La Valerie torna a casa amb una identitat falsa, per trobar respostes a les preguntes que li volten per cap des de fa molts anys. La mare és morta i no sap qui és el seu pare. L'únic familiar viu és el seu avi, que regenta una llibreria. En Vincent Dupont, sorrut i amb cara de pocs amics, l'accepta com a ajudanta i comencen a teixir una bona relació. Ella no vol dir-li qui és fins que sàpiga de quin pal va. Ni a l'avi ni a Madame Joubert, la veïna florista que va ser la millor amiga de la seva mare. Juntes les van passar de tots colors. Ja arribarà el moment de sincerar-se amb ells. L'apartament, a sobre de la botiga, és el mateix on va néixer i li venen molts records al cap. La gran pregunta és si en Vicent l'estima i per què no ha mantingut contacte amb ella des que va marxar.
"El secreto de la librera de París"és una novel·la sobre els fills de la guerra. Entre altres coses, ens parla de la humiliació de les dones que, directament o indirecte, van tenir lligams amb els nazis. Obligades o voluntàriament. Van ser vilipendiades igualment. Elles i els seus descendents, si eren fruit de la relació amb un dels soldats invasors. En aquesta història, hi ha nazis dolents -la majoria-, i algun de menys dolent. Homes que, quan es van adonar del mal que provocaven, ja no van podien fer marxar enrere. Graham aconsegueix commoure al lector, perquè tant la Valerie com en Vincent són dos personatges atractius i amb moltes capes. El moment àlgid és quan es descobreix el secret, ocult des de la primera pàgina. El llibre és àgil i està escrit amb un estil visual i fàcil de llegir.
"Valerie estaba cansada. Era como si el peso de las últimas semanas le hubiera caído encima de golpe. Le parecía que el colchón de su exigua cama de hierro tuviera sacacorchos en vez de muelles y que cada uno de ellos sabía como vengarse de su cuerpo. De nada le servía cambiar de posición continuamente. Era incapaz de recordar cúando había podido dormir una noche entera de un tirón. Por si fuera poco, los ronquidos de Dupont resonaban a través de las paredes del minúsculo apartamento y la tenían en vela casi todas las noches acompañando sus pensamientos. Sacar la guerra a colación había conseguido que el estado de ánimo de Dupont fuera aún más agrio que de costumbre".
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada