dijous, de juliol 26, 2007

Comentari: 'Zodiac'. Nota: 7'6


Procés a càmera lenta

2007 / Estats Units / 158 minuts / Intriga – Basada en fets reals / Director: David Fincher / Intèrprets: Jake Gyllenhaal, Robert Downey Jr., Mark Ruffalo, Anthony Edwards, Chloë Sevigny, Donal Logue, John Carroll Lynch, Brian Cox, Clea DuVall / ‘Zodiac’ és la història d’un assassí en sèrie que, entre els anys 1966 i 1978, va acabar amb la vida d’un número indeterminat de persones a la ciutat de San Francisco i a les seves rodalies. Es va fer molt famós, sobretot pel ressó que li van donar els mitjans de comunicació, que publicaven les seves cartes amb soposades pistes. La pel·lícula se centra, especialment, en els dos detectius que van intentar detenir-lo i en el perodista i el dibuixant que van treballar dia a dia per descobrir la seva identitat.

‘Zodiac’ és una de les grans sorpreses del 2007, tot i que crec que s’ha sobrevalorat força. És una bona pel·lícula, és veritat, però li falta alguna cosa per convertir-se en una obra mestra del gènere. Estic convençut que se’n parlarà molt de temps, però penso que mai estarà a l’alçada de dues de les anteriors obres de David Fincher: ‘El club de la lucha’ (1999) i, com no, la inoblidable Seven, amb Morgan Freeman, Brad Pitt i l’excel·lent Kevin Spacey. Fincher també és pare de ‘La habitación del pánico’ (2002), ‘The game’ (1997) i ‘Alien 3’ (1992). Podríem dir que aquest director no ha ‘punxat’ mai. Tot allò que ha fet, té alguna cosa interessant.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Per començar, crec que ‘Zodiac’ és massa llarga. S’apropa a les tres hores i, en una pel·lícula on no hi ha massa acció (perquè no és un thriller, per molt que digui la gent) s’acaba notant. Impecable la primera hora, amb l’inici de la cadena d’assassinats, tot el muntatge de la investigació i el dilema dels diaris, que no saben si publicar les cartes del psicòpata. A mi, que sóc periodista, m’ha fet molta gràcia com prenen la decisió alguns diaris. Decideixen en base a allò que fan els altres. Si la competència ho publica, nosaltres també. En cas contrari, nosaltres tampoc. Més real impossible. Primer s’analitza la situació amb tota la lògica possible: si accedim a publicar les cartes, li fem publicitat a l’assassí. En cas de no seguir les seves indicacions, potser tornarà a matar. Què fem, doncs? El mateix que els altres. Ja està! I per això tants anys estudiant? No et fot! Així, qualsevol.

Com deia, la primera hora de ‘Zodiac’ és brutal. Estàs clavat al seient del cinema sense moure ni un pèl. No sigui que se t’escapi alguna cosa important! S’ha de reconèixer, i no em fa vergonya dir-ho, que la pel·lícula és densa, molt densa; amb una llista inacabable de sospitosos i falses proves per tot arreu. Potser per aquest motiu, a mida que avancen els minuts, la pel·lícula es va encallant, com la investigació dels detectius. Com va escriure Mick LaSalle (un periodista del San Francisco Chronicle), ‘Zodiac mai s’acaba d’enlairar, però mai s’acaba d’enfonsar’. No podia definir-la millor. És veritat que sempre estàs esperant alguna cosa més, alguna pista que et porti a saber qui és en ‘Zodiac’. Això és, exactament, allò que et manté despert fins al final. La pel·lícula et descol·loca, com l’assassí a la Policia. Fincher ho fa voluntàriament? Potser sí…

Per cert, els dos detectius que estan al capdavant de la investigació queden empetitits davant de la gran interpretació de Robert Downey Jr. i de Jake Gyllenhaal, que fan de periodista i dibuixant, respectivament. No sóc fan de Downey Jr., ni molt menys, però en aquesta pel·lícula està a l’alçada de les circumstàncies. Broda el paper de periodista-estrella que, a poc a poc, es va enfonsant en l’alcohol i les drogues. S’implica tant en el cas ‘Zodiac’, que acaba desquiciat. De Robert Downey Jr. em quedo, com no, amb la sensacional ‘Chaplin’ (1992), la seva millor pel·lícula.

Capítol a part per a Jake Gyllenhaal, a qui ja tinc ganes de veure en un paper de dur, aviam si es pot treure o no aquesta ‘cara de nen bo’. Em va encantar a ‘Brokeback mountain’ (2005) i a ‘Zodiac’ m’ha tornar a sorprendre positivament. És el dibuixant que juga a detectiu i que mai es dóna per vençut; tot al contrari que el seu company periodista. També està obsessionat, arribant a col·locar la seva investigació fins i tot per sobre de la seva vida i de la seva família, però sembla que finalment aconsegueix el seu objectiu: publicar un llibre que es transforma en un bestseller.

Sembla que aconsegueix el seu objectiu perquè, a dia d’avui, ‘Zodiac’ encara no té noms i cognoms. Quan ell els hi posa, el pressumpte assassí ja és mort. Un atac de cor se l’ha emportat a l’altre barri. D’aquesta manera, mai s’ha pogut demostrar si tenia raó o no; tot i que tots els indicis apunten cap al sí. El procés segueix obert, com se’ns explica al final. Quasi tres hores de pel•lícula que s’acompanyen amb sis o set pantalles plenes de lletres, amb veu en off, per poder explicar com acaba tot.

Per cert, en Jake Gyllenhaal és germà de la Maggie, amb qui va compartir cartell a ‘Donnie Darko’ (2001). A la Maggie, que és una actriu que també millora per moments, l’hem pogut veure darrerament a l’extraordinària ‘Más allá que la ficción’ (2006). Anècdotes al marge, sempre n’hi ha per donar i per vendre, ‘Zodiac’ m’ha agradat. Modestament, crec que li sobra temps i li falta ritme per no caure en estones on no passa pràcticament res. I ja està.