La mare que em va parir! (Ninamarina)

La Margherita és l'alter ego de la Ninamarina que, a la vegada, és el pseudònim de la Marina Ferrer (Palamós,1973). Ella firma "La mare que em va parir!", llibre publicat per Letrame Grup Editorial. Ja està treballant en la continuació. Contundència és la primera paraula que em ve al cap quan començo aquest comentari. A l'hora d'explicar les seves vivències; i també en la manera de fer les coses. No li tremola el pols.
 

La nostra protagonista és jove, té molt de caràcter i viu en una família aparentment 'normal'. Odia profundament a la seva mare, que va internar-la en un col·legi, igual que als altres dos fills. Ella, mentrestant, es trasllada a París, estudia tècniques de maquillatge i gaudeix del glamur. La Margherita s'enamora d'un cantautor d'èxit, queda embarassada i, com a conseqüència, s'emancipa. Però ni així pot alliberar-se de la seva mare, que sempre vol controlar-ho tot, encara que, de vegades, sigui des de la llunyania. Se'ns presenta com una manipuladora en tota regla. La nena neix i, segons explica l'autora, li pren la joventut i la parella, amb qui acaba fracassant. Més alcohol que amor, per part d'ell, per fer-ne un resum ràpid.

Però la Margherita és lluitadora i, amb empenta i humor, acaba podent amb tot. Sempre endavant, comenta. Ens parla de feines de nit -perilloses per a una noia de la seva edat i amb una criatura petita-, de rotllos fugissers, de relacions altament tòxiques (de parella i d'amistat) i també de l'amor de la seva vida, que arriba quan menys s'ho espera. Un segon fill, a qui estima amb bogeria, els possibles problemes psicològics de la nena, la seva fugida cap a Andorra -amb el suport de l'àvia- i una malaltia incurable acaben de configurar aquesta història intensa i sense aturador. És un llibre ben escrit, amb ritme i que sembla voler dir-nos que cal viure el moment, sense fer-nos massa preguntes ni donar explicacions. Apuntat queda.

"Ser mare no és fàcil, ho sé, i menys ser mare d'una personeta amb possibles problemes mentals. Compte, en aquest cas, quan dic problemes mentals em refereixo a possibles traumes que pot deixar una infància com la que ha tingut ella... Ens equivoquem quan ens guardem les coses a dintre per no fer mal als altres; quan deixem que ens tractin com a coses; quan som moneda de canvi... i ella crec que ho ha vist tard, això. He sentit a dir que la infància és l'etapa on un va definint la seva salut mental. És important que ningú et pugui convèncer del molt dolenta o boja que pot estar la teva mare o el teu pare. Els teus pares són el teu tot i, si cal, tu ja decidiràs qui vols o no vols a la teva vida en un futur...".

@Jordi_Sanuy