seus principals protagonistes són en Víctor i l'Enzo. En Víctor és un banquer d'èxit, casat i amb dues filles. L'Enzo és un traductor solter. El dia que el banquer sap que el seu amic és molt a prop de la mort li demana que cometi un delicte en lloc seu. Fa molts anys li va salvar la vida i vol que li torni el favor. A més a més, degut a la seva malaltia, en Víctor li diu que no té res a perdre...

Podríem dir que, aquest cop, la Flavia ha escrit una novel·la d'intriga amb uns personatges que, personalment, m'han semblat molt reals. Tot està treballadíssim. Potser m'equivoco però, coneixent-la, crec que el llibre era més llarg i l'ha anat reduint. No hi sobra ni hi falta res. Em quedo amb l'Enzo, que abans de morir escriu una carta a la seva filla demanant-li que faci alguna cosa per ell. Felicitats Flavia!

"El seu pare era un home amb respostes i sense preguntes, com si se li hagués encomanat el to i la intenció d'allò que traduïa: prospectes mèdics i manuals d'instruccions. Als quaranta se l'havia emportat un càncer, l'estigma dels homes de la família. Llavors l'Enzo només en tenia nou".

RECTA FINAL DELS PREMIS CATS


Últims dies, fins que s'acabi aquest mes de setembre, per participar en la votació dels C@ts, els premis populars de la catosfera. Recordo, un cop més, amb el risc de fer-me pesat, que aquest bloc, 'Paranoia 68', és un dels cinc finalistes en la categoria de cultura, com he comentat darrerament. Si em voleu donar el vostre suport, podeu fer-ho en el formulari que hi ha a la pàgina web del certamen. Ho veureu només entrar. És molt fàcil. Gràcies d'avançada.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

22 comentaris:

Elfreelang ha dit...

quantes novetats! endavant i sort amb els premis c@ts! la competència és d'alt nivell, coincideixo amb tu ...el Woody Allen em té encantada encara que m'he perdut les seves últimes pelis....a Flàvia Company encar no tinc el gust d'haver-la llegit...una bona picada d'ullet això de no cal perseguir quimeres ! bon cap de setmana!

rits ha dit...

Per molt que diguis que llegeixes molt ràpid, 2 dies, 200 pàgines! em deixes bocabadada! t'ha d'haver agradat i atrapat moltíssim! I a sobre li sumes 3 pelis.

Què bçe que algú parli bé de la peli d'Allen. Just ahir vaig arribar de Roma de passar-hi uns dies i en tinc moltes ganes. Per fluix que fos l'argument, estic segura que m'agradarà.

mar ha dit...

ahir volia anar a veure a Woody Allen (en sóc una fan incondicional) però una mala crítica em va refredar i no hi vaig anar, llegint-te avui, me'n penedeixo totalment...
:(
així que m'ho apunto tot, menys la peli d'en Brad Pitt, a la llista de pendents... ara que tinc més temps a veure si em poso al dia!
Bona setmana Jordi i sort amb els c@ts!

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
acabe de veure "A Roma con amor" i m´ha agradat.No és la millor de Allen però és divertida i això com tu dius, no es poc.
Les altres dues pelis que comentes també m´atrauen així que posaré remei.
Bsts

Joana ha dit...

He vist totes les d'en Woody Allen.I avui precisament en parlàven em sembla que a La Vanguardia.
El Woody hipocondríaca, dels vells temps, irònic, indecís, petit...Gran Mestre!
Tot bé Jordi???

Carme ha dit...

Ahir havíem d'anar a veure en Woody Allen i no! Però de la setmana que ve no passa!

De la dels mata'ls suaument passaré de llarg i m'apunto el "Martes, después de Navidad que em fa gràcia"

Una abraçada Jordi!

pons007 ha dit...

de les tres pelis només m'has convençut per anar a veure la del brad pitt, de fet ja venia convençut d'abans xD

Deric ha dit...

La de Woody Allen aniré demà o com a molt dijous a veure-la.
La d'en Pitt, no m'hi trobaran.
Martes... no n'havia sentit a parlar abans.
I el llibre de la Flavia, he estat a punt de comprar-lo tot i que segurament l'agafaré de la biblioteca.
Avui has fet molta feina!

Jordicine ha dit...

I tant! Veurem què passa amb els C@ts, ELFREELANG. La peli és divertida i el llibre de la Flavia molt bo, ja ho veuràs. Bona setmana.

M'ha agradat moltíssim. Avui he acabat 'Balla, balla, balla', d'Haruki Murakami, brutal. Roma és una ciutat que conec força bé. La meva germana hi va viure deu anys i anàvem a veure-la molt sovint. La pel·lícula és divertida. No és una obra mestra, però passa bé. Un petó.

A mi les crítiques em deixen indiferent. Hi vaig i decideixo si m'ha agradat o no. Amb això del cinema, MAR, hi ha gustos per tot. La del Pitt està francament bé; t'ho dic de veritat. I aviam com va això dels C@TS. Un pertó.

Doncs estem d'acord, TROYANA, com quasi sempre. Les altres dues també estan molt bé. Petons.

Tot bé, JOANA. Me n'alegro molt de torna a saber de tu. Ja sé que em vaig perdre l'última per lesió, però aviam quan en fem alguna de grossa. Un petó.

Ja ens diràs, CARME. Una abraçada i fins aviat.

Doncs poc mèrit tinc jo, PONS007. Jajaja. Una abraçada.

Gràcies, DERIC. Ja saps que tot ho escric amb molt d'amor. Una abraçada i seguim en contacte.

Bombero ha dit...

Yo también soy de Allen. Me encanta Jordicine.

ricard ha dit...

Veig que has fet els deures! Jo només he vist la de Woody Allen però també tinc ganes de veure la de Brad Pitt. El personatge d'Alec Baldwin a "A Roma amb amor" és com la consciència del protagonista, fins i tot se suggereix que podria ser ell mateix d'adult (van néixer al mateix lloc, és arquitecte); com sigui, té una funció narrativa similar a la del personatge de Humphrey Bogart a "Sueños de seductor". Una abraçada.

Mario Salazar ha dit...

Vi Roma con amor y me gusto, comparto el entusiasmo por el cine de Allen, es un buen filme con buena factura aunque perfectamente olvidable sinceramente, me gustó como a ti Page, se nota que no es el tipo del que se habla pero resulta fuertemente convincente por su personalidad, lo que sí creo que no coincido contigo es que me gustó lo de Badwin, esa consciencia del futuro, y además hay que decir que estaba muy guapa Penelope Cruz, si así son las prostitutas quien se podría resistir. La comedia muy bien llevada aunque algo común en parte, muy fáciles de identificar, pero igual muy bien tratados con ese sello de Allen que todo le da un ingenio y fina linea de mejoría. Lo de Andrew Dominik te tomo la palabra, esta bien apuntada desde hace tiempo, la del asesinato de jesse James... me pareció un western magistral y es un antecedente grande de alguien muy prometedor.
Sobre un libro y ser simple no siempre es tan elogiable, la mayoría lo es porque no le queda otra, como ser inteligente cuesta demostrarlo, lo que pretender ser intelectual, ese es el problema, es una virtud mayor a ser simple (siempre)si tienes materia, pero ser simple cuando se es inteligente si es una virtud pero igual se percibe la diferencia mental pero entiendo que es un halago a la escritora que encuentras buena a pesar de que parece ser simple en sus formas. Un abrazo.

Deric ha dit...

Ahir vaig veure la d'Allen. Prefereixo l'anterior Midnight in Paris, tot i que amb aquesta, com tu dius, vaig riure amb els gags fets pel mateix Allen (genial quan es presenta al consogre a la funeraria i es passa una estona mirant-se la mà).
El paper de Baldwin també crec que és forçat i que és la veu de la consciència del xicot. Si no hi fos, la història funcionaria igual.
Ellen Page em sonava molt de Juno, però no he vist res més d'ella.
En definitiva és una pel·lícula molt subrealista però simpàtica.

Manderly ha dit...

También em declaro incondicional de Woody Allen y aunque esta película no me ha parecido de las mejores, merece la pena!! Me he reído y he disfrutado de la película y de la ciudad.

Pues me apunto para ver la de Brad Pitt, que veo que te ha gustado.

Saludos.

Crític de cine ha dit...

'Mata'ls suaument' és un tros de pel·lícula!!!! Em va encantar.
Encara no estic convençut de veure la última d'Allen. Aniré llegint crítiques a veure si m'acabo de decidir.

BEATRIZ ha dit...

Siempre trayendo novedades Jordi, muchas gracias.
Yo me apunto a ver la peli, en cuanto pueda.

El libro no estoy segura de conseguirlo facilmente.

Saludos y que tengas un buen fin de semana que ya empieza mañana.

Ismael Cruceta ha dit...

la de woody allen me ha gustado, y aunque yo no soy fan coincido contigo en que el director es lo mejor delante de la pantalla. También coincido en que alec baldwin jamás debería haber participado en este proyecto.

En cuanto a Mátalos suavemente, te diré que coincido contigo en que es visualmente espléndida, aunque no consiguió convencerme...

un abrazo!

Marion ha dit...

En aquest post parles de tres pel·lícules que vull anar a veure.

Un Woody Allen sempre és un Woody Allen i saps que promet.

Mmm... Brad Pitt! Quina dona no sospira per ensumar la seva pell? I, sabent que això no passarà mai, com a mínim delectar-se veient-lo en la gran pantalla, no?

I "Martes después de Navidad" perquè la crítica la posa molt bé i tu ja dius que és cinema en majúscula. A més, hauré de descobrir què li diu la dona al seu marit en conèixer tota la història. Segur que és una frase d'aquelles per apuntar.

Que acabis de passar un bon cap de setmana!

rits ha dit...

Ahir vaig anar a veure A Roma amb amor i em va agradar molt. Vaig riure força i em va distreure. Hi anava amb certa por, tanta gent la deixa malament... xò és que és 100% Allen. Estic molt d'acord amb tu, el millor, les escenes del propi Allen, quan coneix el sogre i s'enamora... hehehehe.

No havia acabat de lligar les quatre històries, i és ben cert el que dius.

Pel què fa a la història de Baldwin, seguint el surrealisme de gairebé totes les històries, crec que ell recrea el que va viure, traslladant-ho a l'actualitat, xò que reviu tot allò que li va passar. Per mi tb és el personatge més fluix juntament amb el recent casat.

Fins i tot la Pe m'agrada molt!!

Jordicine ha dit...

Me alegro, BOMBERO. Un abrazote.

Jo també vaig pensar que en Baldwin podria ser el jove arquitencte de gran, però com que també se li apareix a l’Ellen Page... Potser hauríem de parlar de consciència compartida, no? Una abraçada, RICARD.

Penélope siempre está guapísima, MARIO SALAZAR. Te doy la razón. Impresionante la escena en la que está rodeada por sus clientes ricachones. A ver qué te parece ‘Matalos suavemente’. Yo creo que es una muy buena película. La de Jesse James también me pareció muy interesante. Flavia Company es una escritora que me encanta. Creo que su anterior obra, ‘La isla de la última verdad’, también está publicada en castellano. Un abrazo.

La escena que comentes és brutal! Estem d’acord en el paper de Baldwin. Crec que no aporta res. De l’Ellen Page, si pots, busca ‘Hard candy’. Ja em dirás. Una abraçada, DERIC.

De eso se trata, MANDERLY. De pasar un buen rato. La de Brad Pitt me ha gustado muchísimo. Saludos.

Doncs tornem a estar d’acord, ALBERT. És una gran pel·lícula. La de Woody Allen no és res de l’altre món, però m’ho he passat molt bé veient-la. Una abraçada.

Gracias a tí, BEATRIZ. Un abrazo.

Pues más o menos vimos la misma película, ISMAEL CRUCETA. Y me alegro! A mí, ‘Mátalos suavemente’ me gustó mucho. Un abrazo.

M’agrada el que dius de Brat Pitt, Marion. Jajaja. La frase de ‘Martes, después de Navidad’ és brutal. Una abraçada.

Me n’alegro, RITS. L’Allen actor és sensacional! El recent casat també es fluixet, com el paper de Baldwin. Estem d’acord. Un petó, RITS.

TRoyaNa ha dit...

Jordicine,
torne per a dir-te que he vist ja les dues peli que ressenyes en aquesta entrada i de les dues,em quede amb la segona.La de "Mátalos suavemente" et dic em vaig quedar desabuda,esperava més,sí,potser visualment impactant però després de tot esperava una base argumental més rica.
La que sí m´ha agradat i molt es la de "Martes,después de navidad" una peli interessant,freda i analítica però al mateix temps,íntima i molt autèntica dins d´eixa naturalitat.
Gràcies per les recomanacions,sempre vas per davant,però ja veus que prenc nota de tot i torne per a comentar;)
Abraç!

david colet ha dit...

Bon dia Jordicine.
Soc nouvingut al teu web, i pel que fa a “A roma amb amor” he de dir-te que no estic massa d’acord amb tu. Deixant de banda que Allen sempre fa la mateixa pel•lícula ( amb els evidents matisos) en aquesta és massa evident que sobrava alguna de les històries. Tu et refereixes a Page, bé, jo crec que aquesta és la historia que sobrava. El perquè? Doncs per que Allen va realitzar una pel•lícula magnifica (Todo lo demàs) que tracta exactament del mateix que la historia en que ens referim. De fet, alguns dels dial•lels podrien estar extrets de la pel•lícula que et menciono. Per altra banda, la millor de les històries és, sons dubte, la que te a Allen com a participant. Dit això, crec que és una de les pel•lícules perfectament oblidables del geni novaiorquès.

Felicitats per aquest bloc.

Per cert, et convido a que visitis el meu bloc:
www.viureelcine.blogspot.com.es