dilluns, d’abril 30, 2007

Comentari: 'La vida de los otros'. Nota: 8'5


Buscant una vida pròpia

2006 / Millor pel·lícula de parla no anglesa. Premis del Cine Europeu: Millor pel·lícula i millor actor (Ulrich Mühe) / Alemanya / 137 minuts / Drama / Director: Florian Henckel-Donnersmarck / Intèrprets: Ulrich Mühe, Martina Gedeck, Sebastian Koch, Ulrich Tukur / El capità Gerd Wiesler (Ulrich Mühe) és un oficial extremadament competent de l'Stasi, la poderosa policia secreta del règim comunista de l'antiga República Democràtica Alemanya. L'any 1984 li encarreguen que espiï una parella formada pel prestigiós escriptor Georg Dreyman (Sebastian Koch) i la popular actriu de teatre Christa-Maria Sieland (Martina Gedenk). No sap fins a quin punt li canviarà la vida.

Sóc un incondicional del cinema alemany. Sé que em repeteixo més que l'all, però és així. 'La vida de los otros' és una pel·lícula excepcional, com 'Good By Lenin' (2003) i 'El Hundimiento' i 'Contra la pared' (2004). També mereixen ser esmentades 'Los Edukadores' (2004), 'Sophie Scholl' i 'Verano en Berlín' (2005) i 'Las partículas elementales' (2006). Set títols de qualitat, amb Òscar inclòs, en poc més de quatre anys. La veritat és que no està gens malament.

'La vida de los otros' és una pel·lícula inquietant; sobretot perquè no ens estan parlant de l'alemanya nazi, ens parlen d'una alemanya molt més propera. A l'any 1984 a Espanya ja havia arribat la democràcia, mentre que allà no es podia ni respirar sense que ho sabés l'Stasi (abreviatura de Ministerium für Staatssicherheit, fundat l'any 1950). Els intel·lectuals eren investigats amb lupa i si no col·laboraven amb el règim passaven directament a la llista negre. Deixaven de treballar i es morien de gana.

Igual que 'El Hundimiento', és una pel·lícula valenta, perquè explica ha història recent d'Alemanya amb una mirada crítica, amb veracitat i amb compromís; i això no és fàcil. En veure-la el dia de la seva estrena, el ministre de Cultura, Bernd Naumann, va dir públicament que li semblava una pel·lícula ‘fantàstica, que explica d'una manera molt emocional la història del nostre país'. 'La vida de los otros' és entretinguda i profunda alhora. Imprescindible, en tots els sentits.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

La tripleta protagonista és excel·lent, començant per Ulrich Mühe, que dóna vida a l'implacable capità de l'Stasi. Un capità que, poc a poc, va desenganyant-se amb la manera de fer dels seus. Fins el punt que deixa de viure la seva vida per viure 'La vida de los otros'. En Gerd es passa el dia i la nit espiant en Georg Dreyman i la Christa-Maria Sieland, amagat en el pis de sobre. La investigació comença perquè ho demana ell, però quan se n'adona que són contraris al règim (com ja intuïa des de fa temps), decideix amagar-ho. Comprèn que l'escriptor i l'actriu tenen vida pròpia, pensen, s'ho passen bé amb els amics, es fan regals, s'estimen... tot el contrari que ell. Està sol com un mussol, sobrevivint en un pis sense personalitat, contractant prostitutes quan necessita sexe. Un home gris, de mirada perduda i desenganyada. Avui en dia, la grisor ho envaeix tot. Quina llàstima!

En Gerd descobreix que el ministre de cultura se n'aprofita de la Christa-Maria. Sexe a canvi de protecció, de permetre que segueixi actuant. Sexe 'robat', diria jo. Potser aquest és el fet que acaba amb la paciència del capità de l'Stasi. La Christa-Maria està interpretada per una guapíssima Martina Gedenk, amb qui també vaig gaudir a 'Deliciosa Martha' (2001) i a la ja esmentada 'Las partículas elementales'. En aquesta pel·lícula interpreta a una dona que prioritza la seva carrera per sobre de tot. Capaç de ficar-se al llit amb un ministre i de trair al seu company a les primeres de canvi. Després s'empenedeix, però el mal ja està fet. Al final, és en Gerd salva a l'escriptor, a més d'intentar netejar el nom d'ella.

En Georg, interpretat per Sebastian Koch, és un escriptor compromès amb el règim, de portes en fora. Però quan descobreix que la Christa-Maria s'entén amb el ministre reacciona i treu tot l'odi acumulat. Ho fa escrivint un article 'subversiu' a 'Dier Spiegel', revista de la República Federal. Un article que parla de l'alt número de suïcidis i que, lògicament, encén els polítics de Berlín fins a punts insospitats. La Christa-Maria explicaa l'Stasi on està amagada la màquina amb la qual en Georg havia escrit l'article. En Gerd, però, és més ràpid que ningú i se l'emporta abans que la trobin els seus. És un home il·lustrat, ben format culturalment, i s'acaba posant del costat dels intel·lectuals. Se n'adona que no anava pel bon camí. Com era d'esperar, 'acaba a galeres'.

Un dia en Gerd es troba un nen en a l'ascensor del seu bloc:

-Ets de l'Stasi?
-Sí
-Diu el meu pare que sou dolents, que us fiqueu en tot
-Com es diu el teu pare?
-Deixa-ho; és igual

Un diàleg que deixa clar que, gràcies al Georg i a la Chista-Maria, que acaba sent una més en la llarga llista de suiïcidis, ell ha canviat a temps. Ja amb el mur de Berlín a terra, en Georg li dedica el seu últim llibre. Possiblement, si en Gerd hagués fet la seva feina ell ja estaria mort; o com a mínim, engarjolat. 'La vida de los otros' dura 137 minuts, però no n'hi sobra ni un. És brillant del començament al final. Una delícia.

3 comentaris:

Picaor ha dit...

La has definido perfectamente,ya te dije que a mi tambien me encanto

Maribel ha dit...

Acabo de llegir que el diumenge passat va morir de càncer el protagonista, un gran actor

jordicine ha dit...

Estic d'acord. Maco i amb moltíssima classe. Una gran pèrdua, sens dubte.