Un futur no tan llunyà
1985 / Director: Terry Gilliam / Ciència Ficció / 131 minuts / Jonathan Pryce, Robert De Niro, Michael Palin, Kim Greist, Katherine Helmond, Ian Holm, Bob Hoskins / En un estrany i depriment univers futurista on regnen les màquines, una mosca cau dins d'un rudimentari ordinador y canvia la primera lletra del cognom del 'guerriller' Harry Tuttle (tècnic en calefaccions) pel del tranquil pare de família Harry Buttle, que és detingut i assassinat per error. El buròcrata Sam Lowry és l'encarregat de donar un xec a la família del mort. Paral·lelament, coneix la dona dels seus somnis i, mentre la persegueix, es converteix en còmplice de Harry Tuttle.
Pel·lícula completament surrealista, tot i que aquest depriment univers futurista ja no és tan llunyà per a nosaltres; i més tenint en compte que 'Brazil' es va estrenar fa 21 anys. Podríem dir que la cinta és, en alguns aspectes, premonitòria. Terry Gilliam fa una crítica brutal de l'estat, de la burocràcia, dels monopolis, dels automatismes, del menjar del futur i fins i tot de la cirurgia estètica. Carrega contra tot allò que deixa a l'home en un segon pla, sense poder de decisió. És imperdonable que la paperassa sigui més important que els mateixos drets de la població!
Jonathan Pryce fa el paper d''àngel salvador'. De dia pretén ajudar tothom qui pot des del seu petit càrrec de petit oficinista, des d'on intenta trencar amb la pesada burocràcia que l'envolta. De nit, somnia amb un món molt més perfecte, on coincideix amb la rossa dels seus somnis, una guapíssima Kim Greist. Reforçat amb unes ales mecàniques immenses, el personatge de Pryce lluita contra la injustícia i contra totes les coses que, a voltes, l'ofeguen de dia. Això sí, mentre intenta localitzar l'amor de la seva vida.
Grans papers secundaris de Robert de Niro i Bob Hoskins, personatges antagònics entre ells. De Niro representa l''artista', el tècnic en calefaccions capaç d'arreglar una avaria en cinc minuts, sense fer soroll ni necessitat de grans eines. Hoskins és el clar exemple de la burocràcia: li fan falta vint papers per poder fer una reparació i, a més, necessita més mitjans i més temps. El petit tècnic davant del funcionari del monopoli que s'ho menja tot.
(La resta del comentari pot explicar parts de la pel·lícula)
L'escena inicial en què una simple mosca provoca el canvi d'identitat d'una persona és espectacular, igual que la detenció de Harry Buttle. L'interrogatori final també és molt espectacular, arribant a la paranoia. Pel·lícula que ronda la bogeria, tot i que és força recomanable. Han passat 21 anys, però s'aguanta molt bé. A nivell estètic no tant, però l'argument és molt actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada