divendres, de gener 19, 2007

Comentari: 'Babel'. Nota: 8


Tot el què fas té conseqüències

2006 / Globus d'Or a la millor pel·lícula (drama), a més de 6 nominacions / Estats Units / Drama / 142 minuts / Director: Alejandro González Iñárritu / Intèrprets: Brad Pitt, Cate Blanchett, Gael García Bernal, Koji Yakusho, Elle Fanning, Rinko Kikuchi, Adriana Barraza, Said Tarchani, Boubker Ait El Caid, Clifton Collins Jr., Elle Fanning / La història comença quan dos nens marroquins estan cuidant el ramat de cabres de la familia. Enmig de l'avorriment i el silenci, decideixen provar l'escopeta que els hi ha donat el seu pare per espantar els llops. La bala arriba molt més lluny del que esperaven i, en un instant, canvia la vida de quatre grups de persones en tres continents diferents.

Les pel·lícules d'Alejando González Iñarritu mai et deixen indiferent. Em va encantar 'Amores Perros' (brutal en tots els sentits) i també vaig trobar interessant '21 gramos', que considero que està un graó per sota. 'Babel' segueix l'estructura de '21 gramos', amb quatre històries paralel·les (al més pur estil Robert Alman), però està molt més ben aconseguida. És veritat que la part que té lloc a Tòquio esta una mica agafada amb pinces, però és igual. El missatge del director mexicà ens arriba amb moltíssima claredat i duresa.

En un món tan globalitzat com el nostre, 'Babel' és un toc d'atenció. Qualsevol cosa que fem, per petita que sigui, pot tenir una repercussió espectacular. És l'anomenat 'Efecte Dòmino'. I sinó que els ho preguntin als dos nens marroquins que, sense aparent malaintenció, perjudiquen un munt de terceres persones. Segur que si tinguessin una segona oportunitat, farien les coses d'una altr< manera. Tampoc actuaria igual la mainadera mexicana que s'emporta els nens nord-americans de San Diego a Tijuana, sense preveure'n les possibles conseqüències. La interpretació d'Adriana Berraza, que ja va actuar per González Iñarritu a 'Amores Perros', és immillorable. Per a mi, és un dels millors papers dels últims anys. No m'estranya gens ni mica que hagi rebut el premi a la millor actriu de repartiment del Cercle de Crítics de San Francisco, a més d'estar nominada als Globus d'Or. Jo li donaria directament l'Òscar.

Gabriel García Bernal està força està bé, com sempre, tot i que la revelació masculina de la pel·lícula és Abdelkader Bara, molt per sobre del mateix Brad Pitt i de la resta. A 'Babel' dóna vida al turmentat pare dels dos nens marroquins que, després de tot un seguit de casualitats, provoquen diversos moviments en cadena al seu país, als Estats Units, a Mèxic i al Japó. A banda de la globalització, la pel·lícula també ens explica, amb una gran fredor, sense intentar-nos convèncer de res, les grans diferències que encara hi ha entre Orient i Occident. Al Marroc, tothom fa costat a la parella nord-americana. Ho fan perquè volen. A canvi no volen ni un dòlar. Als Estats Units, l'incident es vincula ràpidament amb el món del terrorisme islàmic, dimonitzant els nens i la seva família. També es criminalitza ràpidament la mainadera, a qui, pràcticament, ni deixen defensar-se. Ho perd tot en un instant.

La pel·lícula té un gran guió i molt ritme, tot i que algunes escenes es fan llarges; com, per exemple, la de la noia japonesa sordmuda a la discoteca o la de la parella nord-americana esperant ajuda en un poblet del Marroc. Aquesta història aguanta fins l'últim moment, igual que la mexicana. Quan l'acció és trasllada al Japó tot és més confús. No queda clar què va passar exactament amb la seva dona ni per què va regalar l'escopeta a la persona que el va guiar en una cacera. El paper de sordmuda (interpretat per Rinko Kikuchi) també és digne de menció. Deixa entreveure, amb molta claredat, com pateix pel fet de ser discriminada pels nois de la seva edat.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

L'argument de 'Babel' és resumeix fàcilment: Un caçador japonès regala una escopeta a un marroquí que l'havia guiat en una cacera. Aquest la ven a un amic que, alhora, li dóna als seus fills perquè espantin els llops. Disparen en direcció a un autocar de nord-americans i, per accident, fereixen una dona. Els esforços del seu marit per poder salvar-la i els inconvenients que aquest fet provoca en la mainadera (que ha d'anar al casament del seu fill) completen aquest còctel explossiu.

Queda clar que el projecte d''agermanament' entre països segueix sent una utopia, com la torre de la qual parla la Bíblia i que dóna nom a la pel·lícula. Ens han explicat que van intentar aixecar per evitar un nou i eventual diluvi, però va ser un fracàs.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola jordi. Acabo de veure Babel (taaard si, però més val tard que mai).
M'ha encantat. Brutal, m'ha deixat flipant les 2 hores seguides. Salut!

Felicitats per la web/blog!

Franklin Surrok

jordicine ha dit...

Me n'alegro. És una bona peli. Gràcies per les teves paraules. Una abraçada.