dilluns, d’abril 30, 2012

Només els estúpids dormen tranquils


"Jo sóc jo i les meves circumstàncies". Aquesta frase podria definir Michel, un sindicalista d'unes drassanes franceses que, malauradament, han d'acomiadar vint persones. Decideixen fer-ho per sorteig i, tot i que no està obligat, pensa que el més just és que el seu nom també estigui dins de l'urna. Michel és el protagonista de 'Las nieves del Kilimanjaro', de Robert Guédiguian.

A Michel l'interpreta Jean-Pierre Darrousin, a qui no fa massa vaig veure a 'Le Havre' (2011). Feia de comissari. Ell és l'actor franquícia del director francès, que li ha donat feina en onze pel·lícules. Són les mateixes vegades que ha treballat amb ells Ariane Ascaride ('El erizo', 2009). A la vida real, l'Ariane -aquí interpreta a la dona de Michel- és l'esposa de Guédiquian. Tot queda a casa. Tant en Darrousin com l'Ascaride ho fan francament bé. Són papers simpàtics, agraïts i molt propers.

Que el cinema francès passa per un gran moment, ja no se li escapa a ningú. 'La nieves del Kilimanjaro' arriba a les nostres pantalles després del gran èxit d''Intocable'. El títol és horrorós i sense massa sentit, pel meu gust. És una pel·lícula menys comercial i més reflexiva. Jo la compararia amb l'esmentada 'Le Havre', també amb Darrousin com a protagonista. És una faula vital basada en un poema de Víctor Hugo i ens explica la reacció del matrimoni, en Michel i la Marie-Claire, després de ser assaltats i colpejats per dos emmascarats. Mai s'està preparat per una cosa com aquesta...

LES MALES NOTÍCIES ARRIBEN SENSE AVISAR

La pel·lícula ens vol fer veure com de complicada pot arribar a ser la vida i com pot canviar a partir d'un fet en concret. Si sabés qui fossin els agressors, en Michael podria denunciar-los. Però, arribat el moment, ho hauria de fer? No se'n penediria després? Estaria disposat a patir-ne les possibles conseqüències, bones o dolentes? I no explico res més. Només que l'exsindicalista és un home íntegre, tot un exemple per la nostra societat malalta i despersonalitzada.

Igual que Le Havre, es tracta d'un títol honest i senzill, que reflexiona sobra el pas del temps i l'aburgesament d'alguns. Qualsevol acció que fem, qualsevol, pot tenir conseqüències insospitades. Ens quedem parats i no fem res? Mai, això mai! Ja ho deien els 'Siniestro total', "Sólo los estúpidos tienen la conciencia tranquila". En resum, una bona pel·lícula, superior a la mitjana i amb una banda sonora molt entretinguda. No es pot demanar més.

'CRIM DE SANG'

Avui vull parlar de 'Crim de Sang', de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972). És el Premi Sant Jordi de 2011. Havia llegit que el fet de col·locar un vampir en la Barcelona del 36, coincidint amb la Guerra Civil, no havia estat una decisió molt encertada, però penso tot el contrari. Sempre he cregut que això de la literatura és molt personal i que no ens hem de deixar influir per res ni ningú. Llegint 'Crim de Sang' m'ho he passat molt bé. Està publicat per Proa i té 278 pàgines.

La primera consideració és que la novel·la d'Alzamora és visual i amb moltíssima força. Les escenes dels assassinats i de les execucions (que n'hi ha moltes) semblen reals com a la vida mateixa. El personatge del tolit Manuel Escorza, tolit "de cos i ànima", com escriu l'autor, fa sentir fàstic per la raça humana. Aquest capitost de la FAI és un amargat de la vida, sense cor ni sentiment, amb l'únic objectiu de fer mal als altres.

El contrapunt de la rata Escorza és el comissari Gregori Muñoz, que és l'encarregat d'intentar descobrir els assassinats d'un sacerdot marista i d'un nen de set o vuit anys, tots dos en circumstàncies estranyes. En una Barcelona bruta i plena de sang, també són protagonistes d'aquest thriller gòtic una comunitat de monges caputxines i el bisbe, segrestats dins del convent. La novel·la, que ens parla del mal com a part de la realitat diària, també ens explica els experiments d'un jutge i d'un metge forense, que creuen que són capaços de construir vida a partir de la mort.

I no m'oblido del vampir, que sembla tenir poca presència a la novel·la, tot i que Sebastià Alzamora, molt habilment, es passa moltes pàgines intentant enganyar-nos. I vaja si ho aconsegueix. El final és molt espectacular. Malauradament, tant els personatges com les situacions de 'Crim de sang', que recomano, estan basades en fets reals. Com a exemple, aquest paràgraf:

"Carn de desgràcia, així en deien: però aquell home alegre i ben disposat es dedicava a recollir totes aquelles bèsties mortes i les sometia a un procés que les deixava a punt per servir d'aliment a nova vida. La naturalesa, doncs, demostrava que la vida s'imposa sempre, que de la mort i el podriment en sorgeixen la vida i allò que la propicia. No hi ha un principi i un final, sino un bucle, un cicle que es reinicia una vegada i un altra al llarg del temps".

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

24 comentaris:

Camy ha dit...

Hace poco en días de cine de la tv2 hablaban de esta película. Tomé buena nota para verla. Tú te has adelantado (como siempre)
Feliz semana para ti, un beso

Sergi ha dit...

Déu n'hi do quins triangles que es munten aquest director i actors francesos, no? La pel·li sembla interessant, però no crec que la vegi, francament.

El llibre tampoc no m'acaba de fer el pes, massa sanguinari, trobo. Bé, no sé, que de vegades llegeixo cada cosa també... però això de barrejar les coses d'aquesta manera sembla que està de moda, gèneres que semblava que no podien anar mai junts ara s'intenten congeniar, i no són bons per tots els paladars. Ja veurem, de moment li dono llargues, però com que no sabem mai el que ens cau a les mans...

Per cert, que me n'alegro que, majoritàriament, a la gent li hagi semblat bé el canvi d'idioma. A més, alguns dels que no entenen el català faran servir traductors, fantàstic! I és que val la pena.

U-topia ha dit...

Apunto la pel.lícula. Em sembla que la veure. Estic d'acord que el cinema francés passa per un bon moment.

La novel.la en canvi no sé... D'entrada no m'agrada la literatura de vampirs que està de moda entre els més joves, però a sobre ambientada a la guerra civil... ay, ay, ay...

Ptnsss

rits ha dit...

Doncs mira, avui parlo més del llibre que de la peli. Li tinc l'ull tirat a Crim de sang fa un temps. Me n'han parlat molt bé i ho confirmes, a més és completament diferent a tot el que estic llegint darrerament, i ve de gust.

Pritoritzo Le harve a aquesta, oi?

Josepe Machado ha dit...

Ja tenia ganes de veure Las nieves del Kilimanjaro, amb la teva crítica en tinc més. No crec que pugui veure-la aquesta setmana amb el festival D'A pel mig, però sen's dubte és la peli més sugerent de la cartellera d'aquesta setmana. A veure si dura uns dies en cartell. Una abraçada!

montse ha dit...

Un recull molt interessant.

Elfreelang ha dit...

Prenc nota de la peli i del llibre,,,al Alzamora el segueixo en els articles que escriu a l'Ara però no n'he llegit cap obra..gràcies i bona setmana!

Anònim ha dit...

Alzamora me gusta mucho. Me regalaron este libro por la diada. Hasta otra.

@ELBLOGDERIPLEY ha dit...

Con ganas de ver "Las Nieves del Kilimanjaro", Ascaride me gusta mucho desde "Marius y Jeanette": Guédiguian sigue con la misma formula, supongo, pero su cine es siempre estimulante.
Un abraç!

kweilan ha dit...

Dos bones recomanacions. Me les apunto. Una abraçada!

babel ha dit...

Esta película es la próxima en mi agenda. Siempre que quien estoicamente me suele acompañar al cine confiando en mi criterio no se niegue, después de haber elegido yo la de Koreeda. El pobre, ya no sabía como sentarse...
Pues eso, que espero poder verla pronto...

Un saludo

Anònim ha dit...

No entiendo porque ahora escribes en catalan, tan fanatico eres en esta lucha de lenguas que te has dejado influenciar por los políticos catalanes y sus ideales equivocades, vas a perder un monton de lectores, yo el primero y me da pena que sea por no escribir en una lengua que tu y el resto de la gente que te esta leyendo entiende

CDS ha dit...

Mira, ANÓNIMO. Yo hablo en castellano y seguiré pasando por aquí. Habla por tí y no en representación de nadie. Yo le doy al traductor y me quedo tan pancho. Si realmente te interesa el blog harás lo mismo. Un abrazote majo.

Jordicine ha dit...

No tendría que responderle, al firmar como 'Anónimo', pero lo haré; y además con educación. Escribo en catalán porque es mi lengua materna y me explico mejor así. Por cierto, usted has escrito en castellano, es verdad, pero con un montón de faltas. Sí, "montón", por ejemplo, lleva acento. 'Paranoia 68' empezó siendo en catalán, cambié y ahora he dado marcha atrás. Sin presiones políticas. Es un humilde blog y no creo que los políticos, ni catalanes ni españoles, estén demasiado pendientes de él. ¿Voy a perder un montón de lectores? Ya lo veremos. De hecho, mi amigo BOMBERO, que ha comentado antes que usted, veo que no piensa igual, por suerte mía. Además, las cifras, que pueden consultarse post por post, no hablan de ningún descenso de visitas y se han hecho más comentarios. Si usted y los que piensan como usted dejan de pasar por aquí yo lo entenderé perfectamente. Es usted libre de hacer lo que le venga en gana. ¡Sólo faltaría! El traductor que he puesto va francamente bien. Lo he probado antes de contestarle y es realmente bueno. Se lo aseguro. Y la traducción es instantánea. Pruébelo sin compromiso. Otra cosa es que tome su decisión por motivos 'políticos' o 'fanáticos'. Le veo muy 'encendido'. Yo escribo en mi lengua y creo, aunque ahora lo estoy haciendo, que no tengo que dar explicaciones particulares a nadie. En el anterior post razoné mi decisión, por el lógico respeto a los que me han seguido hasta ahora. Y lo hice con educación máxima. Entiendo, hablo y escribo en castellano -y además creo que no lo hago del todo mal- pero 'Paranoia 68' es mi blog y prefiero escribir en mi lengua. Es así de fácil. Muchas gracias por sus visitas y comentarios anteriores -si es que los ha hecho- y hasta cuando quiera. Eso sí, si agredecería que diera la cara y no firmara como 'Anónimo'. Buenas tardes.

Más tarde contestaré el resto de comentarios. Éste, o uno del mismo tipo, lo estaba esperando. Tarde o temprano tenía que llegar.

Jordicine ha dit...

Ya me contarás, CAMY. Otro beso para tí.

La veritat és que sí, XEXU. El llibre, de sanguinari, ho és, però l'he trobat molt interessant. És veritat, mai podem donar un "no" rotund a res. Clar que val la pena haver canviat al català. Estic contentíssim; i més encara després de rebre comentaris com el de l'"Anònim". Crec que li he deixat les coses força clares. Ja li he dit que el traductor és francament bo, però no crec que serveixi de res. Una abraçada.

Estem d'acord, LAURA UVE. Doncs 'Crim de Sang' està francament bé. Petons.

T'agradarà segur, RITS. Ja ens diràs. 'Le Havre' està millor, potser sí. Un petó.

A mi m'ha agradat molt, BCNdays. Ja ens diràs. Una abraçada i fins aviat.

Gràcies, MONTSE. Un petó.

Bona setmana també per a tu, ELFREELANG.

Pues coincidimos, MARCOS. Un abrazo.

Muy estimulante, RIPLEY. Una abraçada i fins aviat.

Una abraçada, KWEILAN.

Jordicine ha dit...

Jajaja. La de Koreeda todavía no la he visto. Un abrazo, BABEL.

Gracias por tu apoyo, BOMBERO. El traductor funciona a las mil maravillas. No sé quién es el que entra en cuestiones políticas. Un abrazote.

Crític de cine ha dit...

Acabo de veure la taquilla d'aquesta setmana passada i 'Intocable' està en tercer lloc després de 8 setmanes a cartellera!! Només superada per 'Los juegos del hambre' i 'Los vengadores'. És genial veure pel·lis franceses plantant cara a les majors de Hollywood. Li donarem una oportunitat a aquesta que comentes.

Jordicine ha dit...

Aviam si el cinema espanyol es posa les piles Albert. 'Las nieves del Kilimanjaro' està molt bé i 'Intocable' és la peli familiar perfecte. Una abraçada.

ricard ha dit...

Jo crec que ja fa temps que el cinema francès passa per un bon moment, només que ara connecta més amb una majoria d'espectadors; encara, però, resta allunyat de la seva millor etapa, la que va de finals dels cinquanta a mitjans dels setanta. Una abraçada.

P.S. Passa't pel meu bloc, quan puguis!

tetealca ha dit...

Un gran ejemplo tambien para nuestros políticos, metiendose ellos los primeros en la urna de los recortes.
Un abrazo jordi.

Sergi ha dit...

Ostres noi, quan vaig comentar el post no havia llegit cap comentari desfavorable sobre el canvi d'idioma, i creu-me que n'estava pendent... Suposo que sí que havia d'arribar un comentari així, però has dit les coses ben clares. A més, primer que tot, ets lliure de fer el que et plagui, només faltaria. Penso que ets prou proper com perquè se't preguntin les coses i contestis educadament que ha estat un canvi que t'ha fet gràcia fer, sense que ningú s'enfadi. M'agraden els comentaris de la gent que fa servir el traductor, perquè valoren el blog en sí, que és important. Ressenyes bé les pel·lícules i els llibres, i generes bon ambient en els comentaris, així que no costa res prémer un botó per traduir, com alguns fan. Per altra banda, m'agradaria que la gent notés que no obligues a ningú a comentar de cap manera concreta, es pot comentar en espanyol, naturalment! A més, a qui ho necessita els respons igualment en espanyol, no sé on és el problema. Lamento que t'hagis d'enfrontar amb aquestes coses...

Descubrepelis ha dit...

Tinc pendent "Martha Marcy...", tothom en parla tan i tan bé, l'hi he de fer un lloc i veure-la aviat, sobre "Los vengadores", bé... ja seria més estrany que la vengués, no soc donat al cinema de la Marvel, soc dels que prefereixen al Batman de Burton que al de Nolan, amb això t'ho dic tot...

Una abraçada ;)

Jordicine ha dit...

Estem d'acord, RICARD. Ara mateix passo pel teu blog; aquests dies he tingut una feinada de por! Una abraçada.

Igualito, TETEALCA. Un abrazo.

Ja l'esperava, XEXU. I gràcies per el teu suport! Saps què passa? Que quan arriba un comentari com aquest, que es desqüalifica sol, encara estic més content d'haver recuperat el català. I com dius, qui està realment interessat en el bloc, fa servir el traductor. N'hi ha molts d'altres a internet, cas contrari. Gràcies també per les teves paraules per la feina feta aquí. I cap problema pel comentari. La polèmica no em desagrada del tot. Una abraçada i fins aviat.

'Martha' t'agradarà segur. A mi els 'Batman' també m'agraden... i en Tim Burton és un dels meus directors preferits, tot i l''Alicia' que va fer... Una abraçada, DESCUBREPELIS.

Zinéfilas ha dit...

Jordi,
torne a aquesta resenya teua per a dir-te que he vist "Las nieves del kilimanjaro" i m´ha agradat molt,tant que li he dedicat una entrada al blog Zinefilas este cap de setmana que em tocava publicar.
Crec que com tu dius,a aquesta pel.lícula no se li pot demanar més:és reflexiva,compromesa i emotiva i a mi igual que a tu,també m´ha recordat a "Le Havre".
Bsts
Troyana