dilluns, d’octubre 22, 2012

La lluita d'un home contra ell mateix


Després de passar-se mitja pel·lícula dormint, l’espectador que tenia més a prop (érem només deu)  es va aixecar i va marxar. Abans, però, em va dir tres vegades: “qué mala es”. Faltava una bona estona perquè s'acabés. ‘Looper’ no és un títol per a tothom. Salvant les distàncies, té un estil semblant a ‘Shame’ o ‘Drive’. A mi, que no em vaig adormir, em va agradar molt.

És veritat que ‘Looper’ va de menys a més. Comença molt lenta i, a mida que avança la història, guanya en emoció... i en violència, aquesta vegada gens explícita, per cert. Una pel·lícula amb Bruce Willis entre els protagonistes principals ha de tenir acció. En cas contrari, no seria Willis. Segur que es tractaria d’un impostor! A la primera hora, Rian Johnson (‘Brick’, 2005) ens explica la història a poc a poc, sense presses. En la segona, intenta resoldre-ho tot, ara sí, a una velocitat de vertígen, sobretot en el tram final. El director nord-americà té molt clar el que fa.

‘Looper’ ens parla de salts en els temps, de telecinesia (amb unes imatges espectaculars) i de la lluita d’un home contra ell mateix. L’any 2072 no existeixen els assassinats. Si han de desfer-se d’algú, l’envien trenta anys abans, al 2042. Allà el maten sense cap problema i es desfan del cadàver. Una feina neta. Els encarregats de portar-la a terme són els ‘loopers’. El problema és que, més aviat o més tard, han de passar el tràngol de matar-se a ells mateixos. El seu cap no vol deixar proves. D’això se’n diu “tancar el bucle”. La mort no és instantània, arriba trenta anys després.

És el que li passa a Joe, interpretat per Josep Gordon-Lewitt, que també va treballar amb Johnson a la citada ‘Brick’. Un dia li arriba el seu jo del futur, interpretat per Willis, i se li complica tot. No és capaç d'assassinar-lo i els dos es passen dies i dies perseguint-se pel mateix espai temporal, amb els problemes que tot això comporta. És una pel·lícula de ciència ficció, de les millors que he vist darrerament, però a ‘Looper’ també hi ha poesia i molt d’amor. El final, per exemple, és espectacular, amb una càrrega de sentiments altíssima. Molt recomanable.
 
'EN CAMPAÑA TODO VALE'
 
¿Por qué te pusistes una mosca en el culo? Para que mis pedos volasen”. Aquest és un dels gags més barroers (i més divertits) de ‘En campaña todo vale’, de Jay Roach (‘La cena de los idiotas’, 2010). El millor de la pel·lícula? Que només dura 85 minuts! Està interpretada per Will Farrell, l’adolescent etern del cinema nord-americà, i per Zach Galifianakis, que també sortia a ‘La cena de los idiotas’ i a les dues parts de ‘Resacón en Las Vegas’ (2009 i 2011).

La història és ben senzilla: Dos polítics republicans de Carolina del Nord lluiten (i mai millor dit) per un escó al Congrés. El favorit de les enquestes és Cam Brady (Farell), que mai ha tingut rival. Guanya sempre perquè és l’únic que es presenta. Aquest cop, però, un grup d’executius molt rics convencen a Marty Huggins (Galifianakis), sense cap experiència política, perquè entri en campanya i li planti cara. Li donaran el suport que calgui. Fins ara, era el director de la oficina de Turisme local.


Suposo que, a part de fer riure, el que vol fer-nos veure Roach és que molts polítics (tots no, oi?) són capaços de fer qualsevol cosa per aconseguir el seu objectiu, en aquest cas un escó. Ens presenta dos candidats que no respecten ni l’ètica, ni l’amistat ni el treball. No respecten res. Real com la vida mateixa? Deixo la pregunta en l’aire. A més a més, ens adonem que, quan sembla impossible que caiguin més baix, encara tenen una mica més de marge per enfonsar-se a la misèria. Amb tots els respectes: és la típica pel·lícula per veure un diumenge a la tarda a casa, sense pensar massa.
 
'ELS SECRETS DE 'LA TEVA''
 
'Els secrets de "La Teva"’ està escrit pel periodista Jaume Rius i Solé, amb pròleg de l'exsecretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya Josep Lluís Vilaseca. Està publicat per la seva editorial i té 319 pàgines. És un llibre en què l'autor explica tot -o quasi tot- el que va viure en els seus 27 anys al departament d'Esports de TV3. Va sortir a la venda el mes de desembre passat, després de jubilar-se.

Quan vaig començar a treballar a Televisió de Catalunya, ara fa nou anys, en Jaume era el cap d’Esports del cap de setmana. Vaig tenir la sort d’haver de seure al seu costat. Jo llavors feia d’editor de cap de setmana del canal de notícies 3/24 i la meva taula estava al costat de la seva. Sempre ha estat un periodista punyent i lluitador, amb una personalitat forta; d’aquells que no es callen res i diuen tot allò que no els agrada en veu alta; o cridant, si és necessari. També és un gran defensor del català i el cangur perfecte pels que arriben nous, amb els becaris al capdavant. Per això en el seu dia se’l va batejar carinyosament com la ‘mare’.

A ‘Els secrets de “La Teva”’’ en Jaume explica tot el que li ha passat pel cap, en sis parts ben diferenciades. Els tres primers són els inicis de TV3 (que qualifica de molt difícils), els canvis que arriben al departament d’Esports (sobretot amb els Jocs Olímpics) i l’època de la consolidació. No diré noms, qui vulgui saber-los que llegeixi el llibre, però en aquests tres primers capítols ja reben uns quants. Ja he dit que parla molt clar. La quarta part està dedicada als temps actuals que, per a ell, no són els millors. Ja hi ha massa coses que no li agraden.

Les històries dels becaris, que també diuen la seva, configuren la cinquena part. En Jaume, que se’ls estimava molt, en va fer una selecció i els va oferir la possibilitat de dir-hi la seva. La veritat és que, conscientment o no, alguns tiren amb bala. L'última part és gràfica, amb un recull de fotografies que m’imagino que són les més importants per a en Jaume. Per cert, ja no podeu escoltar-lo a la tele, però ara piula com ningú, crític com sempre, sota el nom de @secretsdelateva, el títol del llibre.

Una abraçada, Jaume.

Twitter: Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Està clar, suport unànime per Looper en tota la blogosfera. S'haurà de veure doncs. Com si necessités excuses per veure les d'en Bruce Willis...

Javier Simpson ha dit...

La de Loop sí me tira, la de Farrell ni de coña.
Un saludo, Jordicine.

rits ha dit...

Em passa com el Javier Simpson, Looper si que tira, xò la del Farrell, justament per sortir el Farrell, ni de conya.

Dissabte al vespre vaig veure el cartell de Looper i em va interessar, encara que la compares amb Shame, que em va costar força i Drive (que encara la tinc pendent). Ais.... potser caurà, xò crec que serà en dvd.

Del llibre m'ha sobtat, xq quan he començat a llegir la teva ressenya, he pensat, buf... no sé... xò veure que és tota una trajectòria i el que dius del moment actual, ais, Jordi, és que em sap greu, xò darrerament no em sento gaire "meva" TV3.... em sap greu. I això que me l'estimo molt a TV3!

Descubrepelis ha dit...

Només amb la entrada del teu post ja en tinc prou per veure que Looper es alguna cosa més del que pensava, aquests dies aprofitant el descompte de la setmana del cine la tinc apuntada per veure, tot i que no n'esperava massa les meves expectatives han tingut una evolució positiva. A veure que hem sembla ;)

montse ha dit...

Un bon recull per escollir.

ricard ha dit...

No em va semblar que el ritme de la primera meitat de "Looper" fos més lent. Sí que la història guanya en interès a mesura que s'acosta el final, en la meusra que es fa força imprevisible. I no defrauda. Una abraçada.

maria ha dit...

Si té un estil semblant a Shame me l'hauré d'apuntar.
Fa bona pinta aquest llibre.

tetealca ha dit...

No se si se puede sacar más de este tema tan repetido. Supongo que depende del enfoque que le hayan dado a este viaje al futuro con marcha atrás.
Un abrazo Jordi.

Manderly ha dit...

Me atrae el tema de Loop, aunque este tipo de películas tienen que ser buen buenas para que no nos lleven a confusiones y lleguemos aentender correctamente lo que se nos cuenta.
Veo que el ritmo no es para todos... La veré pero tengo otras pendientes primero.
Saludos.

Sandra Mantas ha dit...

Looper em va encantar i estic molt d'acord amb tu. L'escena del nen a l'escala és brillant i el final intens i emotiu. Jo també crec que del millor en ciència ficció en temps. Una abraçada.

Jordicine ha dit...

A mi em va agradar moltíssim PONS007. I Willis està fantàstic, com sempre.

No se lo cuentes a nadie, pero la de Farrel la vi en casa JAVIER SIMPSON. Un abrazo.

Correcte, RITS! 'Drive' és una passada. No te la perdis. Em sap greu que ara TV3 no sigui la 'Teva'. Aviam si et recuperem. Un petó.

Jo crec que t'agradarà, DESCUBREPELIS.Una abraçada.

Gràcies, MONTSE.

Estem d'acord, RICARD. Una abraçada.

És molt entretingut, MARIA. Un petó.

Yo creo que le da un enfoque diferente, TETEALCA. Me gustó mucho. Un abrazo.

Se entiende perfectamente, MANDERLY. Y mira que a mí me cuesta... Un beso.

Coincidir amb un crac del cinema com tu, DAVID AMORÓS, és un luxe. Per cert, no sé si has parlat de 'Lo imposible' al teu blog. Ara mateix ho miro. Una abraçada.

CDS ha dit...

Me quedo con looper esta vez. Un abrazote.

Unknown ha dit...

Me gusto Looper...la tipica en la q sales discutiendo paradojas y bucles del pasado y futuro...entretenida, me gustó.

Marion ha dit...

M'has convençut amb Looper. A més, m'agraden les d'acció i sempre he pensat que el Willis broda aquests papers.
L'altre la deixaré per si tinc temps, que últimament sembla que en vaig una mica curta.
Arf...

Jordicine ha dit...

Un abrazote, BOMBERO.

Estamos de acuerdo, CARLA. Un beso.

T'agradarà, MARION. Un petó.

babel ha dit...

A mi también me has convencido con Looper, la veremos. Ayer fui a Lo Imposible. Cumple todos los parámetros de película de catástrofes, nada que envidiar a cualquier producción norteamericna de catástrofes! Aún llevo las marcas en el brazo que me dejó mi sobrina, je!

Un saludo ;)

Jordicine ha dit...

'Lo imposible' és una película de impacto, sí. Y muy americana. 'Looper' me gustó mucho. Esta semana he visto 'Ruby Sparks' y ahora me voy a ver 'Argo' en sesión matinal. Pinta francamente bien. Un abrazo, BABEL.