dimarts, d’agost 26, 2014

Que l'èxit no es mengi l'enteniment!


Feia temps que una pel·lícula no em donava tan bon rotllo. A "Begin Again", Keira Knightley i Mark Ruffalo estan sensacionals. John Carney, el director de "Once" (2006), ho ha tornat a aconseguir. Estem davant d'una bona reflexió sobre la volatilitat del món de la música, l'èxit, la dictadura de les discogràfiques i, per si fos poc, sobre les relacions personals. Tot està explicat amb elegància i un munt d'optimisme.

Per sobre de tot, "Begin Again" és la història de la Gretta (Knightley) i d'en Dan (Ruffalo). Tots dos estan enamorats de la música. Ella, que compon, va arribar fa uns mesos a Nova York, acompanyada de la seva parella, un músic que es veu superat per l'èxit. La Gretta té una visió molt més romàntica, sempre fidel al seu estil. En Dan és un productor en hores baixes, tot i que temps enrere va ser el descobridor de grans talents, com el raper CeeLo Green, que s'interpreta a ell mateix. Un altre raper, Mos Def, és el soci d'en Dan a la discogràfica. Al xicot de la Gretta, que es diu Dave, l'interpreta Adam Levine, el cantant del grup Maroon 5. Per cert, m'ha sorprès moltíssim com canta la Knightley. Ho fa francament bé.

Tant la Gretta com en Dan intenten sobreviure en el difícil món de la música tot buscant una segona oportunitat. Si arriba, no la desaprofitaran. En Dan ja està cansat de caminar pel costat fosc de la vida, després de separar-se i d'estar força allunyat de la seva filla. A la seva ex la interpreta Catherine Keener -una actriu que m'encanta- i a la noia una prometedora Hailee Steinfeld. En definitiva, "Begin Again" és una pel·lícula honesta i sentimental, que et deixa amb un somriure a la boca. Per a mi, és un dels millors títols d'aquest estiu a la cartellera.

"LOS GUARDIANES DE LA GALAXIA"

Me la van recomanar via Twitter i he de dir que m'ho va fer passar pipa. Em refereixo a "Guardianes de la Galaxia", una pel·lícula que mai m'hauria plantejat anar a veure al cinema, encara menys després de veure el seu cartell. Greu error! Estem davant del títol de superherois més divertit dels últims temps, amb uns personatges molt ben trobats, de la factoria Marvel, està clar. Dues hores de diversió total.

El cinquet protagonista està encapçalat pel caçarecompenses Peter Quill (Chris Pratt) i per la Gamora, la filla del supermalvat Thanos. La interpreta la guapíssima Zoe Saldana, pintada de verd. Quina llàstima... Els altres tres són un ós rentador molt intel·ligent, sempre rifle en mà; en Groot (un humanoide amb forma d'arbre); i el venjatiu Drax the Destroyer, que va darrere del pare de la Gamora, que va matar la seva família. Les circumstàncies fan que s'aliïn tots cinc, en contra d'un enemic encara pitjor. Gran homenatge del director James Gunn al walkman, a través de la música que escolta en Peter, que són grans èxits dels anys setanta i vuitanta. Precisament, la música i el sentit de l'humor són l'eix vertebrador de la pel·lícula, que passa francament bé. Tot queda preparat per una segona part.

"ELS ESCARXOFATS" (MICHELE SERRA)

"Els escarxofats", de Michele Serra, és un dels fenòmens editorials dels darrers mesos. En català està publicat per La Campana, amb traducció d'Anna Casassas. És molt curt; només té 132 pàgines. És d'aquells llibres per llegir d'una tirada. N'havia sentit a parlar molt i tenia ganes de llegir-lo. Jo també tinc un fill adolescent i m'he vist emmirallat en algunes coses, com per exemple amb la dificultat que m'agafi el telèfon quan el truco.

L'italià Michele Serra ens explica l'abisme que el separa del seu fill de 19 anys. Entén que el seu no és un cas únic, està clar. I ho fa a través d'un monòleg intern, com si el noi l'estigués escoltant. Lògicament, parla de la pressa dels joves per anar a dormir -ho fan quan la resta de la gent ja està desperta-, del desordre que sempre o quasi sempre arrosseguen i de la seva addicció a les noves tecnologies. Prefereixen mirar la pantalla de qualsevol dispositiu abans de fer-ho per la finestra. A més a més, Serra insisteix al seu fill, un cop i un altre, que l'acompanyi d'excursió a la muntanya. És possible trobar un punt d'unió? Una de les parts més interessants d'"Els Escarxofats" és quan l'autor s'inventa la Gran Guerra Final, que enfronta els vells i als joves del Planeta. Molt original.

“Després de sortir de l’autopista, quan ens anàvem enfilant entre avellaners i vinyes, clavava cops d’ull al retrovisor per veure si vosaltres, que anàveu tots dos asseguts al darrere, us impressionava el canvi de paisatge i mostràveu interès per com els homes d’aquella terra havien anat organitzant-ho tot. Però teníeu, tots dos, els ulls clavats a la pantalleta, suposo que per xatejar amb altres de la vostra trepa, i el que hi hagués a l’altra banda de la finestreta, encara que hagués estat la Gran Muralla, el desert vermell de Mart o una càrrega de cavalleria, us era del tot indiferent. Ni la lliçoneta de l’adult de torn –bé prou que ho sé- per més dissimulada que estigués per alguna broma per semblar com menys oficial millor, hauria pogut travessar el vostre autisme”.

Bona semana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

dimecres, d’agost 06, 2014

Moments de la Viena més imperial


No dubto que es pugui arribar a tenir una idea aproxima-da de Viena amb una escapada d'un parell de dies, però per conèixer com cal aquesta impressionant ciutat imperial -plena de palaus- cal ben bé una setmana. I si sobra temps, Bratislava és a només una hora de viatge en tren o autocar. Aquesta fotografia està feta des de darrere de la font de la glorieta de Schönbrunn. Al fons, s'hi veu l'espectacular Palau.

La nòria del Prater és un altre dels grans atractius de Viena. Al parc s'hi entra gratuïtament; i pujar a l'atracció costa nou euros. Quan estàs més amunt, dins d'una bonica vagoneta, et trobes a 61 metres de terra. Les vistes de la ciutat són espec-taculars. El viatge dura un quart d'hora, més o menys. La nòria es va fer mundialment famosa per sortir a la pel·lícula "The third man" (1949), dirigida per Carol Reed, amb guió de Graham Greene i Orson Welles en un dels papers principals.

Sempre m'he declarat fan del turisme de ciutats i places. Gaudir al màxim d'un lloc abans de desplaçar-me a un altre. Per a mi, la plaça estrella de Viena és l'Stephansplatz, on hi ha aquesta impressionant catedral de Sant Esteve. És un dels seus punts neuràlgics, on neixen les grans avingudes, plenes de botigues de les millors marques mundials. És un bon lloc per asseure's i deixar-se anar, potser gaudint d'un dels vins blancs locals. De vacances, està prohibit córrer!

I ja que parlem de places, també cal fer esment de la Judenplatz, que vaig trobar espectacular. És àmplia, tranquil·la i molt silenciosa, tot i que hi ha uns quants restaurants per poder-hi menjar alguna de les especialitats locals. En un dels laterals  hi ha el famós Monument a l'Holocaust. La inscripció que hi ha al terra fa fredar: 65 mil jueus vienesos van perdre la vida entre els anys 1938 i 1945. Pels volts d'aquesta plaça, hi ha un munt de bars molt animats, com el Vulcania.

A Viena també hi ha coses singulars, que trenquen amb tota la resta. Per exemple, el Hundert-wasser Village. La va construir Friedensreich Hundertwasser, a qui a Àustria comparen amb Gaudí. Aquest pintor-arquitecte, que va morir l'any 2000, deia que "la línea recta és aliena a l'home". Aquesta casa és molt viva, plena de formes i de colors. La seva intenció era connectar-la al màxim amb la natura. És un dels llocs de la ciutat on vaig veure més turistes.

Una altra visita obligada de Viena és entrar a l'Hotel Sacher i tastar la tarta que l'ha fet famós mundialment. Hi ha dues possibilitats, demanar-la al mateix Hotel (que és la millor opció) o a la cafeteria del costat, que també pertany a l'Hotel, al mateix preu i amb unes cues interminables. Una xocolata, dos capuccinos i una porció de tarta (una)... quasi vint euros! Ambient antic i cambrers que fa la sensació que van vestits igual que fa un segle. Per passar-hi una estona agradable. Em sap greu dir-ho, però he menjat Sachers molt més bones que aquesta.

De vins tampoc en vaig tastar de massa bons, però sí de cerveses. Hi ha molts locals que se les fan ells mateixos; i no només una, unes quantes de diferents. És el cas de la cerveseria Salm Bräu, que està instal·lada en un antic monestir. Pel que fa el menjar, estan especialitzats en "Spare-Ribs" (costelles de porc al forn), "Stelze" (que serien els nostres braons), el tradicional gulash i una sensacional "Apfelstrudel", res a veure amb la Sacher. Per sortir rodolant del local.

"Vaya, vaya, aquí no hay playa", cantaven "Los Refrescos", l'any 1986. Doncs, si no n'hi ha, s'inventa. Cap problema! Ho tenen molt clar al barri d'Alsergrund, un dels que està més de moda. A la ribera del Danubi, hi ha un munt de locals amb sorra, hamaques i para-sols, com el que es veu en la fotografia. Els vienesos no es poden banyar al mar -al riu tampoc-, però ho tenen tot preparat per si volen prendre el sol en banyador, mentre prenen alguna cosa. Original, ho és. Pràctic? Això ja no ho tinc tan clar.

El Palau d'Hivern, el de Hofburg, també té els seus atractius, menys que el d'estiu, pel meu gust. El que més em va agradar és l'espai dedicat a l'èxit cinematogràfic al voltant de l'emperadriu Isabel de Baviera, coneguda popularment com Sisí. El seu rostre sempre l'associarem amb el de  Romy Scheider. Aquesta fotografia correspon al collage amb alguns cartells i fotogrames que hi ha en una sala del palau, just al costat d'on es projectaven algunes imatges.

I ja que parlem de cinema, vull referir-me al "Film Festival Wiener Rathaus-platz". Cada nit, s'hi projectava en aquesta pantalla gegant alguna pel·lícula o documental. El dia que hi vaig anar feien el concert de Lou Reed a Montreaux. Dues hores que van servir per homenatjar al músic de Nova York, que va morir el mes d'octubre passat. La pantalla estava instal·lada just al davant de la façana de l'Ajuntament. Espectacular!

GLASGOW I EDIMBURG
MARRÀQUEIX I ESSAOUIRA
ESTOCOLM
OPORTO
LONDRES
VALL DE BOÍ
AMSTERDAM

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

La setmana que ve tornen les pelis i els llibres!