dimecres, de març 16, 2016

Li deien pare (Carles Porta)


La pederàstia no és un tema fàcil de tractar. Potser per això, en Carles Porta (Vila-sana, Lleida, 1963) es va animar a escriure aquest llibre, a partir d’un fet determinat. Diu que tothom va arrufar el nas quan va plantejar la idea perquè el tema era “fastigós”. “Li deien pare” ha guanyat el premi Godó de reporterisme i d’assaig periodístic 2015 i relata el cas de Castelldans. El subtítol del llibre, “Quan l’horror es disfressa d’amor i família”, ja ho diu tot.

En David Bonet tenia una casa d’acollida i, allà, sense que ningú se n’adonés, va abusar d’un munt de nens, amb en Santi -de qui estava bojament enamorat-, al capdavant de tots. En Carles, que ha fet un treball de documentació excepcional, ha aconseguit que quatre dels protagonistes d’aquesta trista història ens expliquin els fets en primera persona. Es tracta del Policia, del Nen, del Pederasta i de l'Especialista. El Policia és un Mosso d’Esquadra que es diu Héctor, casat i amb criatures petites. Arriba a Castelldans després d’estirar del fil. Es va deixar portar per la seva intuïció i va encertar de ple. Tot comença amb una denúncia i una conversa de Facebook. La seva indignació amb Bonet és total i queda molt ben retratada.

El segon en donar la seva visió és el Nen. Costa de creure, però, de primeres, la majoria dels abusats no se’n senten. És més, comencen defensant el pederasta. Fa la sensació que, inicialment, no sabien que els violava. Es pensaven que allò era el preu per tenir una família... En Santi va entrar en règim d’acollida a 11 anys i en David va començar a aprofitar-se d’ell ben aviat. D’ell i d’altres. Al llarg de 17 anys, la de Castelldans va ser la “casa dels horrors”. Violacions d’en David als nens, d’uns nens a altres, trios, escenes enregistrades en vídeo, preservatius guardats i etiquetats per fetitxisme... Imatges que fan posar els pèls de punta. Parlem d’abusos, tot i que els protagonistes s'hi refereixen com a sexe més o menys "consentit"; a canvi de regals o premis, la majoria de cops. No és el mateix?

LA CONFESSIÓ DEL PEDERASTA

El Pederasta ens explica la seva vida, des que era molt jove. Va tenir xicotes i va fer sexe amb dones, però ben aviat va adonar-se’n que era homosexual. Sembla que va intentar sortir de l’armari més d’un cop, però no en va ser capaç. Reconeix que li agraden els nois joves, mai de la seva edat, i intenta fer-nos creure que, molts cops, eren els menors els que el buscaven a ell. En el seu relat pot intuir-se un punt de penediment, però tampoc molt gran. El que sí es pregunta és perquè el van declarar apte per tenir nens en règim d’acollida si estava tan malament. Diu que no va amagar res, que mai va dissimular. L’Especialista és la Montse Juvanteny, directora de la Fundació que porta el seu nom. Explica el cas Bonet la va sorprendre-la moltíssim. Estava a Eurodisney amb un grup de nens. Que en Bonet li fallés va ser un cop molt fort. Diu que, des de llavors, els protocols s’han endurit encara més.

“Li diuen pare” està editat per Pòrtic -són 191 pàgines brutals- i em sembla un llibre de lectura obligada. De Carles Porta ja havia llegit “Tor: tretze cases i tres morts” (2005) i “Fago, Si et diuen que el teu germà és un assassí” (2012).

“Això d’acollir, mai ho he fet per tenir nens a la meva disposició, sinó perquè creia en el que feia. Les coses es van torçar i... però a la immensa majoria de nens ni els vaig tocar. Mai. No era la meva finalitat. No era el que buscava, sinó que era tenir una casa d’acollida. Els tests de les validacions els feia amb el cor obert, mai m’he amagat. No recordo que em preguntessin mai si era homosexual, suposo que si ho fan els podrien denunciar. Coses de parella sí, però ja no me’n recordo.
Amb tantes entrevistes i psicotècnics i de tot, com és que no em van trobar res? Jo tampoc no m’ho explico, suposo que no van detectar res perquè no ho buscaven”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi__Sanuy

Cap comentari: