L’autor col·loca l’acció a començament del segle XVIII, a la frontera entre Prússia i Polònia. Allà hi ha un intercanvi d’identitats entre dues persones molt diferents. La desesperació és l’única cosa que els uneix. L’un és en Christian von Torbefeld, cavaller desertor de l’exèrcit de Carles XII de Suècia. Desertor per un malentès. L’altre és un lladre de camins conegut amb el nom de Rampinyagallines. Entenen que, canviant d’identitat, millorarà la seva sort. En un món devastat i fosc, al final el destí els tornarà a posar cara a cara. En el camí, el lladre passarà uns quants anys ben bons. Enganyarà tothom, fins i tot a la promesa del cavaller, la Maria Agneta. Feia molt temps que no veia von Torbefeld i, tot i que té dubtes, acaba acceptant l'impostor. El lladre passa de la pobresa absoluta a convertir-se en el senyor d’una bona hisenda.
L’únic que necessita el Rampinyagallines és que ningú el descobreixi. El seu gran enemic és el baró Malefici, amb qui s’ha barallat un munt de cops; sobretot quan assaltava esglésies per robar or i plata. Sap que si l’enxampa, el portarà directament a la forja del bisbe, on els homes treballen i treballen fins a caure morts. És l’infern a la terra. En aquest llibre, Perutz fa una crítica ferotge a l’església. Hi ha qui defineix el seu estil com a “realisme màgic”, abans que fins i tot s’inventés. Curiós, com a mínim. El que sí que és veritat és que es llegeix francament bé, pràcticament d’una tirada. Forma part de la col·lecció “El cercle de Viena”. Molt recomanable.
“Quan el baró Malefici, al capdavant de la seva avantguarda, cavalcava pel bosc poc espès, va veure, en la pàl.lida llum del matí, que els bandolers que ell anava a capturar avançaven cap a ell en un grup serrat pel camí del bosc que portava a la guillaria. I va pensar que, tot i que alguns portaven mosquets, estaven decidits i disposats a rendir-se a la seva gràcia i a la seva desgràcia, ja que no sospitava que haguessin recuperat el coratge. Per això esperonava el seu cavall bai a l’atac, quan va sentir una veu que venia de les altures: Atureu-vos! Ni un pas més! Seria pitjor!”
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada