dijous, de febrer 15, 2007

Coses: Et sents aludida?


La vida t'ha donat una segona oportunitat. No la desaprofitis; fes-me cas. Hi ha qui no té aquesta sort, aquest gran regal dels astres. Hi ha moltes persones que, després de la primera decepció amorosa, s'enfonsen per sempre. Persones que viuen eternament submergides en els records, sense saber passar pàgina, sense donar corda al seu rellotge vital. Viuen ancorades en el passat; perquè no han tornat a trobar ningú interessant per compartir la seva vida, les seves il·lusions, els seus projectes. Ni han trobat ningú ni tampoc les han trobat a elles. I és que molts cops, si estàs obsessionat a buscar, no trobes. Pot ser que la solució t'hagi passat pel davant del nas, però estaves tan cec, que ni la vas veure.
 
Qui té la oportunitat de reescriure la seva vida ho ha de fer mirant endavant i donant les gràcies. És bo pensar que sempre podia haver estat pitjor. No es tracta de conformisme; que quedi clar. Es tracta d'obrir-se al nou món amb optimisme, amb esperança, amb la il·lusió de ser i trobar-se cada dia una mica millor. Sempre s'ha dit que els grans objectius no s'aconsegueixen en un dia; cal treballar-los amb tenacitat i, sobretot, amb convenciment. No hi ha una altra opció.
 
Tu ets del grup de les que han tingut sort; no podia ser d'una altra manera. T'ho mereixes. Ara has d'aprendre a viure sense patiment, amb normalitat; traient el fre de mà d'una vegada per totes. Per tu i pels que t'envolten. Només es viu un cop i, encara que sembli un tòpic, al final passa el que ha de passar. Patir no soluciona res; tot al contrari. Es genera energia negativa constantment i, en comptes de millorar, empitjores. Hi ha mil maneres de sortir endavant, de redirigir la teva vida en positiu. Esports diversos, cinema, lectura, excursions; hi ha moltes coses que et poden ajudar a remuntar, a retrobar-te amb la normalitat perduda.
 
Tenir algú que t'estimi al teu costat és definitiu. I no em refereixo a la família, que sempre hi és, passi el que passi. Em refereixo a la persona amb qui ha de compartir la vida amb tu, que pateix quan tu pateixes, que t'aniria a buscar a la lluna si li ho demanesis. Ho saps, perquè ja t'ho ha demostrat, però no ho oblidis mai. Ell també es mereix una mica de pau i de tranquil·litat que, amb la salut, són les coses més importants de la vida. Totes les altres són secundàries. Ho deia el desaparegut Antonio Flores tot i que, al final, no va predicar amb l’exemple. Ell ja no hi és, però el seu missatge perdura.
 
'He roto con el pasado
Mil caricias pa decirte
que siete vidas tiene un gato
Seis vidas ya he quemado
Y esta última la quiero vivir a tu lado'

Cap comentari: