El missatge de Pandora (Javier Sierra)

Potser els humans hauríem de començar a entendre que no som el centre de l’Univers; i que hi ha vida més enllà de la Terra. A més a més, tot està connectat. Sobre aquesta premissa, i aprofitant la terrible pandèmia del Coronavirus, Javier Sierra (Terol, 1971) ha escrit “El missatge de Pandora”. La traducció al català és de Mercè Ubach i Núria García Caldés. Està publicat per Columna Edicions i té 183 pàgines.

Una de les teories que posa sobre la taula Sierra és que la Covid-19 podria procedir d’un meteorit que va caure no gaire lluny de Wuhan, a la Xina, el mes d’octubre passat. Una teoria que defensa el matemàtic, astrònom i astrobiòleg Chandra Wickramsinghe, nascut a Sri Lanka fa 81 anys. Ningú li ha fet massa cas. Com diu el subtítol del llibre, ‘Quan cau un dogma, neix un nou món’. L’autor ens anima a no donar per bones les veritats establertes. S’han d’analitzar les coses, amb obertura de mires i, llavors sí, intentar formar-se una idea clara; això sobre qualsevol tema. “El missatge de Pandora”, escrit en circumstàncies excepcionals, ens diu que els antics mites potser amaguen la clau per comprendre l’origen de la vida, les malalties i fins i tot el nostre futur. I en posa uns quants exemples, com la pluja vermella de Kerala, l’any 2001.

El llibre és la carta que rep l’Arys quan compleix divuit anys. Li envia la seva tieta des d’Atenes. Entre altres coses, li parla del viatge que totes dues van fer al sud d’Europa. Llavors no va poder contestar-li preguntes que ara sí que està disposada a respondre. Tieta i neboda van passar per Verges (on es troben casualment amb la Dansa de la Mort), per Ultramort i per Empúries. Totes dues queden corpreses, fins que una àvia els explica el significat de tot el que han vist. Sierra aprofita per parlar-nos del mite de Pandora, que es va casar amb Epimeteu, germà de Prometeu. Com a regal de noces, Zeus li va entregar una caixa que no havia d’obrir sota cap concepte. Dins hi havia tancades totes les malalties del món. La vida sempre ha estat lligada a la mort. És impossible imaginar-se l’una sense l’altra. Estem davant d’una faula que ens ajuda a expandir el nostre punt de vista sobre temes cabdals.

"T’has fixat alguna vegada, Arys, que els déus més antics de la humanitat són tot criatures mig humanes, mig animals? Saps per què? Després del que t’he explicat, no creus que es podria deure al fet que les religions es van sofistificar just després que l’home aconseguís domesticar els animals?
Ja ho sé, ja ho sé. Quasi puc sentir-te protestar.
Et deu haver vingut al cap aquella primavera que vam passar, no fa gaire recorrent els principals santuaris rupestres d’Espanya i França, oi? Va ser un viatge molt especial".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy