dimecres, de març 21, 2007

Comentari: 'Casino Royale'. Nota: 5'7


Inacabable
2006 / Regne Unit / 144 minuts / Acció / Director: Martin Campbell / Intèrprets: Daniel Craig, Eva Green, Mads Mikkelsen, Jeffrey Wright, Caterina Murino, Giancarlo Giannini, Simon Abkarian, Isaach De Bankolé, Jesper Christensen, Ivana Milicevic / Com que està de moda anar cap enrere, 'Casino Royal' explica l'inici de la carrera professional de l'agent britànic James Bond. S'ha d'enfrontar en una partida de cartes a Le Chiffre, el banquer dels terroristes més perillosos del món. L'acompanya la Vesper Lynd, que vigila els diners en nom del govern. Tots dos sobreviuen als atacs de Le Chiffre i, mentrestant, s'enamoren per sempre.

He de reconèixer que no m'agraden massa les pel·lícules tan comercials però, si són bones, també sé passar-m'ho bé. Últimament, m'he divertit molt, per exemple, amb la saga de 'Piratas del Caribe' o amb 'Serenity', un títol de ciència ficció amb molt de ganxo. 'Casino Royal' no m'ha agradat. És veritat que les crítiques que ha rebut són molt bones, i les respecto, com no, però a mi aquest títol de Martin Campbell no m'ha aportat res, més enllà d'alguna persecució molt espectacular (com la de les grues, només començar la pel·lícula) o l'enfonsament d'una casa a Florència.

Individualment, Daniel Craig promet. No entenc la campanya en contra seva que hi va haver coincidint amb l'estrena de 'Casino Royale'. Fa un gran paper, això està fora de dubte, l'únic que no tinc clar és si el seu perfil s'apropa al de James Bond. És guapo, està fibrat, però al seu personatge li falta una miqueta de classe. Potser la guanyarà amb el temps; i més tenint en compte que, seguint la moda de 'La Guerra de las Galaxias' i altres sagues, ens trobem amb el 007 més primitiu, el del començament.

Al nou Bond li falta una mica més de glamour i de gràcia, tot i que superar Pierce Brosnan i, sobretot, Timothy Dalton, tampoc li serà massa difícil. De James Bond de veritat només n'hi ha hagut dos: l'únic i inigualable Sean Connery (extraordinari en tots els sentits) i el simpàtic i elegant Roger Moore, el 007 de la meva infància. Veurem que és capaç de fer Craig en un futur... si el deixen.

(La resta del comentari explica parta de la pel·lícula)

L'argument no té ni cap ni peus; un agent de la intel·ligència britànica jugant-se deu milions de dòlars amb un banquer terrorista. Ells dos i vuit peixos grossos més, amb un total de cent milions de dòlars de pot sobre la taula. És com si José Luis Rodríguez Zapatero li donés deu milions d'euros a un agent de la intel·ligència espanyola (perquè existeix, oi...) per jugar-se'ls contra Bin Laden. I per vigilar que no hi hagi malversació de cabdals, l'hi posen al costat una guapa comptable amb qui, com no, James Bond, s'acaba embolicant.

Estar enamorat és maquíssim i el debutant 007 decideix deixar-ho tot per ella, fins i tot la feina d'agent especial. Però, no s'esperava, clar, que la noieta l'acabés traint... per amor. Dues hores i vint-i-dos minuts per explicar això que Martin Campbell es podia haver ventilat en una hora i mitja. Per a mi, 'Casino Royale' és una pèrdua de temps, embafa; embafa moltíssim.

Cap comentari: