dilluns, de febrer 03, 2020

1793. El llop i el vigilant (Niklas Natt Ogh Dag)


La maldat humana no té límits. El suec Niklas Natt och Dag (Estocolm, 1979) en deixa constància a “1793. El llop i el vigilant”. És el llibre més esfereïdor que he tingut entre mans en els últims temps. La segona de les quatre parts que el configuren, “La sang i el vi”, és d’una perversió infinita. Els fets que ens expliquen són molt desagradables, però no pots parar de llegir. Està traduït per Jordi Boixadós i publicat per Proa.

La història, brutal, en tots els sentits, comença a Estocolm, el 1793, un any després de la mort del rei Gustav III, quan ja es comencen a notar els vents d’una incipient i futura Revolució Francesa. Mickel Cardell i Cecil Winge, els dos protagonistes principals, tenen un fosquíssim món interior. En Mickel és un veterà de la guerra contra Rússia. Va perdre un braç i treballa de guàrdia per quatre xavos. És violent i no sap on caure mort. En Cecil fa d’investigador per la policia. Com tots els personatges centrals de les novel·les negres té un munt de problemes irresolubles. En el seu cas pateix de tuberculosi i s'està morint. Un i altre comencen a treballar junts quan el guàrdia troba un cadàver mutilat en un llac. No els donaran cap facilitat. Més aviat, tot el contrari.

Quan es descobreix com van anar els fets i les vexacions a què va ser sotmès el difunt -sense cap mena de mirament- la indignació i el fàstic del lector creixen per moments. Ho trobes malaltís; injustificable. Necessites que en Cardell i en Winge facin ràpid la seva feina i castiguin al culpable amb contundència. Cal acabar amb la corrupció que assola la ciutat . També ho passa força malament l’Ana Stina, una noia a qui la desgràcia persegueix des de ben petita. La situació patriarcal en què viu la deixa en un estat d’indefensió total. Manen els rics i l’església. A les dones no les escolta ningú. “1793. El llop i el vigilant”, que té 422 pàgines, és número 1 a Suècia i a Alemanya i ha estat traduït a un munt de llengües. A Suècia l’han escollit llibre de l’any i l’Acadèmia d’Escriptors l’ha destacat com el millor debut de novel·la negra. Si tens estómac, pot ser el teu llibre. Molt potent i ben escrit.

“Ha tocat el cadàver amb el morro i l’ha fet girar en cercle. A mesura que s’acosten al llac, la pedra cedeix el pas al fang. Fa molt de temps que la missió d’en Cardell no el porta més enllà de la riba de la Reserva, però ja veu que aquí no ha canviat res. Els plans, que fa anys que existeixen, de netejar el marge i construir un moll amb embarcadors no s’han dut a terme, tot i que no és gens estrany tenint en compte que tant la ciutat com l’Estat caminen amb passes vacil·lants al llindar de la ruïna. Les cases boniques al voltant del llac fa temps que s’han reconvertit en fàbriques. Les factories aboquen les deixalles directament a l’aigua, i la zona tancada destinada als residus humans està plena a vessar i quasi ningú no en fa cas. El taló de la bota d’en Cardell se li clava al fang, i ell deixa anar un seguit de renecs mentre agita el braç sa per mantenir l’equilibri”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy