dimarts, de juny 02, 2020
La frontera (Don Winslow)
Amb Adán Barrera mort i la direcció dels Zetas decapitada (i mai millor dit), hi ha un gran buit de poder entre els narcotraficants mexicans. La lluita per dirigir el càrtel de Sinaloa és brutal, en tots els sentits. Don Winslow (Nova York, 1953) ho explica amb tot luxe de detalls a "La Frontera", que tanca la trilogia protagonitzada per Art Keller. Són 957 pàgines plenes de droga, assassinats, lluites i traïcions.
Una nova generació de traficants, coneguts com "Los Hijos", intenta arribar al poder, ara que Barrera ja no hi és. Són uns quants. En Ric (fill de Ricardo Núñez), en Rubén Ascención (fill del sanguinari Tito), els germans Esparza (amb l'Iván al capdavant), Damien Tapia... Tots ells han tingut una vida fàcil, amb molts diners, cotxes de luxe i dones guapes. Fins ara han estat mantinguts per les seves famílies, però ha arribat el moment de començar a guanyar-se les garrofes. I només ho saben fer d'una manera: delinquint. És el que han après a casa. I, igual que els seus pares, ho volen tot per ells, eliminant els competidors directes. Amb policies a sou. Amb mercenaris. I amb la connivència dels governs dels dos costats de la frontera. No hi ha un pam de net.
L'únic que intenta parar-los els peus és l'Art Keller, que ara dirigeix la DEA, l'agència federal del Departament de Justícia dels Estats Units que combat el contraban de droga. S'ha casat amb la Marisol, que s'ha traslladat amb ell a Washington. Fa un temps la van atacar els Zeta. La doctora va salvar-se se miracle. El policia, amb una llarga llista d'enemics, s'ha proposat intentar acabar amb el narcotràfic des de dins, inflintrant a uns quants policies fidels. I no sempre complint la llei. Tot val. Entre ells, Bobby Cirello -que aconsegueix arribar molt amunt- i Ernie Hidalgo, fill del policia que Rafael Caro i els seus col·laboradors més directes van torturar i matar per esbrinar el nom d'un confident que no existia. Keller se l'havia inventat. Li encantaria fer marxa enrere.
DROGA I POLÍTICA
John Deninson dirigeix el país des de Twitter i amenaça constantment als mexicans amb construir un mur per separar els dos països. I diu que no el pagarà ell. Retrat de Donald Trump en estat pur. Ell i el seu gendre tenen negocis obscurs, alguns finançats amb diners del narcotràfic. I Keller ho descobreix. Acaba d'obrir la capsa dels trons, amb conseqüències imprevisibles. Winslow em té meravellat. Ens presenta molts personatges, càrtels diferents, un munt d'escenaris, però és impossible perdre's. Quan ho creu convenient, fa una mica de marxa enrere i recorda el més important. Frases curtes, molt diàleg i emoció sense aturador. Molt fan d'en Billy Callan i de la Nora Hayden, que reapareixen en aquest tercer volum, i d'intenses històries personals, com les de la Jacqui i en Nico. Trobar un thriller per mantenir el nivell de "La Fontera" és pràcticament impossible.
"Cirello odia su trabajo.
Está harto de dorarles la píldora a traficantes de droga, de aceptar su dinero, de fingir que es tan sucio como ellos. Le ha pedido media docena de veces a Mullen que le asigne otra misión -la que sea, cualquier cosa-, pero el jefe dice que no.
-Estamos obteniendo resultados -le dijo-. No es momento de abandonar.
El problema, piensa Cirello -"y es un hecho, señora", como decía un persona de la tele-, es que soy demasiado bueno en lo mío".
"El poder del perro"
"El cártel"
Bona setmana a totes i a tots,
@Jordi_Sanuy
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada