dimecres, de juny 03, 2020

Mi traidor (Sorj Chalandon)


Sorj Chalandon (1952) és un dels periodistes que més ha escrit sobre el conflicte nord-irlandès. El cobria pel diari francès Libération. Va conèixer personalment a Denis Donaldson, voluntari de l'exèrcit republicà i membre del Sinn Féin, amb qui va arribar a tenir una bona relació. Ho explica a "Mi traidor", publicat per Alianza Editorial (225 pàgines). A "Retorn a Killybegs" va insistir en el tema, dos anys després.

En aquesta novel·la, Donaldson és Tyrone Meehan, que va sorprendre tothom quan es va descobrir que va trair la seva gent al llarg de 25 anys. Liderava el Sinn Féin i passava informació als britànics a la vegada, sense que ningú s'ho imaginés. La història l'explica l'Antoine, un jove lutier francès que viu a París i que s'enamora d'Irlanda des del primer dia que hi posa els peus. A Belfast, als anys 70, coneix en Jim O'Leary, amb qui forja una gran amistat. Amb ell i amb la seva dona, la Cathy. Al Mehan hi arriba a través d'ells. Queda corprès per la lluita entre catòlics i protestants, entre republicans i unionistes, i decideix implicar-s'hi. El líder del partit polític irlandès es converteix en el seu segon pare. Ho fan tot junts.

Chalandon passa de puntetes per les escenes de guerrilla urbana i per les tortures i se centra una mica més, però tampoc massa, en les vagues de fam, amb la de Bobby Sands al capdavant. L'Antoine es pregunta com pot ser que en Meehan els hagi traït i es planteja si hi havia alguna cosa real en la profunda amistat que els unia. L'havia utilitzat? Tots els activistes que van dormir a casa seva, quan van viatjar a París, van acabar detinguts. I només ell i en Meehan ho sabien. El llibre, traduït al castellà per Alicia Martorell, inclou fragments de l'interrogatori de l'IRA al líder del Sinn Féin el 20 de desembre de 2006, en el qual no aclareix que el va portar a trair-los al llarg de tant temps. Meehan (alter ego de Donaldson) va ser assassinat a la cabanya del seu pare, l'any 2006.

"Esperé a Navidad para viajar a Belfast. Antes no pude. El IRA soltó a Tyrone el 21 de diciembre de 2006. Se marchó solo a Dublín, Su familia estaba sin noticias. Sheila y Jack esperaban una señal suya. Llamé por teléfono. El hijo me dijo que me recibirían encantados. Que podía ir por Navidad, que iríamos juntos a la misa del gallo y comeríamos juntos. Llegué el 24 de diciembre. Nadie vino a buscarme al aeropuerto. Hacía más frío que en mis entrañas. Tomé el autobús que lleva al hotel Europa y un taxi negro hasta el depósito cdce Castle Street. Era de noche".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: