dilluns, de juny 18, 2012

'Men in black 3': Retorn al passat


Aquesta setmana volia veure 'Moonrise Kingdom', però no ha estat posible. DIVUIT pel·lícules als Ocine El Nord de Granollers i VUIT als cinemes Arinco i Kyton de Palamós... però no els ha passat pel cap programar aquesta comèdia de Wes Anderson, amb Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances McDormand, Tilda Swinton i Harvey Keitel entre els seus protagonistes. I després diuen que no anem al cinema...

Davant de la sequera d'aquesta setmana -ja tenim l'estiu a tocar dels dits- he optat per deixar escollir al meu fill, que ja tocava, i vam anar a veure 'Men in black 3', que ha arribat a les pantalles deu anys després de la segona part i quinze després de la primera. Està dirigida per Barry Sonnenfeld (com les anteriors) i està feta, únicament i exclusiva, per al lluiment de Will Smith que, per a mi, sempre serà el 'Príncep de Bel Air'. Treballa bé però, quan el veig, el cap se me'n en va directament cap aquesta sèrie dels 90. El paper de Tomy Lee Jones, que té 65 anys, és testimonial.

Amb Lee Jones força vell, i no sé si fins i tot desganat, el que se li ha ocurregut a Sonnenfeld és fer un petit salt endavant per anar-ne uns quants enrere, gràcies a un viatja de quaranta anys en el temps. Així el paper d'Agent K el pot interpretar Josh Brolin ('Valor de ley', 2010). I la veritat és que ho fa força bé. L'agent O del passat és Emma Thompson. Ara que si m'haig de quedar amb algú és amb el visionari Griffin (Michael Stuhlbarg) i amb la caracterització de Jemaine Clement, que fa de Boris The Animal, el dolent de la pel·lícula.

MILLOR QUE LA SEGONA PART

Com va dir el meu fill, que té onze anys, en sortir del cinema, "està bé per passar l'estona sense pensar massa". Doncs això. Molt millor que la segona i, més o menys, com la primera... amb una miqueta menys d'acció. L'argument? Doncs que en Boris s'escapa d'una presó d'alta seguretat que hi ha a la lluna i viatja al passat per impedir que l'Agent K li talli un braç i el detingui, que és el que va passar fa uns anys. L'Agent J (Smith) se n'assabenta i també fa un salt en el temps, fins als anys 60, per intentar protegir al seu company.

El millor de tot és el final, que dóna un tancament de classe, i molt emotiu, a la trilogia dels anomenats 'Homes de negre'. Per sort, o per desgràcia, no són els mateixos que fan tanta por a Mariano Rajoy i companyia.

'COME RAIN, COME SHINE'

Continua el 'I Festival Pirata de Cinema Asiàtic', organitzat per David Amorós (LOST HIGHWAY BLOG). Aquesta setmana he vist 'The front line' -que no m'ha agradat- i 'Come rain, come shine', dirigida per Lee Yoon-ki i interpretada per Hyun Bin i Su-jeong Lim en els papers principals. A ell el segueixo fa temps. Recordo haver-lo vist a 'The yellow sea' (2010), 'Aliento' (2007) i 'Time' (2006), les dues últimes de Kim Ki Duk.

Com diu la cultura popular, com a mínim la nostra, "val més que et deixin per berro que per tonto". Per què ho dic? Doncs perquè al protagonista la seva dona el deixa perquè, segons sembla, es porta massa bé amb ella. Tot sembla indicar que vol més acció i, després de pensar-s'ho molt, decideix que li donarà un altre. La pel·lícula ens mostra les que, suposadament, són les darreres hores de la parella junts. Ell es queda la casa on vivien plegats fins ara, d'on ella està recollint algunes de les seves pertinences.

A la dona li agradaria que el seu marit es prenés la situació amb ràbia. Potser d'aquesta manera, se sentiria menys culpable. Però la correcció que suposem que l'home sempre ha tingut amb la seva esposa continua fins i tot en aquesta difícil situació. Ell no l'esbronca, la mima i fins i tot cuina per a ella. És una situació irreal? La veritat és que no ho sé, però costa de creure que sigui tan pacífic i copmprensiu en un moment límit. Pel·licula interessant, lenta, i amb uns personatges una mica llunyans. Segur que pateixen molt, però no semblen transmetre-ho.

Aquesta setmana, el Festival ha escollit el títols següents: 'Zindagi Na Milegi Dobara' (Sólo se vive una vez), 'Bol', 'Hearat Shulayim' (Footnote), 'The green wave', 'Guilty of romance', 'Hara-kiri the death of samurai' i 'Night fishing'.

'LES PETJADES DELS HEROIS' (ARCADI ALIBÉS)

Aquesta setmana vull parlar de 'Les petjades dels herois', el segon llibre d'Arcadi Alibés, company de la redacció d'Esports de TV3. Està publicat per 'Ara Llibres' -igual que 'Córrer per ser feliç'- i té 212 pàgines. A mi m'ha agradat molt més que l'anterior, que potser anava més destinat a les persones que els agrada córrer a tota hora. Està molt ben documentat i escrit amb aquella gràcia personal que té el nostre Arcadi.

Podríem dir que el llibre té dues parts molt ben diferenciades: totes les maratons olímpiques i les seves anècdotes i les mateixes proves -menys la de Los Àngeles- fetes pel mateix Arcadi, que persegueix convertir-se en la primera persona del món en córrer totes les maratons de les ciutats olímpiques. Només n'hi falta una! En la part final fa una mica d'estadística i redacta una petita guia per facilitar la inscripció en les diferents maratons.

Els episodis que més m'han agradat, i no explicaré massa coses, que no se m'empipi l'autor, és amb la passió qie explica la victòria d'Abebe Bikila -descalç sobre les llambordes de Roma, l'any 196-, l'autoritat i tenacitat d'Emil Zapotek a Hèlsinki 1952 i l''aturada obligada' del desconegut atleta cubà Félix Carvajal, en el seu cas a Sant Louis 1904. Històries humanes, plenes d'emoció, que fan estimar una miqueta més la prova olímpica per excel·lència.

Felicitats per aquest bon llibre, Arcadi. Per quan el següent?

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

27 comentaris:

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Moonrise Kingdom és obligatòria. No te la pots perdre!!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Men in Black crec que queda a la meva categoria de "diumenge a la tarda a la tele" quan la facin. Però m'agrada com la classifica el teu fill, "sense pensar massa". De tant en tant va bé, una peli per no pensar...

El porquet ha dit...

L'Arcadi és un crack! Ja me'ls he trobat força vegades en diverses curses de Catalunya, a ell i al Xavi Bonastre, sobretot!

No és que jo faci moltes curses... però és que ells les fan totes!

ricard ha dit...

Dons jo ja he vist "Moonrise Kingdom" -elis elis!-, que potser també li hauria agradat al teu fill. L'he vista al cinema Atlàntida de Manresa, que compartex vestíbul amb un supermercat (sic) i té tres sales dedicades al cinema més o menys independent. Aviat la comentaré.

Fa uns dies vaig veure "Men in black 3", i comparteixo les valoracions de tu i del teu fill. Té, si més no, un gag brillant en l'aparició d'Andy Warhol.

Una abraçada.

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
em dona molta mandra "Men in black",no m´atrau,la veritat.La que sí m´ha paregut interessant ha segut la asiàtica..."Come rain,come shine".
Bsts

Sergi ha dit...

Caram, que ben ensenyat tens el teu fill! El comentari de tot un crític. Mira, aquesta sí que em faria gràcia veure-la, tinc bon record del les altres dues. Per passar l'estona, sí, però això dels homes de negre tira molt. A veure si m'hi animo, que ja seria hora! No és que digui molt de mi com a cinèfil, però també és cinema, oi?

CDS ha dit...

Arcadi es un tío que siempre me ha caído bien. Un abrazote.

Deric ha dit...

Si el teu fill d'11 anys va dir això, crec que m'esperaré a veure MIB3 a la tv.
Diumenge vaig veure Las chicas de la 6ª planta, l'has vist? La peli està psé, però el doblatge és terrible, una absurditat bàrbara! Però com no hi ha possibilitat de veure-la en vo...

Jordicine ha dit...

Caurà aquest cap de setmana, TU, JO I L'OTIS. Encara que hagi de fer parada i fonda! Un petó.

I tant que va bé. I sí, TU, JO I L'OTIS... es pot veure un diumenge a la tarda oper la tele. Un petó.

Totes, EL PORQUET. És una passada! Fins aviat.

Quina enveja, RICARD! ;) Cinema independent? Jo, habitualment, el veig online i en VO. És l'única manera... i em fa una ràbia... El gag del Warhol és brutal, com el final de la peli, que vaig trobar molt emotiu. Una abráçada.

'Come rine, come shine' és una pel·lícula curiosa. Si vols, i passes pel bloc de David Amorós, la pots veure online i en VO, TROYANA. Un petó.

I tant que tot és cinema, XEXU. Tot té el seu valor. I sí, el meu fill va pel bon camí, crec. Una abraçada i fins aviat.

Es muy simpático, BOMBERO. Un abrazote.

Tranquil·lament, DERIC. Això dels doblatges, a voltes, és horrorós. Aquesta no tenia previst veure-la? Me la recomanes? Una abraçada.

Deric ha dit...

Mira, podria haver estat molt bé perquè la idea de les dones que van emigrar a França per fer de minyones és molt bona i donava molt de si, però la desgracien amb una història d'amor que no s'aguanta per en lloc.
A més, des de quan els francesos parlen amb accent francès? T'imagines? Com la peli és francesa, el doblatge és el següent: quan parlen en francès, està doblat al castellà amb accent francès i quan parlen en castellà, ho fan sense accent. Horrible!!!! A més d'estúpid.
Crec que el doblatge d'aquesta peli és denunciable davant de l'ens que porti aquestes coses.

tetealca ha dit...

Ya veo a quien ha salido tu chico, ya tan joven y con buen criterio para valorar las peliculas.
Le aconsejaré a mi hijo de 13 años que siga su blog en el futuro, se lo pasará tan bien como yo con el tuyo.
Un abrazo.

rits ha dit...

El teu fill va per bon camí de crítiques! aviat compartireu espai al blog, hehehe!

No sé xq mai he estat dels homes de negre. No crec que les hagi vist senceres. I per alguna estranya raó, no em criden gens.

18 sales en un cinema a Granollers? carai!! és un megacinema!

Sandra Mantas ha dit...

A mi tampoc em va agradar "The front line" i de "Come rain, come shine" també tinc sensacions dispars, en part interessant, en part el risc la posta per camins difícils de gaudir. De "Men in black" doncs dir que no crec que la vegi. No recordo si vaig veure la segona, ja,ja. Una abraçada.

U-topia ha dit...

Tinc ganas de veure 'Moonrise Kingdom', a veure si la posen a la meva ciutat.

Men in Black... molt inteligent el comentari del teu fill.

I el llbre, no és lo meu, encara que vaig llegir "De qué hablo cuando hablo de correr" de H. Murakami i em va agradar força.

Ptnss

Manderly ha dit...

Películas tipo Men in black... es que no me mantienen en la butaca ni dos minutos. No puedo con este tipo de cine.
Saludos.

Mario Salazar ha dit...

Me salte men in black III, leí criticas que la desfavorecían, y peor que en inicio no me emocionaba, la dejo para la tv. Un abrazo.

Crític de cine ha dit...

Jo també crec que 'Men in black 3' és una pel·lícula, senzillament, entretinguda però que queda lluny de la qualitat de la primera.
Ah, i també estic tenint problemes per anar a veure 'Moonrise Kingdom'. Quantes còpies s'han estrenat? 3?
Una abraçada.

Jordicine ha dit...

Doncs gràcies per la crònica, DERIC. Després de llegirt-te ho tinc claríssim: passo! Una abraçada.

Me ha gustado tu comentario, TETEALCA. A ver por dónde me sale el chico. Dice que quiere ser cocinero! Y el tuyo? Un abrazo y hasta pronto. ;)

Ja m'agradaria, RITS! I si a més a més llegeix... No et perds res, amb els de negre. Crec que són menys perquè algunes comparteixen pel·lícula. Potser 12? Però sí, gran de veritat, d'aquests de polígon. Un petó.

Estem d'acord amb les pelis del Festival, DAVID AMORÓS. Aviam la setmaba que ve... No et perds res amb 'Men in black', t'ho asseguro. Una abraçada.

A mi aquesta setmana se'm torna a escapar, LAURA UVE. No la fan enlloc! Dilluns aniré a veure-la a Barcelona. És l'única manera. El meu fill comença a tocar-la! El llibre de Murakami el vaig llegir fa unes setmanes i tinc pendent de parlar-ne al bloc. Se m'acumula la feina. La setmana que ve toca 'Fago', de Carles Porta. I peli, no ho sé. Estic per parlar de 'The turin horse'. Un petó.

Bien hecho, MANDERLY. Un beso.

Sabio decisión, MARIO SALAZAR. Un abrazo.

Estem d'acord, ALBERT. Suposo que de 'Moonrise Kingdom' van fet ben poques còpies. I no ho entenc. Una abraçada.

Maijo Ginovart ha dit...

Hola, Jordi. Fa temps que no entro a un cinema, i és que les bones hores em fan mirar cap a un altre costat, però et segueixo amb totes les teves propostes per si hi ha quelcom que em diu: No te la deixis predre!
Ah! Estit llegint 1Q84 de Murakami. Una abraçada.

Jordicine ha dit...

'1Q84'en va agradar molt, MAIJO! Una abraçada i fins aviat.

Seo ha dit...

con MIB3 tengo una pelea, digamos que quiero verla y a la vez me da pereza, pero si es mejor que la segunda le daré una oportunidad,para una tarde de esas en las que no sé que hacer jejeje

un saludo

jomateixa ha dit...

Potser hauràs de venir a Lleida per veure-la... hehe
(espai Funatic, sala 1)

Anònim ha dit...

No vaig veure els dues primeres parts i no perdré el temps amb aquesta enèsima seqüela!
Tens molta raó amb la programació dels cinemes multisales, cada cop el comercialisme de les grans superfície va devorant els pocs espais de qualitat que queden!

Anònim ha dit...

Un petonet, Jordi :)

Jordicine ha dit...

Puedes ahorrarártela perfectamente, SEO. O verla en DVD. Un abrazo.

Doncs qui sap, JOMATEIXA. Jajaja. Aviam si cau aquesta setmana. Un petó.

Això de les multisales es lamentable, GLAMBOY69. I no busquis una peli en VO, perquè llavors ja estàs perdut. Una abraçada.

Un altre per a tuj, LO.

@ELBLOGDERIPLEY ha dit...

Bueno, tres películas y una carrera, madre mía, y un festival. En cuanto a "Come Rain, Come Shine", recuerdo perfectamente a la actriz, en Kim Ki-Duk, sí: Sin embargo, aunque a veces es aséptico, este director sí que logra transmitir emoción y calidez. Viene muchísimo cine oriental, y Cannes de hecho ha estado lleno de películas, aunque no haya habido este año un gran premio allí para ellos. Curioso siempre ver cualquier cosa (cine japonés aparte también claro), pero Korea y China dan muchas veces buenas sorpresas.

Un abraç, Jordi.

Jordicine ha dit...

Un abrazo RIPLEY, y gracias por pasarte por aquí. Fins aviat.