divendres, de gener 19, 2007

Comentari: 'Astèrix i els Víkings'. Nota: 4'5


Ni per passar l'estona

2006 / França / Comèdia - dibuixos animats / 78 minuts / Director: Stefan Fjeldmark i Jesper Møller / L'aldea gala on viuen Astèrix i Obèlix rep Gudúrix, el nebot del seu cap. Ells mateixos tindran la difícil missió de convertir-lo en un gran guerrer. Paral·lelament, els víkings desembarquen a la Gàlia a la recerca del 'campió de la por' que, segons el seu bruixot, els ensenyarà a volar. 'La por us donarà ales', els hi assegura. Lògicament, el campió no existeix i, per error, els Víkings rapten a Gudúrix, que està perdut enmig del bosc. Astèrix i Obèlix hauran de rescatar-lo.

Potser és una miqueta millor que les pel·lícules protagonitzades per actors, que no és massa difícil, però 'Astèrix i els Víkings' també decepciona... i molt. L'argument és fluixíssim i, en alguns punts, inintel·ligible. Queda clar que el bruixot dels víkings prepara un complot per casar el seu fill amb la filla del seu Cap, però no s'entén perquè s'inventa el personatge del 'campió de la por'.

En principi, la persona que han de de raptar els víkings ha de fer molta por (perquè la por els farà volar, com el 'Red Bull')i, equivocadament, s'emporten a la persona que en té més que ningú, en Gudúrix. El bruixot aprofita l'aparició del nebot del Cap per tirar endavant el seu pla. No té cap ni peus. Com tampoc en té l'intent del director de fer més amena la pel·lícula incloent-hi cançons, balls i costums actuals. Al final es demostra que tot és una mentida, perquè en Gudúrix no vola, i l'Astèrix i l'Obèlix, com no, acaben salvant-lo. A més, no podia faltar, reparteixen uns quants cops a Víkings i romans. Final feliç, amb tothom menjar perdius... o porcs senglars, en aquest cas. Lamentable.