dilluns, de febrer 12, 2018

Vernon Subutex 3 (Virginie Despentes)


França s’està morint; com la resta d’Europa. És un país pobre, racista i violent. I a més a més, discrimina. A “Vernon Subutex 3”, Virginie Despentes (Nancy, 1969) ens torna a retratar una societat malalta i egoista. Vernon i el seu grup d’al·lucinats en viuen al marge. No necessiten res més que la música per ser feliços. Els diners ja no els preocupen. Tampoc les drogues. El llibre està publicat per Literatura Random House. Feia temps que no llegia res tan punyent. Inigualable.

Amb el pas del temps, Vernon Subutex s’ha convertit en tot un guru, en un messies. Les seves convergències, ja no se’n diuen raves (el terme ha evolucionat), s’han fet molt famoses i cada cop són més els seus fidels seguidors. Arriben a l’èxtasi sense prendre’s res, només amb la música. Les playlists d’en Vernon, barrejades amb les cintes de l’ex estrella del rock Alex Bleach –mort de sobredosi en el primer volum de la trilogia-, fan meravelles. La gent balla sense parar i arriba a la felicitat total. Enveja pura. Subutex es va veure al carrer, com un sense sostre més, després que la seva botiga de discos, Revolver, acabés fent fallida. Pensava que no ho podria suportar, però es va fer impermeable a tot i, quan no estava estirat a terra, punxava amb una força animal.

La mort d’un dels seguidors d’en Vernon marca el principi del final. Apareixen els diners en la seva vida, o la possibilitat de tenir-ne, i el grup es corromp. A més a més, el productor Laurent Dopalet segueix buscant a la Celeste i a l’Aisha per venjar-se d’elles. Van atacar-lo brutalment en el segon volum i no ho oblidarà mai. Les perseguirà fins on calgui. Despentes tanca la trilogia introduint elements reals, com la mort de David Bowie –un dels referents musicals del grup- i els atemptats terroristes de París, el mes de novembre del 2015. La Pamela, l’Olga i en Xavier segueixen al costat d’en Vernon, tot i que alguna de les relacions s’espatlla inesperadament.

“Vernon Subutex 3”, que té 346 pàgines, és un llibre cru i descarnat, com els dos anteriors. Aquest cop, els personatges també passen per Barcelona, Frankfurt i Dublín. S’amplia el radi d'acció, després que fins fa poc només es moguessin per París i els seus voltants. Les cinc últimes pàgines? La veritat és que m’han sorprès molt. No m’esperava que, amb la història acabada, Despentes convertís les convergències de Subutex en tota una religió i s’atrevís a avançar en el temps fins a l’any 2186. Una frivolité, sens dubte. La trilogia és brutal i altament recomanable.

“Está en contra de frenar el racismo. De que al parecer procede del miedo al otro, de que no lo conocemos lo suficiente... ¿A qué payaso se le ocurrió esta idea? A un universitario, sin duda... en cualquier caso, a alguien que no tenía la menor idea de lo que decía. El odio es contacto. Solo se odia cordialmente a aquellos con los que se convive. ¿Acaso se han visto en Francia movimientos racistas antiperuanos? Nunca. Ni hay bastantes peruanos. Los peruanos nos la sudan, no los conocemos. ¿A qué parisino cabreado se le revolverían las tripas por cruzarse con un sudmanericano? Mientras que los musulmanes... La única pega es que todo el mundo se ha subido al carro. Los blancos quieren tener derecho a humillar a los árabes. Siempre lo han hecho. Es raro pensar que ahora es al revés. Que puedan aparecer donde sea y aterrorizarnos”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy