Coses: Ha tornat a passar!

Fa tot just una setmana vaig veure 'Elephant', la visió de Gus Van Sant sobre la matança de Columbine. Em va impressionar molt. I és que un segon abans dels assassinats, tot era aparentment normal. Aquest és el problema. Nois normals (inadaptats, potser, però normals), un institut normal, amb problemes normals... Tot normal, fins que ho deixa de ser, sense que ningú ho pugui preveure. Fa uns anys va a ser a Columbine, però ja deia en el comentari d''Elephant' que els fets es podien repetir en qualsevol moment, en qualsevol institut... quan menys t'ho esperes. La vida és igual de cruel a tots els llocs, independentment de nacionalitats o banderes.

Doncs ha tornat a passar. Aquest cop a la Universitat Tècnica de Virginia, on el 'pistoler' ha deixat 32 víctimes mortals, superant de llarg les 13 de Columbine. Desgràciadament, en aquests casos els morts només serveixen per donar forma a les estadístiques, per etiquetar aquesta massacre con la pitjor de la història en un centre docent dels Estats Units. Quina llàstima! Ara és aquesta universitat, la de Virginia, qui té el trist paper d'obrir els informatius de ràdio i televisió, d'omplir pàgines i pàgines de diaris i d'internet, de ser el punt de partida d'una o més pel·lícules. Un total de 32 morts, que podrien haver estat molts més, potser (i només dic potser) per la passivitat de la Policia. L'assassií va matar les dues primeres persones a les 7:15 del matí, als dormitoris de la universitat, i les altres 30 a les aules... dues hores després!

A partir d'aquests fets lamentables, em venen al cap diverses preguntes: Per què no es va desallotjar la Universitat Tècnica de Virginia? Per què als Estats Units es poden seguir comprant armes amb total impunitat... fins i tot per internet? Per què no es poden preveure aquestes matances? Preguntes sense una resposta clara que, amb el pas del temps, ningú respondrà. Preguntes que poc a poc s'anirant diluint i que ningú no es tornarà a fer fins que hi hagi un altre tragèdia; que tard o d'hora arribarà tornarà a arribar; segur! La línia entre l'aparent normalitat i la mort és molt fina. A vegades la separa un sol segon... una eternitat.