dissabte, de desembre 09, 2006

Comentari 'United 93'. Nota. 7'5


L'11-S des del punt de vista dels controladors

2006 / Estats Units/ Director: Paul Greengrass / Drama basat en fets reals / 90 minuts / J. J. Johnson, Gary Commock, Polly Adams, Opal Alladin / L'11 de setembre de 2001 cuatre avions van ser segrestats. Tres van aconseguir el seu propòsit, xocar contra les 'Torres Bessones' i molt a prop del 'Pentàgon'. El quart, l''United 93', es va estavellar lluny del seu objectiu després de l'enfrontament entre els terroristes i un grup de passatgers a la cabina de l'avió. La pel·lícula està feta amb l'ajut dels familiars dels morts, perquè no hi va haver supervivents. Els contoladors i els militars van intentar resoldre sense èxit una crisi que mai no havien imaginat.

No està interpretada per actors coneguts, no té escenes d'acció espectaculars, però és molt bona. Un vint per cent de l'acció es desenvolupa dins de l''United 93' i l'altre vuitanta als centres de control de tot un seguit d'aeroports americans, plens de pantalles i de persones corrent d'un lloc a un altre. La pel·lícula no es fa gens pesada, tot el contrari. És l'altre punt de vista de l'11-S, en aquest cas des dels mateixos controls, les ràdios dels avions i les imatges de la CNN. 'Necesito informació'. És la frase que més es repeteix al llarg de la cinta, espectacular en tots els sentits.

És una pel·lícula molt valenta, allunyada de l'habitual patriotisme dels americans. Per si fos poc, deixa molt clar que els controladors i els militars no van estar a l'alçada de les circumstàncies. Van trigar massa a reaccionar, sobretot els militars, tot i que suposo que aturar una catàstrofe d'aquesta mena no ha de ser gens fàcil. De fet, l'exèrcit no aconseguia permís per enlairar-se i, quan va poder, ho va fer amb dos avions de pràctiques (sense armament) i va sortir en direcció contrària. El seu pla era xocar contra els avions segrestats, després que els pilots saltessin en paracaigudes. Genial! Quan George Bush va donar permís per fer caure l''United 93', els avions militars encara estaven a cent milles i l'avió comercial en qüestió ja havia caigut a terra. Tard i malament.

Genial la interpretació dels quatre terroristes i dels passatgers que, tot i les adversitats, no es rendeixen mai. Veuen que no tenen cap sortida i intenten salvar-se ells mateixos. Abans truquen a les seves families per acomiadar-se. Saben que estan a punt de morir. El document és brutal. Crec que la pel·lícula és un merescut homenatge a les víctimes. El caos va poder amb tothom, als controls i als avions.

Cap comentari: