dilluns, d’agost 20, 2012

Las glòria del cowboy irlandès


'The Guard', que a les nostres cartelleres s'ha traduït com 'El irlandés', és de les pel·lícules més completes que es poden veure en aquests moments. Té una mica de tot, però hi destaca, amb una força extraordinària, l'actuació de Brendan Gleeson, que dóna vida a un policia molt especial. Fa, sens dubte, un dels millors papers de la seva carrera, que no és precisament curta, amb títols com 'Albert Nobbs' (2011), 'Escondidos en brujas' (2008) 0 'Gangs of New York' (2002).

Gleeson, que va néixer a Dublín, fa 57 anys, interpreta al Sargent Gerry Boyle. Del seu personatge podríem dir que és bona persona, solitari -tot i que mai s'oblida de la seva mare- i poc amic de treballar en equip. Li agrada molt la beguda, paga pel sexe quan en té ganes i és un pèl (o molt) racista. Aquest fet dóna peu als millors acudits de la pel·lícula, impregnada d'un humor molt càustic i intel·ligent. A 'The Guard' els irlandesos són els llestos, els britànics i els nord-americans no tant. "¿Com pots infiltrar-te a l'MI5 sense ser gai?". Això només n'és un exemple.

Tenim un policia irlandès racista per un costat i un agent de l'FBI, negre, així havia de ser, de l'altre. Negre i de classe social alta, un fet que no acaba d'entendre -o no vol entendre- Boyle. L'interpreta Don Cheadle, a qui sempre recordaré pel seu paperàs a 'Hotel Rwanda' (2004). Sota la direcció del debutant John Michael McDonagh, tots dos tenen l'objectiu de localitzar i detenir a un grup de perillosos traficants internacionals. Són uns traficants de droga força curiosos, cultes, dialogants i amants dels llibres i de la filosofia. El còctel és explossiu.

UNA PEL·LÍCULA MOLT COMPLETA

Com deia en començar, 'The Guard', que vaig veure en VO, té una mica de tot. És una comèdia negra, amb música de western (la pel·lícula no deixa de ser un duel entre el bé i el mal) i grandíssimes interpretacions, amb la de Glesson al capdavant. També em va impactar la del nen que va amunt i avall, sempre pujat en una bici atrotinada i un gos lligat. McDonagh, que també és irlandès, se n'en riu de tot i de tothom, incloent-hi l'MI5, les noies que emigren de Romania a la recerca d'un món millor, els gais, l'IRA o fins i tot la matança de Waco.

Té molt d'humor, però també acció, sobre tot cap a la part final. En definitiva, una pel·lícula per a tots els públics molt entretinguda, en què també es tracten temes actuals, com els suborns i l'honor. Tothom pot escollir, encara que digui que no. Després, els corruptes que no intentin fer-nos creure que no hi ha més sortides. Altament recomanable.

'LA FIESTA DEL CHIVO' (MARIO VARGAS LLOSA)

Fins a on seria capaç d'arribar un dictador per mantenir el poder? I què farien els seus acòlits més propers per seguir rebent favors personals? Caure en desgràcia podria tenir conseqüències inimaginables... i sinó que li preguntin a "Cerebrito" Cabral. Dic això per introduir el meu comentari de 'La fiesta del Chivo', el sensacional llibre escrit per Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936) fa més d'una dècada, concretament l'any 2000. Està publicat per Alfaguara, té 518 pàgines, i l'he llegit perquè m'ha obligat l'Empar Moliner.

Estaria bé que 'La Fiesta del Chivo' només fos una novel·la però, per desgràcia, està basada en fets reals. El seu principal protagonista és el general Rafael Leónidas Trujillo, conegut popularment com el Chivo, que va escanyar als habitants de la República Dominicana fins que va ser assassinat, l'any 1961. Diuen que va ser responsable de més de 50 mil morts, incloent-hi la massacre indiscriminada d'haitians, batejada amb el nom de 'Matança del Perejil'. Ningú s'atrevia a portar-li la contrària.

El llibre fa fredar i, en alguns capítols, posa els pèls de punta. La crueltat de Trujillo i dels seus fills no té límits. El general maltracta pràcticament tothom i se'n va al llit amb qui vol, tingui o no parella, estigui casada o no. N'hi ha prou amb entrar a casa seva i enviar el marit al bar. I si es una joveneta verge, encara millor! Les descripcions de les tortures als dissidents, capitanejades pel seu fill Ramfis i l'obscur coronel Johnny Abbes, són brutals. S'encarreguen de la feina bruta:

"El coronel puede ser un demonio; pero al Jefe le sirve: todo lo malo se le atribuye a él y a Trujillo solo lo bueno. ¿Qué mejor servicio que ése? Para que un gobierno dure treinta años, hace falta un Johnny Abbes que meta las manos en la mierda. Y el cuerpo y la cabeza, si hace falta. Que se queme. Que concentre el odio de los enemigos y, a veces, el de los amigos. El Jefe lo sabe y, por eso, lo tiene a su lado".

'La fiesta del Chivo' comença amb l'arribada d'Uranita Cabral, filla de "Cerebrito" Cabral a Santo Domingo, després de trenta anys als Estats Units, on no ha fet família, per cert. Va marxar amb només 14. En tot aquests temps no ha volgut saber res del seu pare. No ha contestat ni a les seves cartes ni a les seves trucades. Ara està postrat en una cadira de rodes, sense ni poder parlar. Per què ha decidit tornar? El llibre, que està ple de flashbacks, un darrere de l'altre, està molt ben escrit i, amb el temps, ja podem dir que s'ha convertit en un clàssic contemporani. Té un ritme brutal i una precisió quirúrgica. Imprescindible.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

12 comentaris:

GEMMA ha dit...

Hola Jordi, com prova l'estiu?

He vist la peli de L'irlandès, i val molt la pena, un personatge curiós que poc a poc es fa estimar, passes una bona estona viatjant dins d'un argument simpàtic i molt ben interpretat.

Salut!

Laura Uve ha dit...

La pel.licula l'apunto.

Aquest llibre de Vargas LLosa és, sens dubta, el meu favorit.

Una abraçada!!

Manderly ha dit...

Veré la película porque lo cierto es que Don Cheadle me gusta mucho desde la maravillosa Hotel Rwanda!

En cuanto al libro, todos aquellos que lo han leído (con ganas) no me han hablado nada bien de él así que lo he dejado de lado...

Saludos.

El porquet ha dit...

Mmmm malgrat la bona crítica que fas de la pel·lícula crec que no forma part dels meus gustos... en tot cas estarem atents qual algun dia la passin per la TV!

jomateixa ha dit...

Doncs a mi si que m'has fet agafar ganes de veure-la.

rits ha dit...

Ahir vaig estar apunt de veure-la xo ql final no em vaig decidir, llàstima, la teva ressenya convida a veure-la!
El llibre ....... Mmm no m'acaba de convèncer.

Elfreelang ha dit...

gràcies per les recomanacions , el Vargas LLosa no me'l llegiré em cau malament ell, ja sé que això no treu que pugui escriure bé ..manies meves...com va la calor?
abraçada!

Crític de cine ha dit...

Me l'apunto Jordi! No tenia molt clar si afegir-la a la llista o no, però m'has tret de dubtes. Gràcies per la recomanació.

David Amorós ha dit...

Donns en aquest cas, i de forma inusual, no he vist la peli i sí he llegit el llibre. Com dius és sensacional i fa veritable por, sobretot sabent que és tret de la realitat. M'agrada Vargas Llosa, a part dels seus clàssics com "La ciudad y los perros" també tinc afinitat per llibres més moderns con aquest que avui ens ocupa i "Lituma en los Andes" per el que tinc veritable admiració.
Una abraçada.

Jordicine ha dit...

Salut, GEMMA! L’estiu ha anat bé. Avui començo a treballar. I tu?

També és dels meus favorits, LAURA UVE. Una abraçada.

En ‘Hotel Rwanda’ estaba fantástico, MANDERLY. És un peliculón. A mí el libro me parece imprescindible. Saludos.

Molt bé, EL PORQUET.

Ja em diràs, JOMATEIXA.

És francament bona, RITS. Un petó.

A mi tampoc em cau bé, ELFREELANG, però el llibre és brutal, com la calor. Una abraçada.

Gràcies a tu, ALBERT.

Por és la paraula, DAVID AMORÓS. La realitat supera la ficció. Dels millors llibres que he llegit mai. La pel·lícula està francament bé. Una abraçada.

mundodena ha dit...

Sólo he visto la peli, y me pareció un trabajo notable, una peli más que correcta con un personaje muy bien creado e interpretado por Gleeson. Uno de esos antihéroes con muchos matices que será imposible no seduzca al espectador.
Saludos

Jordicine ha dit...

Estamos completamente de acuerdo, MUNDODENA. Un abrazo y hasta pronto.