dimecres, de setembre 23, 2020

La niña del cuaderno (Bart Van Es)


Els avis de l’escriptor Bart Van Es (Ede, Països Baixos, 1972) van amagar una nena jueva dels nazis. A casa seva es parlava molt poc del tema. Per algun motiu que ell desconeixia, la relació de la Lienje de Jong amb la seva família feia molts anys que s’havia trencat del tot i la dona s’havia convertit en una proscrita. Per intentar treure’n l’entrellat, va decidir investigar i explicar la història, de la manera més neutra possible. I sembla que ho ha aconseguit amb nota.

El resultat del tot allò que va descobrir Van Es ho podem llegir a “La niña del cuaderno", publicat per Duomo Ediciones. El llibre està traduït al castellà per Josep Escarré Reig i té 344 pàgines. L’escriptor va tenir la sort de poder-se entrevistar uns quants cops amb la Lien, que en aquell moment tenia vuitanta anys i el cap molt clar. Amb ella, va revisitar molts dels llocs que van ser importants en la seva infantesa i joventut. La vida li va canviar a vuit anys, quan els seus pares van decidir amagar-la. Era jueva i havien de salvar-la de l’holocaust, corrent els riscos que fossin necessaris. A partir d’aquell moment, la nena va passar per diverses cases d’una xarxa clandestina de famílies adoptives. Entre elles, els Van Es, amb els qui va estar més temps que amb ningú. No va ser una situació còmoda, però la van tractar amb estima.

La Lien no podia dir-li a ningú que era jueva, per cap concepte. Els caçadors estaven sempre a l’aguait. Hi havia una empresa pseudocomercial, la Hausraterfassung, que cobrava 7 florins i 7 centaus per cada jueu que capturava. Eren un objectiu clar. No podien cometre cap errada. La nena sempre va preferir la família Van Es a qualsevol altra. Quan estaven a punt de descobrir-la, s’havia de moure. Però tot va canviar el dia que el seu pare adoptiu, sever i moralista, li va fallar. Aquí està la clau de volta del que va passar després amb els Van Es. En Bart explica els fets des del punt de vista de la Lien, tot i tenir clar que amb el seu relat perjudicava clarament al seu avi. “La niña del cuaderno” és un llibre profund, impactant i molt emotiu. Una gran història de memòria, premiada amb el Costa Book, que convida a no repetir errors.

“Lien y yo vemos el Schouwburg mucho antes de llegar, porque hay otra cabina de policía de color blanco sostenida por pilotes en la entrada, con las ventanes oscuras bajo la luz del sol. Desde 1962, el Schouwburg es un monumento. Tras su fachada, parecida a la de un templo, que es lo único que se conserva del edificio original, hay un patio con bancos y una columna de piedra oscura que se asienta sobre una base con forma de estrella de David. Al entrar, en la pared izquierda, figuran los apellidos de 6.700 familias, iluminados por una llama eterna. Representan a los 104.000 judíos holandeses que murieron”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: