diumenge, de desembre 17, 2006

Coses: Som el què ens falta?


Som allò que ens falta? Jo diria que sí. És habitual que tothom vulgui alguna cosa que no té: una feina millor, una casa més gran, un cotxe més potent, més temps lliure, una dona o un home que potser, inicialment, semblen inaccessibles; qualsevol cosa que pugui acabar transformant-se en un repte. És allò tan antic que dins del blanc sempre hi ha el negre i a l'inrevés; o el què és el mateix, el yin i el yang. I és que no hi ha rics sense pobres, ràpids sense lents, el Barça sense el Madrid o el sol sense la lluna. Estareu d'acord que l'absència d'uns treu protagonisme als altres. Són antagònics entre ells, però sempre necessaris. Què vull dir amb això? Doncs que en aquesta vida és important tenir reptes. No ha de ser obligatòriament un repte material, que quedi clar, perquè també podem desitjar ser millors persones, estar més tranquils o viure sense pressa, per citar tres exemples. Diuen que la rutina és necessària, és veritat, però segons per quines coses. Una vida rutinària, sense objectius, sense il·lusió, et pot acabar portant a la misèria.

Som allò que ens falta? Jo diria que sí. A banda dels plaers materials, que agraden a tothom (i qui digui que no menteix), crec que el més important és estar bé amb un mateix. És impossible ajudar als altres, fer-los costat, si abans no saps qui ets ni cap on vas. Així de senzill i de complicat. Quí sóc? Què m'agrada? Són dues preguntes aparentment senzilles però que, a voltes, no són gens fàcil de contestar. Per fer-ho i, a més encertar, és important gaudir d'un espai personal, d'una estona diària per poder reflexionar i trobar respostes. Un temps dedicat a un mateix, on et puguis abstreure del món que t'envolta, tot i que aconseguir-ho del tot és pràcticament impossible. Una opció interessant és el ioga, una disciplina oriental que cada cop té més adeptes. T'ajuda físicament, movent els ossos i els muscles que estan afectats per la vida sedentària, i t'ensenya a respirar, una de les claus de la vida sana i tranquil·la. Tothom respira, és veritat, però quan se'ns altera la respiració arriben els problemes. Per aquest motiu, crec que és necessari trobar els mecanismes per controlar-la. El ioga t'ho ensenya, diuen que com el taichi i altres arts marcials. Això sí, has de trobar una bona escola, perquè actualment proliferen com els bolets i n'hi ha d'excel·lents, de bones i de no tan bones.

Som allò que ens falta? Jo diria que sí. Ens mou allò que no tenim, materialment i espiritual. El dia a dia necessita reptes, fer coses que t'agradin, intentar que els dilluns i els dimarts siguin diferents, que la nit no s'assembli al dia, que l'estiu i l'hivern no tinguin res a veure. Sembla una tonteria, ja ho sé, però jo estic començant a descobrir-ho. La cultura popular ens diu que mai és tard per canviar o que rectificar és de savis i crec que és veritat. Necessitem objectius i, poc a poc, anar renovant-los perquè, quan s'aconsegueixen, perden certa importància. Allò que tens comença a perdre valor i ja vols una altra cosa.

Som allò que ens falta? Sí, n’estic convençut. No cal parlar-ne més.

Cap comentari: