dissabte, de desembre 21, 2024

Tot mor (Juan Gómez-Jurado)

"Tot mor" és la vuitena novel·la de l'Universo Reina Roja, que va començar amb "El paciente" i "Cicatriz". Va continuar amb la trilogia "Reina roja", "Loba negra" i "Rey Blanco"; i ha acabat (només de moment?) amb un altre triplet: "Todo arde", "Todo vuelve" i la que 'comento' avui. Juan Gómez-Jurado (Madrid, 1977), és l'escriptor més venut en llengua castellana. Jo aquest l'he llegit en català. Té 640 pàgines i l'ha publicat Rosa dels Vents.

Per desig de l'autor, en la contraportada no s'inclou la sinopsi habitual. Com més protegit estigui l'argument, millor. De fet, ja des del primer dia, Gómez-Jurado ha demanat als seus lectors que no facin espòilers quan parlin de les seves històries. I li faré cas, una vegada més. L'únic que explicaré, sense desvelar cap secret, és que ens retrobem amb l'Aura Reyes, la Mari Paz Celeiro -coneguda com Emepé- i la Sere Quijano. L'executiva, la legionària i la hacker (a les dues primeres potser ja els podria posar l'ex davant) continuen lluitant contra tot i tothom, encara que intueixen que la victòria final potser només és una utopia. Obstacles, assassinats i focs d'artifici per donar i per vendre. Entreteniment pur.

Gómez-Jurado té molt clara la fórmula de l'èxit i la repeteix en tots els seus llibres: capítols breus, frases curtes i directes, llenguatge col·loquial i un gran sentit de l'humor. No es complica la vida. De vegades, tendeix voluntàriament cap a l'exageració, donant als seus títols un punt surrealista. Per a ell, res no és impossible. Material molt visual i cinematogràfic, com va quedar clar en l'adaptació que es va fer de "Reina roja", que es pot veure a Prime Video. Per cert, Vicky Luengo i Hovik Keuchkerian extraordinaris. A "Tot mor", l'Aura, la Mari Paz i la Sere tornen a caure simpàtiques des del primer moment i és fàcil acompanyar-les. Veurem si, en un futur, tornem a creuar els nostres destins...

"Un avió 
És tan sols un punt al cel del matí. 
Quan encara no clareja, el Bombardier Global Express 8000 inicia el descens per l’Oest, sense haver-se d’esperar per rebre el vector d’aproximació. L’aeròdrom de Los Poyatos és una pista tan privada que no té trànsit, amb l’excepció d’aquest aparell. 
Per la tercera finestra d’estribord, l’Aura Reyes (rossa, quaranta anys i alguns més, tant me fa quants, tan guapa que et talla la respiració) contempla la llarga extensió d’asfalt com si fos un cadafal, estirat damunt el ressec paisatge andalús. 
Es pregunta si és aquí on morirà."

@Jordi_Sanuy