diumenge, de març 03, 2013

L'home de sucre no es va dissoldre mai


Darrere d’una bona pel·lícula sempre hi hauria d’haver una bona història. I en el cas de “Searching for Sugar Man” aquesta és excepcional. En menys d’una hora i mitja, el suec Malik Bendjelloul ens explica com es pot passar de l’anonimat a la fama i, un altre cop, a l’anonimat. El seu protagonista és el músic nord-americà Sixto Rodríguez, de pares mexicans. Viu a Detroit.

Per a mi, Rodríguez s'ha convertit en un ídol. Per la seva música però també per la seva senzillesa. El 10 de juliol complirà 71 anys. Aquest és, sens dubte, una de les grans pel·lícules del 2012, potser la més destacada. La setmana passada va rebre l’Oscar al millor documental. En Sixto mai va triomfar als Estats Units. Hi va publicar dos àlbums, “Cold fact” (1970) -l'acabo de comprar- i "Coming from reality" (1971). Diuen que tot just va vendre un centenar de còpies, tirant llarg. No s'entén.

Durant molts anys es va creure que aquest músic s'havia suicidat en un escenari. Corrien dues versions. Que s'havia disparat un tret al cap i que s'havia cremat a l'estil bonze davant del seu escàs públic. És per això que dos sud-africans van començar a investigar quin va ser el final de Rodríguez i perquè no va triomfar mai... a Nord-amèrica. I és que, sense saber-ho, era un ídol de masses a Sud-àfrica. Per això aquestes dues persones decideixen saber-ne més coses. A Sud-àfrica va vendre centenars de milers de còpies. Ell ni se n' havia assabentat. Mai havia rebut cap benefici per les vendes.

MÉS FAMÓS QUE BOB DYLAN

Aliè al seu èxit, Rodríguez seguia treballant a la construc-ció. Fins que aquests inquiets sud-africans el van trobar, retornant-li una part de l'èxit que sempre havia merescut. El concert que fa el 3 de juny de 1998 a Ciutat del Cap és brutal. A priori, ningú es podia creure que poguessin sentir al vertader i inimitable Rodríguez. Era com si Elvis Presley tornés de la mort. A Sud-àfrica, en Sixto era més famós que els Rolling, els Beatles o el mateix Bob Dylan.

És impossible veure "Searching for a Sugar Man" -Sugar Man és una de les seves cançons més conegudes- i no emocionar-se. Encara que, abans de veure el documental, no sabés absolutament res d'ell. L'alegria amb què el rep tothom, les mirades, els plors, els petons i les abraçades que es veuen en el seu concert de debut, van fer que se m'humitegessin els ulls. Poesia en estat pur. Quan sonen els primers acords d'"I Wonder" l'esclat de joia és espectacular. Sí, realment, era Sixto Rodríguez, amb qui van créixer un munt de generacions. Les seves cançons de protesta van servir, entre d'altres coses, per plantar cara a l'Apartheid al país.

Estem davant d'un documental intimista, amb un munt d'entrevistes, amb Sixto Rodríguez i les seves tres filles incloses. Moltes fotografies de l'època, imatges en càmares domèstiques i les sensacionals cançons del músic, que donen a la pel·lícula un embolcall quasi perfecte. Totalment recomanable, encara que no sabeu res del músic, com era el meu cas.

"UN ASUNTO REAL"

A l'espera de l'estrena d'"Ana Karenina" (el divendres 15 de març), "Un asunto real" m'ha semblat una molt bona pel·lícula. Aquest drama històric danès va ser una de les cinc finalistes als Oscars en la categoria de parla no anglesa. El millor de tot és la sensacional actuació de la guapíssima Alicia Vikander que, per cert, també té un paper a la citada "Ana Karenina".

L'Alicia és sueca, té 24 anys i una veu trencada que enamora. En aquesta pel·lícula dóna vida a la londinenca Carolina Matilde, que es converteix en reina de Dinamarca després de casar-se amb Christian VII. Mai acaben de congeniar perquè el rei és molt especial, ratllant l'ezquizofrènia, pel que sembla. Era capaç de coses tan estranyes com fer al seu gos membre honorari del Consell d'Estat. L'únic que és capaç de portar-lo pel bon camí -i alhora aprofitar-se'n- és el seu metge personal, alemany Johann Friedrich Struensee, partidari de la il·lustració. Mads Mikkelsen està espectacular.

I no explicaré massa més. Només vull dir que "Un asunto real" ens regala un triangle amorós brutal. Amistat, lluita pel poder, sexe, traïció i moltes coses més. Més de dues hores i quart de cinema sobri i molt atractiu sobre la Dinamarca de finals del segle XVIII. I una actriu, com he dit abans, que haurem de seguir de ben a prop. Si manté el nivell d'aquesta pel·lícula, té un futur impressionant per davant. Apunto en nom de Vikander.

"DIETARI DE PORTO" (JAUME BENAVENTE)

Aquest és el tercer títol que llegeixo de Jaume Benavente (Barcelona, 1958), després de "Lluny d'aquí" i d'"El quadern de Nicolaas Kleen". "Dietari de Porto" és un llibre diferent, un "dos en un", per dir-ho d'alguna manera. Després explico perquè. Està publicat per Perifèric Edicions i té 238 pàgines. El fet que conegui Porto -una ciutat que m'encanta- m'ha servit per gaudir de la lectura encara una mica més.

Per què aquest parlo d'un "dos en un"? Doncs perquè la primera part és clarament un llibre de viatges. Benavente, un enamorat de Portugal en general i de Porto en particular, fa un recorregut per la ciutat, fixant-se en pràcticament tot, amb el fantàstic pont de Lluís I al capdavant. No li passen per alt ni el captaires ni la droga que corren pels seus carrers. Voluntàriament o involuntària, Benavente se'ns presenta com una persona un pèl tímida. Li hauria agradat parlar amb algunes de les persones amb què es va anar trobant en el seu recorregut, potser fer-los més preguntes, però potser en el moment no ho va creure oportú.

La segona part, titulada "Ficcions", serveix a Benavente per col·locar personatges reals -descoberts en les seves passejades- en històries creades per ell. Aprofita els escenaris i algunes d'aquestes persones per explicar-nos històries plenes de vida, algunes relacionades -encara de lluny- amb personatges d'"El quadern de Nicolaas Kleen", citat anteriorment. Avantpassats, per exemple, de la inspectora Marja Batelaar. També ens parla del declivi d'una empresa que fabrica objectes de vidre, de la relació entre un home que està connectat a una ampolla d'oxigen i el seu fill taxista; i de l'intent de supervivència d'una noia a qui la sort li ha donat l'esquena. Molt recomanable.

"I en aquesta obscuritat, tanmateix, hi havia la possibilitat d'una tènue llum, com la que buscava la dona oriental que escrivia en un cafè d'Amarante o la gitana de la Torre de Moncorvo. Si no, quin sentit tindria continuar vivint en la ficció?, em preguntava a la meva taula de la confiteria, mentre la pluja lleugera m'imitava a sortir, a passejar amb ella pels carrers d'una ciutat que ja per sempre trobaria bella i exèntrica".

La meva visió de Porto

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

@tutambepots

19 comentaris:

XeXu ha dit...

Mira, no llegiré el llibre perquè no em fan el pes aquesta mena d'obres, però també em declaro un fan de Porto, en tinc molt bon record de quan hi vaig anar fa uns anys. Pensava que era cosa meva, però ja veig que és una ciutat que agrada!

Carme ha dit...

Ui... si ja m'emociono només en llegir el teu comentari de l'home de sucre... :)

Bona setmana, Jordi. Una abraçada.

David Amorós ha dit...

Jo amb Searching for Sugar man em vaig emocionar de veritat, com poques vegades passa veient una pel.lícula. En sembla una gran història, molt increïble, que el documental sap explicar treient tot el suc. Un asunto real sí que em sembla que està molt bé en la seva primera meitat però després trobo que en la història de traició es fa massa previsible i perd part de la seva frescor. Estic d'acord en tu en que hi ha que seguir a la actriu. Jo la seguiria, ja,ja.
Una abraçada.

tetealca ha dit...

Una historia impresionante que creo que es merecedora de una gran pelicula.
Desde ahora yo también soy su idolo.
Un abrazo.

Camy ha dit...

Te escribo escuchando Sugar man, a través de Spotify.

He visto tus razones para visitar Porto, hace mil años que lo visité, me gusta casi todo de Portugal hasta la tristeza que parece que arrastra y un luz diferente...
unb eso

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Un asunto real, fantàstica!! Molt elegant, molt ben feta, una història sorprenent! I els actors estan genials.
L'Alicia Vikander no et recorda la Natalie Portman en algunes imatges?

Joana ha dit...

He vist el documental i encara no m'ho crec.La veu, la música i la senzillesa.
Vaig guardar-me una frase d'una de les seves cançons:"Encara que les persones siguin humils no vol dir que no puguin tenir somnis grans ni que siguin rics per dins"... com ell.
M'encanta quan treu el cap per la finestra , a la seva casa de Detroit aliè a tot.
Espero Ana Karenina!!
Una abraçada Jordi

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
rits ha dit...

M'apunto el documental, xò no "Un asunto real" i això que Mads Mikkelsen el vaig descobrir a Arturo fent de torturat Tristan i des de llavors l'he anat seguint.

Quines ganes de cinema, fa tantíssim que no hi vaig que gairebé diria que ja ni recordo l'olor de les sales (d'acord, exagero!).

M'apunto el llibre per quan aconsegueixi viatjar a Portugal i Porto. Pendent!

Bln Lysh ha dit...

M'has fet venir ganes de veure Sugar Man. Encara és en cartellera?

Jordicine ha dit...

És preciosa, XEXU, però encara m'agrada més Lisboa. Una abraçada.

Una abraçada, CARME.

"Searching for Sugar Man" és francament bona, però ara penso que també una mica tramposa. O força! Entre el fracàs de Sixto Rodríguez als EEUU i el seu èxit a Sud-àfrica ja va fer una gira -uns deu anys abans- per Austràlia. Per tant, ni a ell ni a la família l'èxit els podia acabar desprevinguts. I una altra cosa: si el seus discos van servir per "plantar casa" a l'Apartheid com és que no hi havia ni un negre al concert de Ciutat del Cap. Una gran pel·lícula, sens dubte, però l'han ensucrada massa. A mi "Un asunto real" em va semblar bona i l'Alicia Vikander una preciositat. Una abraçada, DAVID AMORÓS.

Un abrazo, TETEALCA.

Yo ya he pedido "Cold Fact", CAMY. Y Porto me encanta!

Potser sí, TU, JO I L'OTIS. Aquesta potser té una bellesa més "pura". Un petó.

Estem d'acord, JOANA. La frase és maquíssima. Una abraçada i fins aviat. Presentaré "Tu també pots" a Girona. Aviam si ens veiem. ;)

Jajaja. Jo demà aniré a veure "Los amantes pasajeros", RITS. Aviam. Fan olor bona! ;) Un petó.

Encara, BELÉN. T'agradarà segur. Un petó.

Mario Salazar ha dit...

Me gustó searching... muy sentimental, poesía al unisono sin duda. Y sobre a royal affair, quede impresionado con Mikkelsen, sorprendente. Aunque ella no me lo pareció mucho, y el que hace rey también no esta mal. Espero the hunt con ansias. Un abrazo.

Joana ha dit...

Avisa quan vinguis :)
una abraçada

Jordicine ha dit...

En "Un asunto real" todos estan muy bien, MARIO SALAZAR. A ver qué da de si "Anna Karenina". La de Sixto Rodríguez´es muy buena. Un saludo.

I tant! Una abraçada.

CDS ha dit...

Miraré de encontrar el libro.

CDS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordicine ha dit...

Te gustará! ;)

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
acabe de resenyar "Searching for Sugar Man" que m´ha agradat moltísim.
Em pareix una historia increïble.
Per altra banda,prenc nota de "Un asunto real".
Abraç!

Jordicine ha dit...

Una abraçada, TROYANA.