dimecres, de març 04, 2015

"Kingsman": exageració a l'enèsima potència


Matthew Vaughn em va sorprendre molt gratament amb la divertidíssima “Kick-Ass” (2010). A “Kingsman. Servicio secreto” fa servir una fórmula similar, però el resultat no és tan rodó. Tot i que dura dues hores i deu minuts, és veritat que passa força bé. Acaba convertint-se en una divertida paròdia de les típiques pel·lícules d’espies, amb personatges molt bons i de molt dolents. No hi ha terme mitjà.

El molt bo i quasi indestructible, com un 007 qualsevol, és l’agent Harry Hart, conegut entre els seus com Galahad. Sota la seva aparença de sastre, s’amaga un agent implacable. El molt dolent és el riquíssim Valentine, preocupat pel canvi climàtic. El seu pla per resoldre el problema és cruel i injustificable. A Hart l’interpreta Colin Firth, que sempre defensa molt bé els seus papers. I a Valentine, amb pinta de cantant de rap, un papizota Samuel L. Jackson. Al costat de Hart, Michael Caine (màxim responsable dels Kingsman) i dos joves aprenents, l’Eggsy i la Roxy, de qui fan en Taron Egerton i la Sophie Cookson. L’ajudant d’en Valentine és una dona amb cames ortopèdiques, la Gazelle (Sofia Boutella). No són unes pròtesis normals, estan esmoladíssimes, fins al punt de poder tallar un home per la meitat.

L’argument és més aviat senzill. Mor un agent i comença un procés de selecció per trobar-li el millor substitut. Paral·lelament, en Hart ha d’enfrontar-se a en Valentine, que vol acabar amb el món tal com el coneixem. No li serà fàcil perquè el recent magnat de la telefonia mòbil ho té tot molt ben planejat. “Kingsman” és una pel·lícula exagerada. Ho porta tot al límit. Res del que passa és creïble, però aquesta és la seva intenció. És un festival de llum i color, primant l’espectacle per sobre de la mateixa història. L’escena de l’església és brutal. La pel·lícula s’aguanta perquè té un bon sentit de l’humor. És clau l’actuació de Colin Firth. Encara que sense entrar-hi de ple, Vaughn critica la submissió de la societat al món del diner i el seguidisme cap a les grans companyies.

"MAP TO THE STARS"

Sóc fan de David Cronenberg des de fa temps, però les seves dues últimes pel·lícules no m’han convençut gens ni mica. No em va agradar en el seu dia “Cosmopolis” (2012); ni ara “Map to the stars”, que s’estrena demà passat. Dels últims anys, em quedo amb “Promesas del este” (2007) i “Una historia de violència” (2005). Fa la sensació que té ganes de complicar-se la vida. Com més estrany és tot, millor.

El més destacat de “Map to the stars” és el paper de Julianne Moore, extraordinària com a diva del cinema en hores baixes. Està completament descentrada i necessita el suport d’una espècie de psiquiatre (John Cusack) per tirar endavant. Ell és molt mediàtic, amb programa de televisió propi i un munt de llibres publicats. A ella la vida encara se li complica més amb l’arribada de la seva nova assistenta, una noia que va estar a punt de morir en un incendi. Es diu Agatha Weiss i està interpretada per Mia Wasikowska qui, amb 25 anys, ja podria deixar de fer de nena d’una vegada. L'Agatha és filla del psiquiatre -l'actriu no ho sap- i germana d’un nen prodigi, que s'ha fet famós després de protagonitzar una taquillera pel·lícula. Tot i la seva edat, ja ha estat a rehabilitació, per culpa de les seves addicions.

Representa que amb "Map to the stars", Cronenberg vol fer UNA ALTRA crítica al món del cinema, els seus excessos i les seves excentricitats. Ja he vist massa pel·lícules d'aquestes. A més a més, diria que, darrerament, el director canadenc ho fa tot massa complicat. La relació entre els pares de l'Agatha, la d'ella amb el seu germà, la de l'actriu amb la seva difunta mare... tot és massa extrem, tot s'acaba agafant amb pinces. Segur que és voluntari i molt meditat, però jo ho trobo poc atractiu. Estic convençut que hi haurà molts crítics que deixaran aquest títol de Cronenberg pels núvols, però no puc estar-hi d'acord. Per cert, pel paper de jove aspirant a actor -que guanya uns calerons com a xofer de limusines-, Cronenberg torna a treballar amb Robert Pattinson, protagonista indiscutible de "Cosmopolis".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: