dimarts, de desembre 15, 2015

El llibre de la Senyoreta Buncle (D.E. Stevenson)


Una novel·la que parla d’una novel·la; o de dues, per ser més exacte. Em refereixo a “El llibre de la Senyoreta Buncle”, àgil i fàcil de llegir com pocs. Està escrit per D.E. Stevenson (Edimburg, 1982 – Moffat, 1973) i publicat originàriament l’any 1934. La traducció al català és de Marta Cucurell. Té 360 pàgines i s’ha convertit en el número 52 de la col·lecció “El Cercle de Viena”. Molt recomanable.

L’autora, cosina de Robert Louis Stevenson, ens explica la història de la Barbara Buncle, una dona soltera, d’uns quaranta anys, que passa per un mal moment econòmic. Per intentar sortir del pou pensa en dues possibilitats: criar gallines o... escriure un llibre! Al final, es decanta per la segona. Fer diners escrivint no és fàcil, però ella ho aconsegueix. “El pertorbador de la pau” es converteix en un autèntic fenomen de vendes. L’editor, Sam Abott, està encantat amb la seva nova autora. El primer títol del llibre era “Cròniques d’un poble anglès”, però l’home va decidir canviar-lo per fer-lo més atractiu de cara als possibles compradors.

La Senyoreta Buncle escriu sobre el que més coneix, els seus veïns i la seva ciutat. Per por a possibles represàlies, canvia el nom de la localitat (de Silverstream a Copperfield) i, lògicament, de totes les persones que hi apareixen. A més a més, signa amb pseudònim, John Smith. Mai s’hauria imaginat que la novel·la tindria tanta repercussió i que se’n farien unes quantes edicions. Això sí, la majoria de lectors de Silverstream la troben horrorosa i no els agrada gens ni mica com hi surten retratats. Amenacen a l’editor de denunciar-lo i munten tot un seguit de reunions per saber com descobrir qui és Johh Smith i, si pot ser, apallissar-lo. En la primera part, el llibre comença explicant les interioritats dels habitants del llogarret. Més endavant tot és torna més surrealista, amb un noi que desperta consciències tocant la flauta.

PERSONATGES MOLT DIVERTITS

Alguns dels personatges d’aquest llibre, de finíssim humor escocès, són la senyoreta Featherstone Hogg (al capdavant de la caça de John Smith); el senyor Hathaway, un vicari ric que intenta passar un any amb poquíssims diners, com si fos pobre; i la Vivian Greensleeves, que només té capacitat d’enamorar-se d’homes amb recursos econòmics i un bon cotxe. També hi destaquen, per exemple, el coronel Weatherhead i la seva promesa. A “El pertorbador de la pau” el segueix “La ploma més poderosa...”, on la Barbara descobreix als lectors que és ella la persona que hi ha darrere d’en John Smith. En aquesta segona part, la realitat i la ficció acaben fusionant-se del tot. La bona acollida d’“El llibre de la Senyoreta Buncle” va fer que en sortissin dues seqüeles, “Miss Buncle married” (1936) i “The Two Mrs. Abbots” (1943).

“La Sara es mirava la seva amiga amb uns nous ulls, els d’El Pertorbador de la pau, i va veure que el que deia el misteriós John Smith era cert. La Margaret estava esgotada pel mal geni del seu marit de la mateixa manera que una moneda de plata es gasta pel fregadís constant amb monedes més tosques. L’atractiu de la Margaret pràcticament havia desaparegut, i la seva vivacitat també, encara que avui estava més bonica que de costum, i també més vivaç, perquè havia corregut per l’aire fred a veure la seva amiga. I la Sarah pensava –com pensen totes les mullers felices- que ella no hauria aguantat durant tants anys”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: