dimecres, de novembre 02, 2011

La resurrección de Cyril (otra oportunidad)


'El niño de la bicicleta', de Jean-Pierre y Luc Dardenne, es la mejor de las películas que he visto en los últimos días. En Cannes recibió el Gran Premio del Jurado, que compartió con 'Once upon a time in Mongolia'. Es un cuento de superación, casi de resurrección, porque, a veces, las segundas oportunidades existen. También el perdón.

El gran protagonista es Cyril, un niño de 12 años al que le cuesta entender que su padre le haya abandonado en un centro de acogida. De la madre no se dice nada en ningún momento. A Cyril, que al principio de la película busca desesperadamente su bicicleta, le da vida Thomas Doret. Sin conocerla casi de nada, el chico le pide a Samantha, una peluquera del barrio, que le deje pasar los fines de semana con ella. Necesita recuperar el cariño perdido. Samantha es la guapísima Cécile De France, a quien el año pasado vimos en 'Más allá de la vida'. Los dos trabajan muy bien.

Lo mejor de 'Le gamin au vélo' es que los Dardenne nos explican una historia y se abstienen de hacer juicios morales. No hay discursos gratuítos ni maniqueistas que, por ejemplo, sobraban en 'I want to be a soldier' (De mayor quiero ser soldado). Para mí, es la mejor película de la cartelera, en estos momentos.

EVA (KIKE MAÍLLO)

'Eva', de Kike Maíllo, me ha sorprendido positivamente. Va de menos a más, con un final tan bonito como inesperado. Uno de los guionistas es el dramaturgo catalán Sergi Belbel. La película tiene personalidad y, sobretodo, resulta creíble. La acción se enmarca en el cercano 2041. Todos los robots que aparecen (sensacional el papel de Lluís Homar como asistente personal de Álex) están trabajadísimos.

La historia es la siguiente. Álex, interpretado por Daniel Brühl, es un brillante ingeniero cibernético, que vuelve a su pueblo natal, diez años después de irse. Tiene que dotar de 'emotividad' a un niño robot. Da la casualidad que, sin saberlo, se inspira en Eva, la hija de su hermano, que se acabo casando con la novia que el dejó inesperadamente. Tanto Eva como Lana trabajan francamente bien. Lana es Marta Etura, por la que siento una especial debilidad. No hace mucho ya me entusiasmó en 'Mientras duermes', junto a su pareja en la vida real, Luis Tosar. Visualmente, la película es espectacular. Aconsejable.

'LAS AVENTURAS DE TINTÍN: EL SECRETO DEL UNICORNIO'

Se trata, sin duda, de una de las películas de aventuras más poderosas de los últimos años. Una vez te acostumbras a ver a Tintín en movimiento (sólo necesitas cinco minutos) es muy fácil sumergirse en la historia que nos cuentan Steven Spielberg y Peter Jackson, que es uno de los productores. Yo diría que es una mezcla de James Bond con Indiana Jones, con escenas muy espectaculares. Vale la pena verla.

La toma del abordaje del barco, por ejemplo, y la de la lucha de gruas son difíciles de olvidar. Entretenimiento en estado puro, empezando por los sensacionales créditos iniciales. Frenética y con gran sentido del humor. ¿El argumento? Pues que Tintín tiene que descubrir el secreto del Unicornio, un barco que se hundió con un gran tesoro en sus bodegas. Más o menos como en el cómic.

'CRIADAS Y SEÑORAS'

Señoras blancas malas, muy malas. Criadas negras buenas, muy buenas. Siempre hay alguna excepción, claro está. Entre las blancas una chica que quiere ser periodista. Entre las negras una chica que se encuentra un anillo y no lo devuelve. Mucho me temo que 'Criadas y señoras' será una de las películas que entrará en la carrera de los próximos Óscar. Es efectiva y simpática, pero a la vez bastante falsa.

Me recordó demasiado a 'Precious' y a 'The blind side', que ya triunfaron en el 2009. Tate Taylor denuncia el racismo, pero su puesta en escena es blanda, muy blanda. Me ha decepcionado, aunque es entretenida. Lo mejor son los papeles de las dos criadas negras que lideran la revolución en el Mississipi de los 60. Las interpretan Viola Davis y Octavia Spencer. Son las que cuentan las maldades de las señoras blancas a la joven e inexperta periodista, a la que da vida Emma Stone. Su libro, 'The Help', ¿Se convertirá en un bestseller?

'AMB EL COR A LA MÀ'

'Amb el cor a la mà' es la última novela de Chris Cleave. Tiene 261 páginas y está publicada por Amsterdam. El autor denuncia el racismo y el comportamiento de las compañías petrolíferas, que arrasan por allá donde pasan. Un día el matrimonio O'Rourke coincide con dos de estas fugitivas en Nigeria. Sarah se corta un dedo para intentar salvar a Little Bee, aunque cree que la matarán igualmente. Se lo pidió uno de los sicarios a cambio de liberarla.

Unos años después, Little Bee reaparece en la ordenada vida de Sarah, cambiándola para siempre. Para ella, ha llegado el momento de afrontar los fantasmas del pasado. Su Londres querido y África se mezclan para siempre. Pese a sus diferencias, las dos entablarán una gran amistad. Ellas dos y también el hijo de Sarah, que siempre va disfrazado de Batman. No está mal, pero es prescindible. El título en castellano sería "Con el corazón en la mano".

"A menudo querría ser una moneda de libra esterlina y no una chica africana. Todo el mundo estaría encantado con mi presencia. Quién sabe si hablaría contigio el fin de semana y, después, de repente, porque soy así de inprevisible, conversaría con el tendero de la esquina, pero no te importaría porque te entretendrías comiendo un pastel de canela y beberías una lata de cola fresca, y ya no pensarías en mí. Seríamos felices, como amantes que se conocieron unas vacaciones y se han olvidado como se llaman".

Buena semana a todas y a todos.

25 comentaris:

U-topia ha dit...

Anoto todas tus sugerencias... Sólo he visto Eva, me encantó y comparto tus palabras.

Un abrazo!!

Joana ha dit...

Ets com una màquina Jordi. Jo demà aniré a veure la de la bicicleta en VO i ja he vist Tintín i m'ha encantat :)
Ooooh! I els matins quan faig el cafè et veig :) felicitats pel programa!

TRoyaNa ha dit...

Jordi,me apetece ver "Señoras y criadas"."Eva" y "El niño de la bicicleta". Ya te contaré.
bsos

rits ha dit...

carai, això és un super-post.
Eva i Tintin ja les tinc apuntades, a saber si arribaré a veure-les totes dues. Però m'ha sorprés molt el que expliques del "El niño de la bicicleta", me l'apunto tb.

Si ja dic jo que la tardor és fantàstica, a nivell de cine, és imparable (i un escurabutxaques tb!)

Cristina ha dit...

No hi estic gens d'acord amb la teva valoració de Criadas y señoras. El tema que planteja pot ser el racisme, però va més enllà. La mateixa història funcionaria encara que les criades fossin blanques. És la història de qui et va cuidar quan eres nen i la teva mare no ho feia, perquè estava molt ocupada i no em sembla gens fals, al contrari. Conec casos reals.

La del nen de la bici segur que la veuré, m'encanta el plantejament. La de Eva no sé... robots.. ciencia-ficció, potser si, però em costará

Jordicine ha dit...

Me alegro, LAURA UVE. Un abrazo.

'Tintín' està francament bé, JOANA. I 'El niño de la bicicleta' t'encantarà. Ja ho veuràs. Me n'alegro que segueixis mirant els 'Matins' en aquesta nova etapa. Un petó i fins aviat.

Gracias, TROYANA. Besos.

La tardor ens porta grans títols, RITS. Aquest cap de setmana s'entrena 'Melancolía', de Lars Von Trier. Aviam. Un petó i fins aviat.

És veritat que va més enllà, BLN, però el Mississipi dels 60 era duríssim. Possiblement, a les criades negres que se'n van de la llengua les haurien pelades a l'instant. Podria ser que la peli funcionés sent tothom blanc, però la humiliació seria la mateixa. Les tracten com si fossin bestioles infeccioses. No les deixen anar al mateix lavabo que elles, han de fer cent coses a l'hora... A més, a les senyores blanques les pinten molt inútils, 'pijes' i prepotents. Pel meu gust, estan massa caracteritzades, com les negres, que són com àngels de bones que són. Malgrat tot, reconec, com dic en el post, que la pel·lícula funciona. És entretinguda i fa riure, en alguns moments, però l'he trobada una mica... de 'cartó pedra'. La història de les dones que cuiden els fills dels altres és bonica però, per a mi, secundària. Ja s'havia tractat a d'altres pelis, com per exemple a la sueca 'Mamut'. Gràcies per la teva opinió, que enriqueix moltíssim el post. Un petó i fins aviat.

babel ha dit...

Jordi, yo veré seguro "El niño de la bicicleta", y si puedo "Eva". Las otras tres no me atraen mucho, las dejo para más adelante si acaso. Este fin de semana fui a ver "Another year", es estupenda, te la recomiendo, aunque hay que advertir que tiene un ritmo un poco lento.
Saludos!

babel ha dit...

Por cierto, curiosidad, ¿qué programa es ese de "els matins"?...

Jordicine ha dit...

'Another year' será mi apuesta este fin de semana. Lo tenía claro, pero después de leer tu comentario, todavía más. 'Els Matins' es el programa matinal de TV3, la televisión autonómica catalana. Empieza a las 8 y acaba a las 13'15, de lunes a viernes. Yo llevo todos los temas de deportes. Ya ves, nada relacionado con el cine y la música! Jajaja. No sé si puedes verlo por el canal internacional o por internet. Vía TDT ya sé que ahora no. Un beso y hasta pronto, BABEL.

Anònim ha dit...

A mí criadas y señoras me pareció ñoña. Hace reir en eso te doy la razón. Hasta otra.

Mario Salazar ha dit...

Las cuatro películas me interesan, sobre todo el niño de la bicicleta, espero ver ésta nueva cinta de los Dardenne que son tan apreciados en el mundo y que ostentan grandes premios en Cannes. Eva del cine español también me parece atrayente, ciencia ficción que se aboca a los sentimientos según he leído. Tin Tin es fija por diversión y aventura, siendo Spielberg ese mago del entretenimiento. Y criadas y señoras por ciertos argumentos que denuncian la segregación racial. Después te quería felicitar por los 5 años de tu bitácora, son media década, es bastante, bien por ti y por quienes podemos compartir contigo de cine, de literatura, de arte. Y decir que he visto que has leído el último libro 1Q84 lo cual me produce envidia sana ya que lo espero con ansias. Un abrazo.
Mario.

Marta M.Q. ha dit...

Déu ni do quanta activitat que has tingut! Jo també he vist Tintín i Eva, i em decanto per aquesta última. Estic d'acord amb el que dius, té personalitat i està ben feta (per ser espanyola!). Potser m'esperava massa de Tintín i em va deixar una mica fred, crec que falta més contingut a la història i potser no tanta acció (genial l'escena intrèpida per tenir el tercer pergamí!). Petons

DANI ha dit...

Quin post més intens Jordi! jo m'apunto a la primera, crec que és de les meves, tot i que la traducció deixa molt que dessitjar. Gamin sería més aviat pícaro o pillo, no??

Una abraçada enorme

babel ha dit...

Jordi, en Valencia podemos ver TV3, C33 y demás solo los que tenemos televisión por cable, que es mi caso. Pero en ese horario imposible...

De todas formas tomo nota, no sabía que hacías ese programa ni que lo tuyo eran los deportes. A ver si algún día puedo verlo, je!

CDS ha dit...

Iré a ver la de Tintin porque cuando era peque leí todos sus cómics. Una abrazote.

Maijo Ginovart ha dit...

Només dir-te que ja he pres nota i ara només em queda fer els deures. M'atrau molt anar a veure "El niño de la bicicleta" (espero que no triguin gaire en fer-la per aquí).

montse ha dit...

Gràcies, en prenc nota.

Crític de cine ha dit...

Mare meva, quina feinada!!! Al meu blog et deia que em portaves aventatge, però no m'imaginava que tanta!!!! D'acord amb el que comentes d'Eva. A mi també em va sorprendre molt al festival de Sitges. 'Criadas y señoras' no la tinc com a imprescindible. De fet, possiblement no la vegi en un període curt de temps. Les que si tinc pendent són el Tintín i, sobretot, 'El niño de la bicicleta' que tinc la sensació que és cert el que dius que és la millor de la cartellera. Ja comentaré. Per cert, he rigut amb el comentari de 'I want to be a soldier' No sé perquè, però me l'esperava.

miquel zueras ha dit...

Primer de tot: felicitats per el cinquè aniversari encara que en tots aquests "cincos" faltava "por el desto te la hinco". Perdò, tinc el dia tonto.
"Eva" m´agradat molt i també Tintín que la he vist amb el meu fill, gràcies per avisar-me de "Señoras y criadas", em temia que seria una cosa molt tova y "buenista". Avui aniré a veure "El niño de la bicicleta". Salut. Borgo.

Jordicine ha dit...

Hasta otra, MARCOS.

Para mí, es la mejor, MARIO; aunque 'Eva' también está muy bien. Es una película muy real. Lo has dicho tú: 'Tintín' es entretenimiento en estado puro. 'Criadas y señoras' es la más flojita. Gracias por tus felicitaciones y hasta pronto. Ya sabes, Murakami me encanta. Un saludo.

M'agrada quan veiem les mateixes pel·lícules, MARTA M.Q. És veritat que 'Tintín' té poca història, però és molt i molt espectacular. Jo aquesta setmana he vist 'Melancolia' -m'ha agradat moltíssim-, 'Another year' -més que correcte- i 'Cars 2'. Un petó i fins aviat.

Moltíssim, DANI. Com sempre, això dels títols no s'acaba d'entendre! Jo ho veig com tu, la veritat. Una altra abraçada per a tu.

Si tienes la oportunidad me cuentas, BABEL. Por cierto, ya has visto 'Melancolía'? Me ha gustado muchísimo. Un gran trabajo de actores. Un beso y hasta pronto.

Un abrazote, BOMBERO.

Aviam si tens sort, MAIJO. No crec que estigui massa temps a la cartellera. Aquestes pelis tan poc comercials les treuen ràpid. Un petó.

Gràcies, MONTSE.

Aquesta setmana he vist 'Melancolía', 'Another year' i 'Cars 2', CRÍTIC DE CINE. Me n'alegro de coincidir amb la valoració d''Eva'.Jo crec que 'Criadas' és prescindible. Les altres dues estan molt bé. Te l'esperaves? Jajaja. Doncs em va sortir del cor mentre feia el post. No és res pensat d'avançada. Ens llegim. Salut!

Gràcies, MIQUEL. Cincs anys són molts, tens raó. Això del "hinco" me l'he deixat. Jajaja. 'Eva', 'Tintín' i 'El niño de la bicicleta' estan molt bé. L'altre, sincerament, crec que és prescindible. Una abraçada.

tetealca ha dit...

Joder Jordi. Vaya comienzo de tu sexto año más prolífico, no creo que puedas seguir este ritmo. Ni yo tampoco, pero tomo nota de lo que sugieres.
Un abrazo.

El porquet ha dit...

Cara i creu.

Tintín: Molt bona, divertidíssima, una gran pel·lícula d'aventures a l'alçada del mite! Vaig sortir molt satisfet tot i entrar amb temença al cinema de veure alguna cosa que em decebés i que no fos prou digna de l'heroi d'infantesa i adolescència de la meva vida.

Eva: Decebedora (en la meva opinió eh?). Mancada de cert ritme, intenta crear una atmosfera amb els paisatges nevats, plànols curts, molt tabac... però que jo no li acabo de trobar naturalitat. Una història que no té massa res de nou (Inteligencia Artificial) i que tampoc no em va sorprendre massa en el seu guió (l'escena inicial no se la podia haver estalviat i concentrar l'impacte al final de la pel·lícula?). No és una pel·lícula dolenta, però, per a mi, massa bombo i plateret per una història que es dilueix com un tarròs de sucre.

Jordicine ha dit...

Ni lo intentaré, TETEALCA! Lo que pasa es que esa semana coincidieron cuatro películas interesantes. Un abrazo.

A mí 'Tintín' també em va semblar una gran pel·lícula d'aventures, EL PORQUET. I 'Eva', com comento al post, també. De fet, ets la primera persona que 'conec' a qui no li ha agradat massa. Però està clar que això del cinema és molt personal. Jo vaig trobar-la 'real', amb un Lluís Homar i una Marta Etura espectaculars, com la nena protagonista. Una abraçada.

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
vi "Eva " y me dejó algo despagada.Me esperaba más,creo que con su argumento,se le podría haber sacado mucho más partido.
1Abrazo!

Jordicine ha dit...

Un abrazo, TROYANA. A mí me gusto bastante, la verdad. Hasta pronto.