dijous, de febrer 18, 2016

Quan votar només era una utopia


Sóc fan de Carey Mulligan des que vaig veure “An Education” (2009). No em perdo cap de les seves pel·lícules! A “Sufragistas”, de Sarah Gavron, torna a estar espectacular. Interpreta a la Mud, que ho va arriscar tot per reivindicar la dignitat de les dones. El moviment sufragista va néixer a Anglaterra abans de la Primera Guerra Mundial. Cap o pocs homes les entenien, ni els seus marits.

Gavron dóna a la història un to sincer i emocionant, amb moltíssima sensibilitat. Costa d’entendre que a les dones no se’ls permetés votar i, que, en l’actualitat, encara hi hagi països que no reconeguin aquest dret tan bàsic. La pel·lícula, que retrata un moment històric molt convuls, convida a reflexionar. La Mud està casada, té un fill petit i treballa, semiesclavitzada, en una espècie de bugaderia industrial. Podríem dir que va néixer allà i que s’hi deixarà la vida, si res no canvia. Fins que un dia s’uneix a les sufragistes i comença a lluitar per aconseguir la igualtat. Ni la societat, en general; ni el seu marit ni el seu cap ni moltes de les seves companyes, més en particular, li posaran les coses fàcils.

En el repartiment també hi destaquen Helena Bonham Carter i Meryl Streep, que donen vida a dues de les líders de les sufragistes. El paper de la Streep és més aviat curtet. Ben Wishaw fa de marit de la Mud. És un home cruel, capaç d’impedir a la seva dona que vegi al seu fill només perquè protesta i el posa a ell en un compromís. No fa massa el vaig veure a “Langosta”. Brendan Gleeson (“Calvary”, 2014) és el policia encarregat d’acabar amb la revolta de les dones. Ell fa la seva feina, però diria que les entén millor que ningú. Un personatge amb bon fons, que evoluciona a mida que avança la pel·lícula.

"MUSTANG"

“Mustang”, coproducció entre França, Turquia i Alemanya, opta a l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, junt amb “El hijo de Saúl” (Hongria), “El abrazo de la serpiente” (Colòmbia), “A War” (Dinamarca) i “Theeb” (Jordània). Les apostes es decanten per l'hongaresa, que encara no he vist. La veritat és que aquesta està francament bé.

L’acció té lloc en un petit poble al nord de Turquia. Allà, cinc germanes òrfenes, d’entre 12 i 16 anys, viuen amb la seva àvia i amb un tiet. El sol fet de jugar amb uns nois dins del mar, a la sortida de l'escola, les converteix en víctimes quasi per la resta de les seves vides. Una veïna es queixa a l’àvia que són massa “fresques”, tot i que es banyaven vestides, i la família comença a tractar-les com si fossin prostitutes. Les tanquen a casa, que protegeixen amb reixes, i pràcticament no els deixen fer res. Viuen com dones grans i no com les nenes que són. Això sí, quan abans les casin... millor!

El més destacat d’aquesta pel·lícula de denúncia és la interpretació de les cinc nenes, senzillament brutal. Totes elles estan fantàstiques. Té molt mèrit perquè només una, Elit Iscan, havia treballat abans en el món del cinema. Les altres quatre, Ilayda Akdogan, Doga Zeynep Doguslu, Günes Sensoy i Tugba Sunguroglu, debuten. I de quina manera! Tenen un gran futur cinematogràfic. Estaria bé que la veiessin els nostres adolescents, per saber de la llibertat que tenen per fer moltes coses; una llibertat que sempre troben curta i que quasi mai valoren.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

3 comentaris:

rits ha dit...

L'estrena d'aquesta pel·lícula va coincidir amb l'affair Bescana al Congrés dels Diputats. I als qui vam criticar aquell acte, se'ns va tatxar de poc feministes, que què hauria estat sense les sufragistes, que a elles tampoc se les entenia.

Va ser casualitat? Segur. Però penso que eren moments diferents. La feina que van fer aquestes dones va ser brutal. Els hem de donar les gràcies.

Però ara les coses són ben diferents, i no ens hem de quedar només en la superfície del problema.

La tinc apuntada. A mi tb m'encanta la Carey. Fascina la pantalla.

TRoyaNa ha dit...

Jordicine,
Sufragistas em va pareixer una peli necesaria,especialment per a prendre conciencia de tot el que d´alguna manera les dones hem d´agrair a les generacions anteriors que lluitaren com les sufragistes,per aconseguir els drets que hui tenim.

La intervenció del Streep em va pareixer massa curta i la interpretació més destable en la meua opinió va ser la de Carey Mulligan,que cada vegada m´agrada més.

Per altra banda,Mustang em pareix una peli fantàstica,no només per les interpretacions sino a més,pel que té de alegat en pro de la llibertat individual de les dones i la necesitat de que a molts païssos siga escoltada la seua veu.

Un abraç

Et deixe el link de l´entrada que acabe de fer de Mustang,per si et vols passar:
http://www.historias-troyanas.blogspot.com.es/2016/02/mustang.html

Jordicine ha dit...

Fascina molt, RITS. I sí, amb el pas del temps tot és més fàcil d'analitzar.

Estem d'acord en tot, TROYANA. Gran Carey Mulligan. Poc paper per Meryl Streep i Mustang, fantàstica. Ara passo. Abraçada.