dimarts, d’octubre 27, 2020

El bosque de los cuatro vientos (María Oruña)


Ser dona a Galícia, l’any 1830, era molt complicat, encara més si volies plantar cara a les convencions de l’època. Tocava cosir, brodar, cuidar als pares i germans, casar-se com més aviat millor... i poques coses més. De la casa s’encarregaven les criades. A la Marina, avançada al seu temps, li interessa la medicina i la botànica. Molt. Voldria ser metge, com el seu estimat pare, però per la seva condició de dona no la deixen estudiar. Ha d’anar arreplegant informació d’aquí i d’allà, sense estridències. I escriure-ho per a la posteritat.

La Marina és una de les grans protagonistes d’”El bosque de los cuatro vientos”, de María Oruña (Vigo, 1976). El llibre està publicat per l’editorial Destino i té 415 pàgines. La noia arriba al monestir de Santo Estevo, a Ourense, amb el seu pare, el Dr. Mateo Vallejo, i la criada de la família, la Beatriz. Fins ara vivien tots junts a Valladolid. Al seu pare l’han contractat per ser el metge de l'abadia, dirigida pel seu germà. Fa molt temps que no es veien. Des de Santo Estevo viuran la caiguda de l’església i de l’antic règim i també l’arribada del còlera, sense poder-hi fer massa cosa. Des d’un primer moment, els nouvinguts tindran problemes amb els Maceda, pare i fill, alcalde i oficial del rei. Es pensen que el poble és seu! Altres personatges amb pes són Fray Modesto, l’apotecari de Santo Estevo, i Franquilla, un noi que l’ajuda i que vol ser farmacèutic.

En l’actualitat, Jon Bécquer, antropòleg i professor de la universitat de Madrid arriba a Santo Estevo seguint la llegenda dels nou anells de nou bisbes que havien arribat al monestir, als segles X i XI, escapant de les incursions musulmanes. Es deia que tenien poders curatius i, oficialment, fa temps que estan desapareguts. Bécquer és un dels socis de Samotracia, una agència que intenta localitzar peces d’art històriques, perdudes o robades. Només arribar es troba amb un home mort amb un hàbit benedictí del segle XIX, amb qui tot just havia parlat el dia abans. Té res a veure amb el cas? Mort casual? Assassinat? Sigui com sigui, Bécquer s’obsessiona amb descobrir on són els anells. La investigació està en mans del sergent de la guàrdia civil Xocas Taobada.

“El bosque de los cuatro vientos” és un llibre ben estructurat, ple de fosques llegendes, amb rigor històric i molt documentat. Oruña coneix perfectament Santo Estevo. Hi va anar per primer cop l’any 1996, quan ella en tenia vint. Descriu el monestir i les seves rodalies de manera detallada, convertint aquells bonics paisatges en un personatge més. Amb una força inusual. Tot està escrit amb un estil dinàmic i visual. És fàcil imaginar-se una futura pel·lícula. Novel·la negra ambientada, en part, al segle dinou, en part en l'actualitat. L’autora gallega torna a enganxar al lector, com la ja ver amb la trilogia que va començar amb “Puerto escondido”. Per cert, María, mentre buscaves informació vas trobar els anells?

“Para Marina no siempre resultaba fácil esquivar al joven oficial. Ella rechazaba los paseos argumentando las incipientes lluvias del otoño o, sencillamente, la necesidad de atender sus ocupaciones; pero él excusaba visitas a su padre por dolores de cabeza, por mera cortesía o por consultas amables sobre las más variadas y vacuas cuestiones. Se vio obligada a salir con él en otro par de ocasiones, salvada por la compañía de Beatriz. Un día lo hizo sorteando sequeiros y saludando a los campesinos hasta llegar a un magosto popular, cortesía del monacato; otro, montando a caballo hasta Nogueira para que él le mostrase el pazo familiar”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: