'Retrobar el repòs, la pau, la tranquil·litat'. Aquesta és una de les definicions que el Gran Diccionari de la Llengua Catalana fa de la paraula 'respirar'. I és que està demostrat que una respiració correcta i ordenada és sinònim de salut i felicitat. Sembla difícil de creure, però és una realitat palpable. Quan una persona està angoixada o nerviosa té la respiració descompassada. Quan està cansada, per culpa d'un esforç físic o mental, també. Després d'una discussió o d'un sotrac anímic el ritme de respiració també s'altera, deixa de ser l'habitual.
Pels motius abans esmentats, és molt important intentar trobar els mecanismes necessaris per tornar a col·locar la respiració en el seu lloc. És imprescindible adonar-se que alguna cosa no funciona i posar-hi remei. És allò d'aturar-se un minut, pensar i, sempre que sigui possible, tornar a començar de zero. A voltes n'hi ha prou amb fer dues o tres respiracions profundes, agafant i deixant anar l'aire pel nas amb suavitat. Sembla fàcil, però moltes vegades no ho és. A algunes persones, fins i tot els costa desconnectar, trobar aquell instant per fer taula i reiniciar l'activitat.
El ioga és una de les disciplines que dóna més importància a la respiració. L'objectiu és 'Calmar l’agitació mental', segons expliquen els 'Ioga Sutras de Patanjali'. Per aconseguir-ho, s'ha de practicar la respiració (inicialment seguint les indicacions d'un expert o experta) i practicar tot un seguit de postures no habituals en la vida normal. Són postures per mirar de corregir la columna vertebral, connectada directament a tots els òrgans vitals. Estar assegut moltes hores davant d'un ordinador fa que s'encorbi a més de provocar que els muscles de les cames s'escurcin. Per tant, calen torsions, contrapostures; en definitiva, moviments que ajudin a redreçar els problemes derivats d'una vida a voltes massa sedentària.
Als nens ningú els ensenya a respirar quan neixen i, aparentment, són feliços. Els problemes arriben més tard. Per tant, hem d'entendre que, sense consciència, la respiració està controlada. Quan pensem, quan deixem aparèixer les nostres pors, les nostres temences, és quan comencen els problemes, quan la respiració surt d'aquest 'lloc misteriós' i pren vida pròpia. És aquí quan entra en acció el ioga o qualsevol altra filosofia oriental. Trobar el problema, quin sigui, perquè segur que existeix, i solucionar-lo el més aviat possible. Pel nostre bé i pel dels qui ens envolten. Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada