divendres, de juny 26, 2015

Sin retorno (Susana Rodríguez Lezaun)


“Sin retorno”, de Susana Rodríguez Lezaun (Pamplona, 1967), és un thriller potentíssim. Té 478 pàgines i està editat per DeBols!llo. Me’n va parlar la Berta Bruna, una de les persones que ha apostat per ella. Es nota que la navarresa ha begut d’autors com Raymond Chandler, Simeon, Henning Mankell, P. D. James i Vázquez Montalbán. Llibres d’ells apareixen en les prestatges d'alguns dels protagonistes.

De fet, el nom de l’inspector sobre qui gira tot el llibre, David Vázquez, és un homenatge al geni barceloní, segons m’ha explicat la mateixa Susana. En el seu dia, Andrea Camilleri ja va honorar-lo creant el comissari Montalbano. L’acció es desenvolupa a Pamplona i al llarg del Camí de Santiago, concretament a Roncesvalles. Hi ha dos casos principals, amb el nexe d’unió d’en David. Quan comença la novel·la, ha d’investigar la mort d’en Marcos, al llit de matrimoni de casa seva. Ha estat en un incendi, quan estava completament begut. En Marcos picava a la seva dona, la Irene Ochoa que, poc després de la mort del seu marit, comença a veure’s regularment amb el citat inspector. Abans no es coneixien. Ara, estan units per una passió total!

UN LLIBRE MOLT VISUAL

Gràcies a la Irene, que li dóna sentit a la seva vida, en David no s’enfonsa quan més difícil s’està posant la seva feina. Ell i el seu equip estan investigant la mort violenta de tres pelegrins al llarg del Camí de Santiago. No tenen cap prova. Cap fil per estirar. Això sí, tots tres eren ciutadans estrangers i presentaven unes ferides brutals al cap, ferides de mort. A sobre dels cossos sense vida, l’assassí hi deixa una petxina de pelegrí blanca. És la seva firma. El llibre és molt visual -no m’estranyaria que se’n fes una pel·lícula- i amb uns protagonistes força treballats psicològicament. La història és creïble i està ben ambientada. Es dóna la circumstància que Pamplona també era l’escenari de l’exitosa trilogia del Baztán, de Dolores Redondo, protagonitzada per la inspectora Amaia Salazar. Les novel·les d’una i altra no tenen res a veure. Només estan unides per l'olfacte de la Berta...

Llarga vida a l'inspector David Vázquez! Segur que tindrà continuïtat, veurem si al costat de la Irene Ochoa o sense ella. Tot queda molt obert. Precisament, si li haig de trobar algun "però" a la novel·la de la Susana és el seu excés d'informació. Tant la història de la Irene com la del Camí de Santiago tenen molta força independentment. Per aquest motiu, quan l'autora es decanta per aprofundir en una d'elles potser deixa l'altra aturada massa estona. És només una impressió. I sempre és millor que sobri que no que en falti! Al final, les dues s'acaben en paral·lel. Novel·la negra de la bona. Recomanable.

“En menos de una hora se produjo en Roncesvalles un despliegue sin precedentes. Los primeros en llegar fueron los sanitarios de Cruz Roja, que tuvieron que esperar unos minutos a los bomberos de Burguete. Estos ayudaron a uno de los médicos a descolgarse por el ventanuco del osario, para luego izarlo tras comprobar lo que era evidente desde arriba, que el sacerdote estaba muerto y que el fallecimiento le había sobrevenido de manera violenta. Hecho esto, se desplazaron al ala privada de la colegiata para atender al padre Ramírez, quien, lejos de encontrarse major, había sufrido una crisis cardíaca causada por la enorme impresión”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy