dissabte, de gener 05, 2013

L'obsessió d'un poble per ajusticiar Bin Laden


"Zero Dark Thirty" serà una de les grans pel·lícules d'aquest 2013. Ja ha guanyat un munt de premis als Estats Units i té quatre nominacions als Globus d'Or. Són dues hores i mitja impecables sobre el procés de captura d'Osama Bin Laden. Està dirigida per Kathyrn Bigelow, que l'any 2009 va guanyar l'Oscar amb "The Hurt Locker". L'ha tornada a encertar completament.

No sé si tot el que explica Bigelow va ser així, però la pel·lícula m'ha semblat rigorosa i molt honesta, sense els clixés que són habituals en aquest tipus de cinema. La directora californiana fa un exercici de periodisme immens. La història comença l'11 de setembre de l'any 2001 -amb la pantalla en negre-, sentint les veus d'algunes víctimes de les Torres Bessones, i acaba amb l'entrada dels marines a la residència del Pakistan on s'amagava el líder d'Al-Qaida. Atrapar Bin Laden va ser l'obsessió de tot un poble. Van trigar deu anys en aconseguir-ho; concretament la matinada de l'1 al 2 de maig de 2011, a quarts d'una. Precisament, el títol de la cinta fa referència a aquesta hora.

Qui només busqui acció potser tindrà millors opcions a la cartellera, tot i que la part final -amb l'abatiment de Bin Laden i dels seus col·laboradors més directes- és espectacular. Com ho és la interpretació de Jessica Chastain, que fa de Maya, una jove agent de la CIA que mai es va donar per vençuda. Va jurar que no s'aturaria fins que trobés el líder d'Al-Qaida i, segons sembla, així va ser. Havia perdut moltes companyes i companys pel camí. Chastain va ser una de les actrius del 2011 (amb "Take Shelter", "El árbol de la vida", "Criadas y señoras" i "La deuda") y a "Zero Dark Thirty" torna a omplir la pantalla cada vegada que surt. És candidata als Globus d'Or en la categoria de millor actriu principal.

En definitiva, parlem d'una pel·lícula amb més escenes de despatxos que d'acció. És entre quatre parets on comencen i acaben les guerres. Molt bo el running gag de la Maya escrivint amb un rotulador, al vidre del despatx del seu cap, cada dia, quants en porten sense atacar la residència del Pakistan. Una manera més de pressionar-lo. Al final, en passen més d'un centenar! Chastain sobresurt de la resta d'actors, tot i que el nivell d'interpretació és altíssim en tots els casos. A banda d'ella, em quedo amb Jason Clark (molt creïble com a Dan) i amb James Gandolfini, que m'encanta.

No crec que m'equivoqui: "Zero Dark Thirty" serà una de les pel·lícules dels Oscar. Per cert, Bigelow reprodueix l'atemptat de l'hotel Marriott d'Islamabad, el de Londres i el que va tenir lloc dins d'una base de la CIA a l'Afganistan. Ni una paraula del de Madrid. 

"UNA PISTOLA EN CADA MANO"

És impossible no emmirallar-se en algun dels personatges d'"Una pistola en cada mano", de Cesc Gay. El director barceloní (1967) retrata com ningú les relacions de parella. Ja ho va fer a "En la ciudad" (2003), a "Ficció" (2006) i a "V.O.S." (2009). Això sí, els homes que estem entre els 40 i els 50 anys, com en Cesc o jo -que en tinc 44- no surtim massa ben parats.

Ben poca cosa explicaré de l'argument, perquè és un títol imprescindible. S'ha de veure sí o sí. Només diré que reuneix actors de la categoria de Javier Cámara, Ricardo Darín, Eduard Fernández -sensacional, com sempre-, Jordi Mollà, Eduardo Noriega, Alberto San Juan, Leonardo Sbaraglia i Luis Tosar. Els seus personatges tenen moltíssims problemes de parella, provocats per les banyes, la rutina, la violència de gènere, la immaduresa, l'ansietat, l'angoixa, la manca de diners o, fins i tot, en algun cas, per culpa d'una inoportuna disfunció erèctil. Les banyes, en els casos que apareixen, d'ells cap a elles.

Les dones es comuniquen molt més que els homes, com a mínim en els ulls de Gay. Cayetana Guillén Cuervo -que suposo que s'ha fet un tractament de rejoveniment-, Candela Peña, Clara Segura i Leonor Watling estan sensacionals. Les quatre intenten ser comprensives amb els seus xicots, que mai s'expliquen les coses importants entre ells. Aquesta pel·lícula és una altra història coral, real com la vida mateixa. Persones de veritat amb problemes de veritat. El títol surt d'una frase que la Candela li deixa anar a l'Eduardo, quan intenta lligar amb ella, tot i estar casat: "es que vosotros, los hombres, siempre vais con una pistola en cada mano". Més clar, l'aigua.

"LA BIBLIOTECÀRIA D'AUSCHWITZ"

M'he emocionat amb "La bibliotecària d'Auschwitz", d'Antonio G. Iturbe (Saragossa, 1967). Feia temps que una novel·la no m'arribava tan endins. Està publicada per Columna i té 506 pàgines. Només m'ha durat tres dies. Reuneix dos temes que sempre m'han interessat molt: la passió pels llibres i l'instint de supervivència de l'ésser humà en situacions extremes. Én un títol que hauria de llegir tothom.

Una bona part de la història passa al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau, a finals de la Segona Guerra Mundial. Allà, enmig del deliri nazi, un grup de presoners aconsegueix un petit miracle: crear una minúscula biblioteca clandestina. Només tenia vuit llibres. Alguns en llengües que no podien ni entendre. Però era completament igual. Obrir-los, tocar les seves pàgines, fins i tot olorar-los, transportava als reclusos a un món millor, lluny dels polls de les puces i dels maltractaments dels oficials de les SS. Encara que només fos per una estona.

L'encarregada de traginar els llibres amunt i avall, sempre convenientment amagats, era la Dita Adlerová, una joveneta txeca que només tenia 14 anys. Si els nazis l'haguessin descobert, l'harien condemnat a mort. Els llibres estaven prohibits. La Dita gestionava vuit llibres en paper i uns quants d'"humans"; és a dir, persones que -quan algú ho demanava- podien relatar, de viva veu, una història que sabien de memòria. La biblioteca estava al bloc 31; un bloc "familiar", l'únic amb nenes i nens. Era el que ensenyaven si algun observador internacional demanava veure el camp de concentració. Neteja d'imatge. Cartró-pedra.

Per les pàgines d'aquest llibre tan emotiu hi desfilen personatges històrics com el terrorífic doctor Josef Mengele o Rudi Rosenberg, que va fugir d'Auschwitz per explicar els horrors del nazisme. Inicialment, ningú se'l van creure. És una novel·la absorbent i universal que m'ha servit per recordar, un cop més, el genocidi nazi i fins a quin punt van arribar a patir els jueus. No diré res de l'epíleg, que és sensacional. Li dóna a l'obra un acabat que el fa màgic i irrepetible. Per a mi, "La bibliotecària d'Auschwitz" és el millor llibre que he llegit sobre el nazisme des d'"El diari d'Ana Frank". Molt millor, per exemple, que el celebrat "El nen amb el pijama de ratlles".

"La Dita només fa uns dies que és la bibliotecària, però semblen setmanes o mesos. A Auschwitz el temps no corre, s'arrossega. Gira a una velocitat infinitament més lenta que a la resta del món. Uns quants dies a Auschwitz converteixen un passarell en un veterà. També poden transformar un jove en un vell, o una persona robusta en un ésser decrèpit".

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

16 comentaris:

montse ha dit...

Gràcies, un bon regal.

rits ha dit...

Avui començaré parlant del llibre. i és que farà un parell de setmanes el vaig veure en una llibreria i em va cridar l'atenció. I això que darrerament defujo força de les històries del nazisme (és com si tingués empatx). La teva ressenya em fa encara venir més ganes, doncs sembla tot delicadesa dins l'horror.

De les dues pelis, totes dues pinten molt bé. La primera potser x dvd, la segona aviam si trobo l'estona. En la ciudad és de les meves pelis preferides, agredolça sobretot, no és una comedieta estil el otro lado de la cama. I precisament el que espero és algo similar, a partir d'escenes no dramàtiques que es pugi parlar del que ens afecta.

pons007 ha dit...

Justament el dia 31 vaig estar a Auschwitz-Birkenau, molt impactant realment.

Marion ha dit...

Cesc Gay dissecciona com ningú l'apassionant món de la parella amb tots els seus ets i uts, portant-los a extrems dramàtics i còmics alhora.

El millor de la pel·lícula és que l'atenció està totalment centrada en els homes i posa en evidència que l'aparent món de perfecció que tant s'esforcen per simular amb els amics no existeix. Per un cop les dones quedem en un segon pla i això és per alabar-ho. Gay l'encerta de ple.

A més, els actors, com sempre en les seves pel.lis i seguint la seva línia, molt ben trobats i triats.

Ah, i estic convençuda que la Guillén Cuervo no és real. És una androide replicant amb una versió millorada i rejovenida del que ella era. No hi ha cap mena de dubte, està divina!!

Pel.li recomanabilíssima, tant per a homes com per a dones, que per una vegada podem veure les vostres caigudes al fons del pou i no només les nostres. ;)

Espero que hagis tingut un feliç dia de Reis!


Javier Simpson ha dit...

Eso dicen, que la peli de Bigelow está muy bien documentada y es honesta. Eso siempre es bueno. Lo que pasa es que a veces el ser honesto no llega y esta directora, aunque hizo pelis que no están mal, como la de Irak, no llega a la magia o potencia de otros directores. Para mi gusto le falta. De todas formas esta peli parece atractiva y es seguro que no estará nada mal.
De Cesc Gay no he visto todavía nada. No creo que me defraude cuando lo haga.
Un saludo, Jordicine. Muy buena entrada.

Bln Lysh ha dit...

Jo tenia fe en Obama, pensava que era diferent, que si els americans el deixavem governar s'acabarien les matances imperialistes. Aquell dia del maig del 2011, em va caure un mite.

I a sobre té el Nobel de la Pau!

No, no vull anar a veure aquesta pel·lícula. No hauria d'haver passat això. Com a part del món soposadament civilitzat, sento una immensa vergonya.

jomateixa ha dit...

Fa dies que tinc aquesta bibliotecària a la llista de pendents, però tinc la llista tant llarga que no se ni per on començar.

Deric ha dit...

La primera pel·lícula no penso anar a veure-la, no m'interessa gens ni mica.
La segona la vaig veure abans de Nadal i em va encantar. La Candela Peña està genial, per això l'han nominat. De tots, el personatge d'Eduardo Noriega, és el més fluix.
El llibre el tinc a les estanteries esperant el seu torn.

mundodena ha dit...

Totalmente de acuerdo en tus críticas cinematográficas de la semana: La noche más oscura me ha parecido muy correcta y muy bien hecha, ganará sus premios y traerá polémica por mostrar las torturas (suavizadas) de los agentes de la CIA, pero para mí le falta un poco de pimienta. Chastain es una de las más grandes si no la más ahora mismo. Y tb me ha indignado como a ti que no se hablará nada de Madrid, creo que eso es lo que me molesta de la historia oficial de la captura de Bin Laden, a pesar de que la cinta no es patriotera no deja de ser ombliguista, y es que el mundo anglosajón no puede evitar mirar por encima del hombro.
En cuanto a la de Cesc Gay, eso son palabras mayores de nuestro cine, excelente película, con un guión actual e inteligente y algunos momentos realmente magistrales.
Un saludo

David Amorós ha dit...

Doncs aquesta vegada he vist les dues i estic completament d'acord en gairabé tot. M'encanta La noche más oscura i la direcció i el guió i l'escena final i el brillant plànol final y clar, la interpretación de la guapa Chastain. Només difereixo en un pronòstic. Dubto que guanyi res als Oscars. MAssa molesta.

I la de Cesc Gay, un director que m'agarda força, està força bé tot i certes irregularitats i alguna història (especialment la de Tosar y DArín) molt inverosímil. El repartiment està excepcional. I sí, la Cayetana sembla que tingui vint anys, ja,ja.

Una abraçada.

maria ha dit...

La pel·lícula Zero Dark Thirty m'ha agradat molt. No m'ho esperava.

Jordicine ha dit...

Está muy bien, CDS.

De les millors pelis de l'any, MARIA!

Crític de cine ha dit...

Em va agradar 'Zero Dark Thirty', però la vaig trobar un pèl llarga i una mica 'americanada' mantenint la pantalla en negre amb els atemptats de Nova York, segurament per no ferir sensibilitats, i mostrant els altres atemptats. Jo també esperava un comentari com a mínim dels atemptats de Madrid.
Tot i així és una bona pel·lícula molt en l'estil de 'En tierra hostil', acció a comptagotes però molt bona i molta tensió.

Jordicine ha dit...

Estem completament d'acord, ALBERT. Una abraçada.

TRoyaNa ha dit...

Torne per aquesta resenya per a comentar-te "Una pistola en cada mano" de Cesc Gay,que me agrada molt però m´he quedat un pel desabuda amb aquesta peli després de tindre a la ment la seua insuperable "En la ciudad".Una de les coses a descatar és la interpretació de Candela Peña,una fiera,amb un paper més bé breu..
bsts

Jordicine ha dit...

A mi em va agradar moltíssim, però "En la ciudad" està pel davant, TROYANA. Un petó.