dijous, d’agost 30, 2007

Coses: 25 anys de 'Blade Runner'

Només queden dos dies. Dissabte, la Mostra de Venècia exhibirà en primícia mundial ‘Blade Runner: The final cut’. Està confirmada la presència del seu director, Ridley Scott, i d’una bona part dels actors d’aquesta mítica pel·lícula que, amb el pas del temps, s’ha convertit en un clàssic del cinema modern. Aquesta tercera versió (l’any 1992 va veure la llum ‘Blade Runner: Director’s cut’) ens arriba coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de l’estrena de la versió original. Noves escenes, escenes remasteritzades i una notable millora dels efectes especials... tot per intentar fer encara més ‘gran’ aquest títol visionari. I és que el futur sobre el qual especulava Ridley Scott (any 2019) està malalt, amb una societat desnaturalitzada i molts dubtes en l’horitzó. I encara queden dotze anys per arribar-hi...


‘Blade Runner’ va marcar un abans i un després en la ciència ficció. Encara avui, moltes pel·lícules segueixen bevent de la seva agobiant atmòsfera, de la seva foscor, del seu sentit líric de la tragèdia... Un futur de neó, de publicitat global, de vapors enganxosos. Resumeixo l’argument en quatre paraules: En Rick Deckard (Harrison Ford), forma part d’una brigada de policies especials, coneguts com ‘Blade Runners’. El seu objectiu és matar qualsevol ‘Replicant’ invasor, unes màquines que persegueixen la immortalitat. "He visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir...". Frases com aquesta ja formen part de la història del cinema.

Dels actors de la pel·lícula Harrison Ford segueix sent el número 1. La sort sempre l’ha acompanyat i, a banda de brillar amb llum pròpia a ‘Blade Runner’, pot presumir d’haver participat també en dues de les nissagues més potents de la història del cinema modern: ‘Indiana Jones’ i ‘La Guerra de las galaxias’. És una màquina de fer bitllets. La resta del 'quartet principal' també han fet carrera, però serà difícil que igualin l’èxit aconseguir en l'obra de Ridley Scott. De la Sean Young em quedo amb ‘No hay salida’ (1997), de Daryl Hannah amb ‘1, 2, 3... splash’ (1984) i de Rutger Hauer, i després de buscar molt, amb ‘Peligrosamente unidos’ (1991).

El director de ‘Blade Runner’ mereix un capítol a part. Va reinventar la ciència ficció amb aquesta pel·lícula, només tres anys després de sorprendre tothom amb ‘Alien, el octavo pasajero' (1979). Però és que també és el pare de ‘Thelma & Louise’ (1991) –la road movie per excel·lència- i de ‘Gladiator’, la pel·lícula èpica més brillant de la dècada (2000). Per cert, ‘Blade Runner’ és el títol de capçalera del meu gran amic Albert. Té dos cartells de la pel·lícula penjats a la paret de casa seva i mai es cansa de revisar-la. Quantes vegades l’has vista, noi? Explica-m’ho. Va per tu...

1 comentari:

jordicine ha dit...

'Blade Runner: The final cut' ja és una realitat. S'ha estrenat al Festival de Venècia: Sense narrador en off i sense el 'happy end' imposat pels productors. La pel·lícula sortirà en DVD el mes de gener de l'any vinent.

Rutger Hauer, Edward James Olmos y Daryl Hannah són els tres actors que dissabte van acompanyar Ridley Scott a Venècia. "Sólo con una obra de alto nivel artístico y que haya alcanzado el rango de clásico se puede hacer una operación de este tipo", va dir el mateix Scott. Es va quedar descansant; està clar. Ja ja ja.