L'autor encapçala alguns capítols fent-nos arribar alguna frase textual del seu familiar, com, per exemple, "No pensar res. Només sobreviure un dia més". Són frases que deixen constància del seu neguit. De manera periòdica, les enviava per carta cap a casa seva, a Terrassa. Per explicar-nos les peripècies d'en Josep, en Xavi fa servir un estil molt periodístic, amb frases curtes i concises, sense cap mena d'ornaments. És àgil i directe, amb molt de ritme. D'aquesta manera, aconsegueix que el lector pugui posar-se ràpidament en la pell de l'avi i visqui les seves experiències de ben a prop. Com tants altres republicans, va haver de suportar una guerra duríssima i una postguerra encara pitjor. No s'acabava mai. Per tornar a casa, havia d'aprendre a esquivar les bales, com resa el títol del llibre.
L'amistat té molt de pes en aquesta història plena d'horror i de vivències esfereïdores. Tenir algú al costat en qui confiar quan t'estàs jugant la vida és primordial. El personatge d'en Comes, que es converteix en l'ombra d'en Josep, és adorable. Riuen i ploren plegats. A cor que vols. I són inseparables. El compromís amb l'amor també pesa molt en la novel·la. En el moment de marxar de casa, el nostre protagonista no tenia xicota, però ja li agradava la Maria, que amb el pas dels anys s'acabaria convertint en la seva dona. Quan pot li escriu, això sí, amb totes les precaucions del món i molt d'afecte. Al final, l'amor acaba creixent en la distància. També hi ha una interessant reflexió sobre l'absurditat de la guerra. Els soldats dels dos bàndols s'acaben matant sense ni tan sols conèixer-se. L'únic que fa és complir ordres inútils.
"Van arribar al Pertús que faltaven pocs minuts per a la una del migdia. Tots els passatgers, els pocs que hi havia, havien de passar per una petita garita on una parella de guàrdies civils es miraven la documentació sense pressa. Quan va ser el seu torn, els va mostrar el visat que li havien expedit al Consolat Espanyol de Perpinyà i el timbre que li havien posat, en què deia que a Figueres s’havia de presentar a la Jefatura de Frontera. Els civils van quedar conformes. No els va passar pel cap que aquell home d’ulls blaus i gairebé calb que els mirava des del seu metre noranta i amb cara de bona persona no tenia cap intenció de presentar-se enlloc".
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada